Diferència entre les revisions de "Filosofia grega"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Context històric == | == Context històric == | ||
| − | La societat grega presentava característiques peculiars. Una estructura política basada en la [[ | + | La societat grega presentava característiques peculiars. Una estructura política basada en la [[polis]], una religió [[politeista]] carent de [[jerarquia]] i [[ortodòxia]], una classe social mamprenedora, dedicada al [[comerç]] i al [[oci]] i en amplis contactes en atres [[cultura]]s del [[Mediterràneu]], aixina com una desenrollada [[curiositat]]. L'unió d'estos elements, junt a un supost ''geni grec'' va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la naturalea i el [[ser humà]], fins llavors solament aclarides pels [[mit]]s i les tradicions. L'expansió de la cultura grega durant l'helenisme, la seua absorció pel [[Imperi romà]], la posterior relació en el [[cristianisme]] i la seua definitiva recuperació en el [[sigle XIII]] gràcies a traductors com [[Averroes]], aixina com l'interés que durant el [[Renaixença]] es va professar a este conjunt de pensadors, varen contribuir a que la Filosofia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la [[occident|cultura occidental]]. |
[[Categoria:Filosofia grega| ]] | [[Categoria:Filosofia grega| ]] | ||
Revisió de 11:00 28 set 2016
La filosofia grega és un periodo de la història de la filosofia comprés, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el periodo presocràtic (sigle VI a.C.) i la filosofia helenística, que finalisa, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 a.C. En ocasions també es denomina filosofia clàssica o filosofia antiga, si ben eixe periodo pot incloure també el pensament romà.
Context històric
La societat grega presentava característiques peculiars. Una estructura política basada en la polis, una religió politeista carent de jerarquia i ortodòxia, una classe social mamprenedora, dedicada al comerç i al oci i en amplis contactes en atres culturas del Mediterràneu, aixina com una desenrollada curiositat. L'unió d'estos elements, junt a un supost geni grec va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la naturalea i el ser humà, fins llavors solament aclarides pels mits i les tradicions. L'expansió de la cultura grega durant l'helenisme, la seua absorció pel Imperi romà, la posterior relació en el cristianisme i la seua definitiva recuperació en el sigle XIII gràcies a traductors com Averroes, aixina com l'interés que durant el Renaixença es va professar a este conjunt de pensadors, varen contribuir a que la Filosofia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la cultura occidental.