Diferència entre les revisions de "Juan Antonio Balbás"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 41: Llínea 41:
 
* [http://elrinconcillodejuanjo.blogspot.com.es/2013/02/juan-antonio-balbas-cruz.html Cosas, hechos y personajes de Castellón de la Plana - El rinconcito de Juanjo]
 
* [http://elrinconcillodejuanjo.blogspot.com.es/2013/02/juan-antonio-balbas-cruz.html Cosas, hechos y personajes de Castellón de la Plana - El rinconcito de Juanjo]
 
* [http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/libros-provincia_486632.html Libros de la provincia - Elena Sanchez - Mediterráneo]
 
* [http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/libros-provincia_486632.html Libros de la provincia - Elena Sanchez - Mediterráneo]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
 +
[[Categoria:Cronistes valencians]]

Revisió de 09:26 7 oct 2016

Juan Antonio Balbás
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Croniste i escritor.
Naiximent: 12 de maig de 1843
Lloc de naiximent: Alacant, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 17 de novembre de 1903
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Juan Antonio Balbás Cruz (Alacant, 12 de maig de 1843 - Castelló, 17 de novembre de 1903). Croniste i escritor.

Biografia

Juan Antonio Balbás va nàixer en la ciutat d'Alacant el 12 de maig de 1843. Fill de Juan José Balbás Verdú i de Dolores Cruz Avellá. Va realisar els seus estudis de Segona Ensenyança en la seua ciutat natal per a traslladar-se mes tart a Madrit, a on seguix en els estudis en l'Escola Superior de Diplomàtica, acabada de crear.

En l'agost de 1866 arriba a Castelló destinat a la Biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança en la categoria d'Ajudant de Tercera.

Es va casar en Cesárea Gironés Álvarez l'any 1868. Tingueren dos filles. Pronte va faltar la mare i una de les seues filles. Tornant a casar-se en Áurea Gironés Álvarez, germana de l'anterior en la que va tindre tres fills, dos chiquetes i un chiquet.

Entre 1869 i 1871 va participar activament en la política com a militant del Partit Republicà. En les eleccions de 1870 fon elegit regidor. Va formar part de l'Ajuntament de Castelló baix l'alcaldia de Francesc González Chermá. Com a polític va mostrar gran interés en els temes relacionats en l'Ensenyança i la Salut Pública.

En 1871, l'Ajuntament li va oferir l'encàrrec d'ordenar i classificar els documents que estaven en l'archiu, activitat que mantindria durant tota sa vida i que li va valdre el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat en l'agost de 1881.

També va participar en els treballs de la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics. En 1880 va ser nomenat Acadèmic Corresponsal en Castelló de la Real Acadèmia de l'Història de San Fernando i de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

De la seua activitat en la Biblioteca se conserven molts documents en les que pot seguir-se la seua trayectòria professional. Es autor de quatre llibres i numerosos artículs, tots ells referits a l'història de Castelló.

Va faltar en la ciutat de Castelló de la Plana el 17 de novembre de 1903.

Obres

  • Castellonenses ilustres (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot.
  • Casos y cosas de Castellón (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot.
  • La Virgen de Lidón (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot.
  • El Libro de la provincia de Castellón (Castelló, 1892) Imprenta de J. Armengot.

Referències