Diferència entre les revisions de "Isabel I d'Anglaterra"
m |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Va ser la mort de la seua germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió lo que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em referixc a dirigir totes les meues accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.</ref> Una de les seues màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref> | Va ser la mort de la seua germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió lo que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em referixc a dirigir totes les meues accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.</ref> Una de les seues màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref> | ||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
| + | == Infància i joventut == | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Henry VIII and Anne Boleyn.png|thumb|left|250px|Enrique VIII i Ana Bolena, pares d'Isabel I.]] | ||
| + | [[Archiu:Embroidered bookbinding Elizabeth I.jpg|thumb|''[[The Miroir or Glasse of the Synneful Soul]]'', una traducció del francés, per Elizabeth, presentat en [[Catalina Parr]] en 1544. L'unió brodada en el monograma per a KP "Katherine Parr" es creu que ha segut treballat per Elizabeth.<ref>Davenport, 32.</ref>]] | ||
| + | Isabel va nàixer en el [[palau de Placentia]], el [[7 de setembre]] de [[1533]], sent la filla de [[Enrique VIII d'Anglaterra]] i de la seua segona esposa, [[Ana Bolena]]. Enrique hauria preferit un varó per a assegurar la successió de la casa [[dinastia Tudor|Tudor]] pero, despuix del seu naiximent, Isabel es va convertir en princesa hereua al tro d'Anglaterra. En ser Ana incapaç de donar un hereu al rei, est va ordenar eixecutar-la baix l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i [[bruixeria]], per haver mantingut relacions incestuoses en el seu germà ([[19 de maig]] de [[1536]]); càrrecs que són considerats hui com a falsos, encara que existixen cartes creuades entre la reina María I Tudor, germana d'Isabel, i el seu espós, el rei Felipe II d'Espanya, en les que María informava al seu espós que no considerava a Isabel la seua llegítima successora per ser filla del músic Mark Smeaton, #lo que donaria hui en dia una bolcada a l'inocència d'Ana Bolena en la seua acusació d'adulteri. Quan la seua mare va morir, va ser deixada al recapte de Lady Margaret Bryan fins que el seu germà va nàixer i despuix va ser educada per Katherine Ashley. Isabel tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla illegítima, per #lo que va perdre el seu títul de princesa. Va viure retirada de la Cort, llunt del seu pare i de les seues successives esposes, encara que l'última d'estes, [[Catalina Parr]], va mediar per a que pare i filla es reconciliaren. Isabel, gràcies al [[Acta de Successió]] de [[1544]], va recobrar els seus drets en la llínea successòria, darrere del seu germà, el [[Eduardo VI d'Anglaterra|príncip Eduardo]], fill de Jane Seymour i de la seua germana, [[María Tudor]], filla de [[Catalina d'Aragó]], que també va ser restituïda en eixa mateixa Acta de Successió. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:19 8 oct 2016
Isabel I, en anglés Elizabeth I, (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) fon reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seua mort.
Algunes vegades nomenada la Reina Verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII, naixqué princesa pero, la seua mare, Anna Bolena, fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.
Va ser la mort de la seua germana Maria sense successió lo que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana,[1] i procurà fer-ho guiada pel bon consell.[2] Una de les seues màximes era "Video et taceo" ("Miro, i callo").[3]
Infància i joventut
Isabel va nàixer en el palau de Placentia, el 7 de setembre de 1533, sent la filla de Enrique VIII d'Anglaterra i de la seua segona esposa, Ana Bolena. Enrique hauria preferit un varó per a assegurar la successió de la casa Tudor pero, despuix del seu naiximent, Isabel es va convertir en princesa hereua al tro d'Anglaterra. En ser Ana incapaç de donar un hereu al rei, est va ordenar eixecutar-la baix l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i bruixeria, per haver mantingut relacions incestuoses en el seu germà (19 de maig de 1536); càrrecs que són considerats hui com a falsos, encara que existixen cartes creuades entre la reina María I Tudor, germana d'Isabel, i el seu espós, el rei Felipe II d'Espanya, en les que María informava al seu espós que no considerava a Isabel la seua llegítima successora per ser filla del músic Mark Smeaton, #lo que donaria hui en dia una bolcada a l'inocència d'Ana Bolena en la seua acusació d'adulteri. Quan la seua mare va morir, va ser deixada al recapte de Lady Margaret Bryan fins que el seu germà va nàixer i despuix va ser educada per Katherine Ashley. Isabel tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla illegítima, per #lo que va perdre el seu títul de princesa. Va viure retirada de la Cort, llunt del seu pare i de les seues successives esposes, encara que l'última d'estes, Catalina Parr, va mediar per a que pare i filla es reconciliaren. Isabel, gràcies al Acta de Successió de 1544, va recobrar els seus drets en la llínea successòria, darrere del seu germà, el príncip Eduardo, fill de Jane Seymour i de la seua germana, María Tudor, filla de Catalina d'Aragó, que també va ser restituïda en eixa mateixa Acta de Successió.
Referències
- ↑ Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum. Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5
- ↑ "I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em referixc a dirigir totes les meues accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, Hatfield House, 20 de novembre de 1558. Loades, David. Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana. Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.
- ↑ Neale, J.E. Queen Elizabeth I: A Biography. Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. OCLC 220518.
- ↑ Davenport, 32.