Diferència entre les revisions de "Iglésia de Sant Martí (Arévalo)"
m |
m |
||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Conta en un atri romànic i un retaule barroc. En la seua pila baptismal va ser batejat [[Fra Juan Gil]]. | Conta en un atri romànic i un retaule barroc. En la seua pila baptismal va ser batejat [[Fra Juan Gil]]. | ||
− | Va ser declarada monument nacional el 4 de juny de 1931<ref>{{Cita web|editor=Románico Digital|título=Arévalo|url=http://www.romanicodigital.com/detalle-Pdf.aspx?archivo=Ar%C3%A9valo&localidad=%C3%81VILA|obra=Visor online de la Enciclopedia del Románico}}</ref>, encara que va estar abandonada durant una gran part del sigle XX. | + | Va ser declarada monument nacional el [[4 de juny]] de [[1931]]<ref>{{Cita web|editor=Románico Digital|título=Arévalo|url=http://www.romanicodigital.com/detalle-Pdf.aspx?archivo=Ar%C3%A9valo&localidad=%C3%81VILA|obra=Visor online de la Enciclopedia del Románico}}</ref>, encara que va estar abandonada durant una gran part del [[sigle XX]]. |
==Referències== | ==Referències== |
Revisió de 10:17 26 set 2016
La iglésia de Sant Martín, també cridada «de les Torres Bessones», de Arévalo (Àvila, Castella i Lleó, Espanya) va ser temple cristià construït entre els sigles XII i XVIII. Actualment es troba molt restaurada i acull una sala d'exposicions (Centre Cultural de l'Iglésia de Sant Martín). Està situada en la plaça de la Vila.
És una de les 11 parròquies arevalenses que figuren en l'inventari de la Moradura Gil Torres de l'any 1250. Va ser fundat pels cavallers de la casta dels Tàpia per a ser el seu lloc d'enterrament i juntes. Com també va ocórrer en la arevalense iglésia de Sant Miquel va perdre la seua funció religiosa en l'any 1911. Durant el sigle XX va ser utilisada com a lloc d'almagasenament de gra i abandonada. A principis del sigle XXI l'Obra Social de Caixa d'Àvila la va convertir en espai cultural despuix d'una rehabilitació, des de llavors ha albergat numeroses exposicions, concerts i tallers.
Conta en una nau de tapiador i destaquen a l'exterior els seus dos elevades torres, una d'elles —buida— rep popularment la denominació de «Torre dels Escacss» per la decoració de damers que presenta en el cos superior, i l'atra és denominada «Torre Nova».
Conta en un atri romànic i un retaule barroc. En la seua pila baptismal va ser batejat Fra Juan Gil.
Va ser declarada monument nacional el 4 de juny de 1931[1], encara que va estar abandonada durant una gran part del sigle XX.