Grècia

Ελληνική Δημοκρατία Ellinikí Dimokratía República Helènica
109px
Capital:	Atenes
Ciutat més poblada:
Forma de Govern:	{{{forma de Govern}}}
President:	Prokopis Pavlopoulos
Llengües:	Grec
Ubicació:
Altitut:
Superfície:	131 990
Població:	10 775 557
Densitat:	81,64
Gentilici:
Moneda:
Prefix Telefònic:	+30
Us Horari:
Domini de Internet:
Membre de:

Grècia, oficialment la Repúblic Helènica (en grec: Ελληνική Δημοκρατία), és un país al surest d'Europa que forma part de l'Unió Europea.

Situat en la banda sur de la Península Balcànica, llimita en Bulgària, l'Antiga República Yugoslava de Macedònia i Albània al nort, al est en Turquia i al oest i sur en la mar Jònica i la mar Mediterrànea.

Historia

Artícul principal → Historia de Grècia.

Primers assentaments i Antiga Grècia

L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la caverna de Petralona, en la península Calcídica, on es va trobar un cràneu conegut com home de Petralona, la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la Edat de Pedra —paleolític, mesolític i neolític—; alguns llocs, com la cova Franchthi varen estar ocupats durant estos tres periodos. Ya que el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des del Propenc Oriente cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim mileni a C.

Govern i política

Artícul principal → Política de Grècia.

Grècia és una república parlamentària on el cap d'Estat és el President de la República, qui és electe pel Parlament per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la divisió de poders en la branques eixecutiva, llegislativa i judicial, i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són només cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del Primer Ministre, el cap de Govern de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del Governe.

El poder llegislatiu està representat per un parlament unicameral compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema bipartidista grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de Nova Democràcia (Grècia) (ND) i els social-demócrates del Moviment Panhelénic Socialiste (PASOK).

El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la Cort de cassació, el Consell d'Estat i la Talle de Contes, els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives

La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el terrorisme. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la Gendarmeria i la Policia Citadina.