Diferència entre les revisions de "Curial e Güelfa"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Curial e Güelfa''' o Curial i Güelfa, és una novela de ''cavalleria humanística'' a l'italiana, escrita en [[Valencià|valencià]]. | '''Curial e Güelfa''' o Curial i Güelfa, és una novela de ''cavalleria humanística'' a l'italiana, escrita en [[Valencià|valencià]]. | ||
| − | Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de [[Milà]] i [[Nàpols]] (1445-1448) potser per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) (1414-1484); ''Íñigo Dávalos'' en [[castellà]], ''Inico d'Avalos'' en [[italià]], que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'[[Alfons el Magnànim|Alfons V el Magnànim]] i, posteriorment, embaixador de la [[Corona d'Aragó]] en Milà i gran camarlenc en Nàpols. | + | Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de [[Milà]] i [[Nàpols]] ([[1445]]-[[1448]]) potser per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) ([[1414]]-[[1484]]); ''Íñigo Dávalos'' en [[castellà]], ''Inico d'Avalos'' en [[italià]], que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'[[Alfons el Magnànim|Alfons V el Magnànim]] i, posteriorment, embaixador de la [[Corona d'Aragó]] en Milà i gran camarlenc en Nàpols. |
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern. | Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''. | El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''. | ||
| − | La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià. | + | La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]]. |
== Controvèrsia == | == Controvèrsia == | ||
| − | Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc on va ser escrita la novela estan clars de moment. | + | Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc a on va ser escrita la novela estan clars de moment. |
L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu: | L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu: | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Novela]] | ||
Revisió de 19:01 5 jul 2017
Curial e Güelfa o Curial i Güelfa, és una novela de cavalleria humanística a l'italiana, escrita en valencià.
Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de Milà i Nàpols (1445-1448) potser per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) (1414-1484); Íñigo Dávalos en castellà, Inico d'Avalos en italià, que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'Alfons V el Magnànim i, posteriorment, embaixador de la Corona d'Aragó en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la Biblioteca Nacional de Madrit a finals del sigle XIX. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, Curial, i les relacions en la seua dama, Güelfa.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'Antoni Ferrando (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.
Controvèrsia
Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc a on va ser escrita la novela estan clars de moment.
L'investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un artícul seu titulat Troves de Mossen Jaume Febrer, entre atres coses, diu: