Diferència entre les revisions de "Antoni Maria Alcover"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 12: Llínea 12:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
L'any [[1920]], denunciava Mossén Alcover:
+
En l'any [[1920]], denunciava Mossén Alcover:
  
 
{{Cita|''Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...''|Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de [[Castelló]]}}
 
{{Cita|''Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...''|Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de [[Castelló]]}}

Revisió de 11:37 18 jun 2017

Antoni Maria Alcover

Antoni Maria Alcover Sureda o Mossén Alcover (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma de Mallorca, 1932) va ser un religiós, escritor moderniste, professor, llingüiste, folcloriste i publiciste balear.

Biografia

Va nàixer en Santa Cirga, finca situada entre Manacor i Porto Cristo, fill de llauradors acomodats. Despuix d'estudiar llatí i cultura clàssica es va traslladar, als 15 anys, a Palma per a estudiar en el seu seminari.

Obra

La seua obra més important és el Diccionari català-valencià-balear, és una obra lexicogràfica que arreplega el conjunt del lèxic de les llengües romàniques de l'arc mediterràneu espanyol: la llengua valenciana, la llengua balear i el català, i de totes les époques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món.

Cites

En l'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...
Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Vore també