Diferència entre les revisions de "Els pelegrinages de Childe Harold"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Els pelegrinages de Childe Harold''' és un extens poema narratiu dividit en quatre vores escrit per l'autor [[Anglaterra|anglés]] [[Lord Byron]], publicat entre [[1812]] i [[1818]]. | '''Els pelegrinages de Childe Harold''' és un extens poema narratiu dividit en quatre vores escrit per l'autor [[Anglaterra|anglés]] [[Lord Byron]], publicat entre [[1812]] i [[1818]]. | ||
| − | El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels paisages de les terres estrangeres per on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la [[Guerres napoleòniques|Era napoleònica]]. En el títul apareix la paraula ''childe'', nom donat en la [[Edat Mija]] en [[Anglaterra]] als jóvens aspirants a [[cavaller]]. | + | El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels paisages de les terres estrangeres per a on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la [[Guerres napoleòniques|Era napoleònica]]. En el títul apareix la paraula ''childe'', nom donat en la [[Edat Mija]] en [[Anglaterra]] als jóvens aspirants a [[cavaller]]. |
| − | El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel [[Mar Mediterrànea]] i la [[Mar Egea]] ben coneguts per Byron. Va viajar per [[Espanya]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albània]], [[Malta]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Va començar a escriure en Albània en 1812. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold. | + | El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel [[Mar Mediterrànea]] i la [[Mar Egea]] ben coneguts per Byron. Va viajar per [[Espanya]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albània]], [[Malta]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Va començar a escriure en Albània en [[1812]]. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold. |
Esta obra va introduir el concepte de [[Héroe de Byron|héroe byronià]], el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense [[fe]], i mai satisfet, pero buscant noves sensacions. | Esta obra va introduir el concepte de [[Héroe de Byron|héroe byronià]], el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense [[fe]], i mai satisfet, pero buscant noves sensacions. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
L'atmòsfera del poema va inspirar al compositor [[França|francés]] [[Louis Hector Berlioz]] per a realisar el seu [[simfonia]] ''Harold en Itàlia''. | L'atmòsfera del poema va inspirar al compositor [[França|francés]] [[Louis Hector Berlioz]] per a realisar el seu [[simfonia]] ''Harold en Itàlia''. | ||
| + | [[Categoria:Poesia]] | ||
[[Categoria:Poemes de Regne Unit|Childe Harold]] | [[Categoria:Poemes de Regne Unit|Childe Harold]] | ||
[[Categoria:Lord Byron]] | [[Categoria:Lord Byron]] | ||
Revisió de 07:54 30 set 2016
Els pelegrinages de Childe Harold és un extens poema narratiu dividit en quatre vores escrit per l'autor anglés Lord Byron, publicat entre 1812 i 1818.
El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels paisages de les terres estrangeres per a on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la Era napoleònica. En el títul apareix la paraula childe, nom donat en la Edat Mija en Anglaterra als jóvens aspirants a cavaller.
El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel Mar Mediterrànea i la Mar Egea ben coneguts per Byron. Va viajar per Espanya, Portugal, Itàlia, Albània, Malta, Grècia i Turquia. Va començar a escriure en Albània en 1812. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold.
Esta obra va introduir el concepte de héroe byronià, el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense fe, i mai satisfet, pero buscant noves sensacions.
Childe Harold va ser el vehícul que va utilisar Byron per a expressar les seues creències i idees.
L'atmòsfera del poema va inspirar al compositor francés Louis Hector Berlioz per a realisar el seu simfonia Harold en Itàlia.