Diferència entre les revisions de "Calixt III"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
El 2 de maig de [[1444]] fon nomenat cardenal pel papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics. | El 2 de maig de [[1444]] fon nomenat cardenal pel papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | *[[Els Borja]] | ||
| + | *[[Aleixandre VI]] | ||
| + | *[[Palau dels Borja]] | ||
| + | *[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] | ||
| + | *[[Regne de Valéncia]] | ||
Revisió de 17:29 2 oct 2017
Calixt III (Torreta de Canals, Canals, Regne de Valéncia, 31 de decembre de 1378 - Roma, Estats Pontificis, 6 d'agost de 1458) fon el papa número 209 de l'Iglésia catòlica, des de l'any 1455 fins a 1458. El seu nom de naiximent fon Alfons de Borja i Cavanilles (Alfonso de Borja en castellà).
Biografia
Va nàixer en el sí de la noble família dels Borgia, fill de Domingo de Borja i de Francina Llançol, els qui, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I.
Despuix d'estudiar lleis en Saragossa, fon professor de dret en l'Universitat de Lleida, on va cridar l'atenció de l'antipapa Benet XIII, que ho va atraure a la seua causa en l'enfrontament que el Cisma d'Occident havia provocat en l'Iglésia.
El seu respal a l'antipapa ho va convertir en protegit del també valencià Sant Vicente Ferrer i li va valdre ser nomenat canonge de la Catedral de Lleida i entrar al servici d'Alfons V com a juriste i diplomàtic.
Despuix de la mort de Benet XIII en 1423, tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a Climent VIII, que va instalar la seua sèu en Peníscola.
Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en 1429, el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al papa Martí V. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de 1378, i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de Valéncia, sèu en la que només va permanéixer tres anys ya que en 1432 va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en 1442 en la conquista del Regne de Nàpols.
El 2 de maig de 1444 fon nomenat cardenal pel papa Eugeni IV i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.