Diferència entre les revisions de "Institució Lliure d'Ensenyança"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la *ILE per al curs 1889-1890. La '''Institució Lliure d'Ensenyanç...») |
m |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Institución Libre de Enseñanza 1889.JPG|thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la | + | [[Archiu:Institución Libre de Enseñanza 1889.JPG|thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la ILE per al curs 1889-1890.]] |
| − | + | L''''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle ([[1876]]-[[1936]]), inspirat en la filosofia [[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]] introduïda en l'[[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació. | |
| − | En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar | + | En l'any 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar l'''Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança '' i junt en un grup de catedràtics ([[Francisco Giner dels Rius]], [[Gumersindo de Azcárate]], [[Teodoro Sainz Rueda]] i [[Nicolás Salmerón]], entre uns atres) separats de l'[[Universitat Central de Madrit]] per defendre la [[llibertat de càtedra]] i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària. |
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: [[Joaquín Costa]], [[Leopoldo Ales]] (Clarín), [[José Ortega i Gasset]], [[Gregorio Marañón]], [[Ramón Menéndez Pidal]], [[Antonio Machado]], [[Joaquín Sorolla]], [[Augusto González de Linares]], [[Santiago Ramón y Cajal]] o [[Federico Rubio]], entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social. | Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: [[Joaquín Costa]], [[Leopoldo Ales]] (Clarín), [[José Ortega i Gasset]], [[Gregorio Marañón]], [[Ramón Menéndez Pidal]], [[Antonio Machado]], [[Joaquín Sorolla]], [[Augusto González de Linares]], [[Santiago Ramón y Cajal]] o [[Federico Rubio]], entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social. | ||
Última revisió del 08:52 8 set 2017
L'Institució Lliure d'Ensenyança o ILE fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en Espanya durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia krausista introduïda en l'Universitat Central de Madrit per Julián Sanz del Riu, i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació.
En l'any 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar l'Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança i junt en un grup de catedràtics (Francisco Giner dels Rius, Gumersindo de Azcárate, Teodoro Sainz Rueda i Nicolás Salmerón, entre uns atres) separats de l'Universitat Central de Madrit per defendre la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària.
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: Joaquín Costa, Leopoldo Ales (Clarín), José Ortega i Gasset, Gregorio Marañón, Ramón Menéndez Pidal, Antonio Machado, Joaquín Sorolla, Augusto González de Linares, Santiago Ramón y Cajal o Federico Rubio, entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social.