Graniç

Una bola de graniç de tamany excepcionalment gran.

Graniç cobrint un carrer.

El graniç és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de gèl, cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per gebre i graniç, que són més menudes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl de aigua i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, i fins i tot superar eixa mesura. El còdic de reporte METAR del graniç de 5&*nbsp;mm o major és GR, mentres que les menudes pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels cumulonimbus, dins de les 2 milles nàutiques (3,7km) de la tormenta mare.

Formació

La formació del graniç s'origina en la presència d'una partícula sòlida. Esta és arrastrada per forts vents ascendents dins del núvol, a la que se li van adossant partícules d'aigua. En ascendir, es produïx el refredat d'estes partícules, congelant-se.

En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gèl que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat líquit original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova capa de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.

Tipos de graniços obtinguts en la localitat de Colónia Caroya, Província de Còrdova - Argentina, l'1 de febrer de 2013.

D'esta manera, les pedres de graniç van adquirint tamany i formant les seues capes (com una ceba) de gèl blanc i transparent. El gèl blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gèl format queda blanc. Per contra, el gèl transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gèl es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes capes representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua *superenfriada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180&*nbsp;km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la gravetat es precipita a terra. En general el graniç és de forma redonejada, encara que en algunes ocasions pot presentar una forma irregular. Açò depén de la forma en que el graniç s'ha estat movent dins del núvol.

Segons estudis realisats per alguns investigadors, la formació del graniç, es veu favorida com més propenca a la base del núvol es troba la isoterma de 0°C. Plantilla:Fenomens climàtics

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Granizo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.