Diferència entre les revisions de "Pèndul de Charpy"
m (→Fòrmula) |
m (→Història) |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> | + | En [[1896]] S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En [[1897]] Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En [[1901]] [[Georges Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
* [[Ensaig de Izod]] | * [[Ensaig de Izod]] | ||
* [[Ensaig de materials]] | * [[Ensaig de materials]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
[[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]] | [[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]] | ||
[[Categoria:Instruments epónims]] | [[Categoria:Instruments epónims]] | ||
Última revisió del 07:50 9 set 2016
El pèndul de Charpy és un pèndul ideat per Georges Charpy que s'utilisa en ensajos per a determinar la tenacitat d'un material. Són ensajos d'impacte d'una proveta entallada i ensajada a flexió en 3 punts. El pèndul cau sobre l'esquena de la proveta i la part. La diferència entre l'altura inicial de la péndola (h) i la final despuix de l'impacte (h') permet medir la energia absorbida en el procés de fracturar la proveta. En estricte rigor es medix l'energia absorbida en l'àrea baix de la curva de càrrega, desplaçament que es coneix com a resiliència.
Fòrmula[editar | editar còdic]
L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
(left)
a on:
- τ és l'energia amprada en el trencament en Joules
- P és la massa del pèndul en Kg
- g és la gravetat (9,8 m/s²)
- h és l'altura inicial de la péndola
- h' es l'altura final de la péndola
- l és la llongitut de la péndola en metros
- α y β són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.
Història[editar | editar còdic]
En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 Georges Charpy va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.[1]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Cedric W. Richards. , Wadsworth Publishing Company, Inc..
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Péndulo de Charpy de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.