Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"
m |
|||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana». | La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana». | ||
| − | El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes del [[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels sigles XIX i XX, de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres. | + | El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes del [[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 14:28 16 maig 2017
| Arthur Schopenhauer | |||
|---|---|---|---|
| Schopenhauer.jpg | |||
| Retrat de Arthur Schopenhauer en 1859, als 71 anys d'edat | |||
| Nacionalitat: | Alemà | ||
| Ocupació: | Filòsof | ||
| Naiximent: | 22 de febrer de 1788 | ||
| Lloc de naiximent: | Danzig | ||
| Defunció: | 21 de setembre de 1860 (als 72 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Frankfurt, Regne de Prússia | ||
Arthur Schopenhauer (Danzig, 22 de febrer de 1788—Frankfurt, Regne de Prússia, 21 de setembre de 1860) fon un filòsof alemà.
La seua filosofia, concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de Kant, és deutora de Plató i Spinoza, servint ademés com pont en la filosofia oriental, en especial en el budisme, el taoisme i el vedanta.[1] En la seua obra tardana, a partir de 1836, presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra Hegel, lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
El seu treball més famós, Die Welt als Wille und Vorstellung (El món com voluntat i representació), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.[2] Supon ademés una de les cimes del idealisme occidental, i el pessimisme profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels sigles XIX i XX, de la talla de Richard Wagner, Lev Tolstói, Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Thomas Mann, Carl Gustav Jung, Albert Einstein, Otto Weininger, Otto Rank, Erwin Schrödinger, Ludwig Wittgenstein, Jorge Luis Borges, Pío Baroja o Émile Cioran, entre atres.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arthur Schopenhauer.