Diferència entre les revisions de "Dialectes del castellà en Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
{{Llegenda|#*FFFF00|Groc chilló - Parles de transició del sur}}
 
{{Llegenda|#*FFFF00|Groc chilló - Parles de transició del sur}}
 
{{Llegenda|#F0I68C|Groc pàlit - Dialecte andalús}}
 
{{Llegenda|#F0I68C|Groc pàlit - Dialecte andalús}}
 +
]]
  
 
Dins del [[idioma espanyol]] parlat en [[Espanya]] es considera que existixen dos grans [[dialecte|àrees dialectals]]: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la [[alfabetisació]] de la població, el desenroll i l'expansió dels [[mijos de comunicació]], especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la [[lliteratura]] des de mitan del [[sigle XX]] han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.
 
Dins del [[idioma espanyol]] parlat en [[Espanya]] es considera que existixen dos grans [[dialecte|àrees dialectals]]: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la [[alfabetisació]] de la població, el desenroll i l'expansió dels [[mijos de comunicació]], especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la [[lliteratura]] des de mitan del [[sigle XX]] han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.

Revisió de 17:31 8 set 2016

Dialectes i accents del espanyol en Espanya.
  •  Groc ataronjat - Parles del nort en contacte en una atra llengua
  •  Groc mostaça - Reste de parles castellanes del nort
  •  Groc chilló - Parles de transició del sur
  •  Groc pàlit - Dialecte andalús
  • Dins del idioma espanyol parlat en Espanya es considera que existixen dos grans àrees dialectals: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la alfabetisació de la població, el desenroll i l'expansió dels mijos de comunicació, especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la lliteratura des de mitan del sigle XX han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.



    Vore també