Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"
m |
|||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
*''Annotaciones decem ad sacram scripturam'' | *''Annotaciones decem ad sacram scripturam'' | ||
*''Judicium in confessiones sacerdotum'' | *''Judicium in confessiones sacerdotum'' | ||
+ | |||
+ | == Cites == | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''|Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604) per Pere Antoni Beuter}} | ||
Revisió de 18:12 25 ago 2017
Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exegeta valencià, famós per la seua tendència a fabular.
D'orige alemà, estudià Humanitats en l'Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.
Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost Penó de la Conquesta. Les seus principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de l'història de Valéncia de 1538, en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España, fon publicada únicament en castellà en 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.
Obres
- Primera part de l'història de Valéncia (en valencià)
- Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
- Caerimoniae ad Missam
- Annotaciones decem ad sacram scripturam
- Judicium in confessiones sacerdotum
Cites