Diferència entre les revisions de "Real valencià"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. | Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. | ||
| − | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. | + | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. |
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes. | Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} | {{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} | ||
| − | La primera acunyació està datada en [[1247]]. | + | La primera acunyació està datada en l'any [[1247]]. |
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló). | La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló). | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
* 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref> | * 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref> | ||
| − | En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | + | En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de l'any [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. |
== Notes == | == Notes == | ||
Revisió de 10:56 20 oct 2017
Era la moneda del Regne de Valéncia. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara.
En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any 1239,[1] és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del Regne d'Aragó, si be també va circular en quantitats no significatives, moneda melgaresa i Tornesa (de França), del Comtat de Barcelona, del Regne de Castella, genoveses i mazmudinas musulmanes.
La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys despuix de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el Regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
La primera acunyació està datada en l'any 1247.
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).
Paritat inicial:
- 16 melgareses ---- 12 reals de Valéncia
- 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
- 15 diners d'Haca ---- 12 diners de reals (144 reals)
- 15 tornesos ---- 12 reals de Valéncia
- 18 de Barcelona ---- 12 reals de Valéncia
- 1 morabatino alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
- 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
- 1 mazmudina contrahecha ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
- 2 genovesos ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals de Valéncia
- 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)[4]
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de l'any 1241 un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
Notes
Bibliografia
- Culla Hernandez, Joan Ignaci i Puerto Ferré, Teresa. Cronologia Històrica de la llengua valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4
- Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN 84-7013-154-0
- Fotografies de Monedes valencianes