Diferència entre les revisions de "Tycho Brahe"
m |
m |
||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Tycho Brahe}} | {{Commonscat|Tycho Brahe}} | ||
+ | |||
+ | |||
[[Categoria:Astrònoms]] | [[Categoria:Astrònoms]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] |
Revisió de 18:03 16 gin 2017
Tycho Brahe (Castell de Knudstrup, Escània, 14 de decembre de 1546 – Praga, 24 d'octubre de 1601) fon un astrònom danés, considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del telescopi.
Va fer que es construïra Uraniborg, un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les estreles i els planetes en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en Praga. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de Mart, en particular del seu moviment retrògrat, varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la llei de la gravitació universal de Newton.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tycho Brahe.