Diferència entre les revisions de "Bajoca"
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs. | Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs. | ||
− | Procedix d'Amèrica | + | Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en [[Mèxic]] i [[Guatemala]] fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota [[Amèrica del Sur]], en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a [[Europa]] i d'allí a [[Àfrica]] i a [[Àsia]], estenent-se el seu cultiu per tot lo món. |
La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja amanida en oli, en ensalada, en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates. | La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja amanida en oli, en ensalada, en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates. |
Revisió de 10:14 23 set 2016
La bajoca o bajoqueta és una verdura frut de la planta denominada bajoquera, és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.
És el frut d'una planta trepadora de la família de les Favàcees, de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de fesol vert i un llegum quan nos referim a fesol sec.
Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.
Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.
Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.
La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja amanida en oli, en ensalada, en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates.