Diferència entre les revisions de "Idioma afrikaans"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Afrikaans |nomnatiu=Afrikaans |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sudàfrica i Namíbia |regió= Àfricaaustral |parlants= ...».) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 16:31 11 maig 2009
| Afrikaans Afrikaans | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Sudàfrica i Namíbia |
| Regió: | Àfricaaustral |
Parlants:
|
13,5 millons
|
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Sudàfrica |
| Regulat per: | Die Tallkommissie |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | af |
| ISO 639-2 | afr |
| ISO/FDIS 639-3 | afr |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El afrikaans (afrikaans en afrikaans) és una llengua germànica, criolla del neerlandés, parlà principalment en Sudàfrica i Namíbia. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cabo. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha asimilat vocables del inglés, malay, portugués, i de les llengües zulúus dels natius de la zona.
A mijans del sigle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, pues la llengua oficial era el holandés.
És una de les llengües oficials de Sudàfrica, i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del Cabo. En aquell moment començà a utilisar.se en les escoles i inicià el camí a la oficialitat, declarà en 1925. Durant el sigle XX es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es Breyten Breytenbach, autor entre atres obres de Ysterkoei Moet Weet (poesia, 1964) i Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc (1984).
Número de parlants
Sudàfrica: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen inglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del Cabo del Nort i del Cabo Occidental i les ciutats de Johannesburgo, Pretòria, Port Elizabeth i Bloemfontein.
Bosuana: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de Ghanzi.
Namíbia: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en Windhoek.
Regne Unit: 100.000, parlat per inmigrants sudafricans.
Malaui i Zàmbia: Sense senyes concretes.
Filiació
El afrikaans és una llengua germànica occidental especialment propera al holandés
Gramàtica
Presnta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Poseix un únic artícul: die. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.
Ortografia
El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que la ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és el artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen el us de 's' en conte de 'z', per tant Sudàfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
| AFRIKÁANS | NEERLANDÉS | ALEMÀ | INGLÉS | VALENCIÀ |
| aksie | actie | Aktion | action | acció |
| baba | baby | Baby | baby | bebé |
| bed | bed | Bett | bed | llit |
| boek | boek | Buch | book | llibre |
| broer | broer | Bruder | brother | germà |
| dogter | dochter | Tochter | daughter | filla |
| eet | eten | essen | eat | menjar |
| en | en | und | and | i (conjunció) |
| kat | kat | Katze | cat | gat |
| lughawe | luchthaven | Flughafen | airport | aeroport |
| maak | maken | machen | make | fer |
| my | mijn | mein | my | el meu, la meua, mon, ma |
| oop | open | offen | open | obrir |
| skool | school | Schule | school | escola |
| vyf | vijf | fünf | five | cinc |
| vir | voor | für | for | per a |
| wat | wat | was | what | qué, quin |
Frases en afrikaans
El afrikaans és una llengua molt centralisà, això vol dir que la majoria de les vocals són pronunciaes sense apenes variacions.
- Hallo! Hoe gaan dit? [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
- Baie goed, dankie. [bajə xuˑt danki] Molt be, gràcies.
- Praat jy Afrikaans? [prɑˑt jəi afrikɑˑns] ¿Parles afrikaans?
- Ja. [jɑˑ] Sí.
- Nee. [neˑə] No.
- 'n Bietjie. [ə biki] Un poc.
- Wat is jou naam? [vat əs jəu nɑˑm] ¿Com te diuen?
- Die kinders praat Afrikaans. [di kənərs prɑˑt afrikɑˑns] Els chiquets parlen afrikaans.
Lèxic
| Afrikáans | Valencià |
|---|---|
| ek | yo |
| jy | tú |
| u | vosté |
| hy | ell |
| sy | ella |
| ons | mosatros/nosatros |
| julle, u | vosatros/vostés |
| die | el, lo (det. articul.), els, los, la, les. |
| 'n | un, una |
| nee | no |
| ja | sí |
| alles | tot |
| baie | molt |
| man | home |
| vrou | dona |
| voël | pardalet |
| kop | cap |
| son | sol |
| maan | lluna |
| groot | gran |
| klein | chicotet/menut |
| een | u/un (cardinal) |
| twee | dos |
| drie | tres |
| vier | quatre |
| vyf | cinc |
| Goeiemôre | Bon dia |
| Goeiemiddag | Bona vesprà |
| Goeienaand | Bona nit |
| Goeienag | Bona nit |
| Totsiens | Adéu |
| Hallo | Hola |
| Asseblief | Per favor |
| Dankie | Gràcies |
| Welkom | Benvingut/Benvengut |
| Ek is jammer | Heu senc. |
| Verskoon my | Disculpa'm/Perdona'm |
| Gelukkige Verjaarsdag | Feliç Cumpleanys/Bon natalici |
| Gelukkige Nuwejaar | Feliç any nou |