Hugh Thomas

Hugh Swynnerton Thomas, baró Thomas de Swynnerton (Windsor, Anglaterra, 21 d'octubre de 1931 - Londres, 6 de maig de 2017) fon un historiador i hispaniste britànic.

Biografia

Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el Queens College de l'Universitat de Cambridge, on va obtindre un títul de Bachiller en Arts (1951); despuix va ampliar estudis en La Sorbona (París). Va obtindre un premi Tripos en Història (1952) i en 1953 va presidir la Cambridge Union Society. De 1954 a 1957 va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'ONU i en 1955 va fer el seu primer viage a Espanya.

L'any 1961 es va donar a conéixer en La Guerra Civil Española, una obra publicada per l'editorial Ruedo Ibérico i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi Somerset Maugham a l'any següent (1962); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En 1971 publicà una ampla història de Cuba des del periodo colonial fins a la revolució de Fidel Castro: Cuba, or the Pursuit of Freedom, frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.

Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de 1966 a 1975 va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de Margaret Thatcher i en 1981 va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.

Junt en Raymond Carr i Paul Preston va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de Colón a Magallanes (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.

Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en 1975 despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'Unió Europea (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en 1997 es va unir als lliberals demòcrates.