Hàbitat

En un ecosistema, el hàbitat és el lloc a on viu la comunitat. Un hàbitat pot ser de gran tamany, com l'oceà obert o els boscs de coníferes de l'hemisferi nort, i aixina mateix pot ser menut, com una charca de marea o les glándulas sebáceas d'un mamífer.

El concepte d'hàbitat és utilisat per biòlecs i ecólogos en una accepció mentres que arquitectes i urbanistes ho utilisen comunament des d'una visió antrópica, i inclús, antropocéntrica. En el primer cas, es referixen al lloc en determinades condicions per a que vixca una comunitat biòtica determinada o una població d'una espècie (sent el terme biòtop l'anàlec que correspon a una comunitat vegetal o animal). En el segon cas, es tracta de l'ambient construït en el que viu el ser humà. En este sentit, també s'utilisa l'expressió hàbitat construït per a diferenciar-ho de l'utilisat per la biologia.

El Dia Mundial de l'Hàbitat és el primer dilluns d'octubre de cada any. Va ser establit per l'ONU en 1985 per a reconéixer els alvanços conseguits en l'hàbitat humà, en especial accent en les ciutats, temes de gènero, la vivenda i el treball, entre uns atres.

Els factors físics o abióticos poden incloure, per eixemple, el sol, la humitat, el ranc de temperatura i la intensitat de llum. Els factors biòtics inclouen la disponibilitat d'aliment i la presència o absència de depredadors. Cada espècie té uns requisits particulars d'hàbitat: les espècies generalistes d'hàbitat poden prosperar en una àmplia gama de condicions ambientals, mentres que les espècies especialistes d'hàbitat necessiten un conjunt molt específic de factors per a sobreviure.

L'hàbitat d'una espècie no es troba necessàriament en una zona geogràfica, pot ser l'interior d'un talle, un tronc podrido, una roca o una mata de verdet; un organisme paràsit té com a hàbitat el cos del seu hoste, part del cos de l'hoste (com el tubo digestiu), o una cèlula única dins del cos de l'hoste.

Els tipos d'hàbitat són #categorisació ambientals de diferents entorns basades en les característiques d'una zona geogràfica determinada, en particular la vegetació i el clima. Aixina, els tipos d'hàbitat no es referixen a una sola espècie, sino a múltiples espècies que viuen en la mateixa zona. Per eixemple, els tipos d'hàbitat terrestres inclouen el bosc, la estepa, la praderia i l'hàbitat semiárido o desert. Els tipos d'hàbitats d'aigua dolça inclouen les marismas, els rieras, els rius, els llacs i els estanys. Per la seua banda, els tipos d'hàbitats marins inclouen les marismas salades, la costa, la zona intermareal, els estuaris, els secs, les baïes, la mar oberta, el fondo marí, les aigües profundes i les reixetes de ventilació submarines.

Els tipos d'hàbitat poden canviar en el temps. Les causes del canvi poden incloure un acontenyiment violent com l'erupció d'un volcà, un terremot, un tsunami, un incendi forestal o un canvi en les corrents oceàniques. També el canvi pot produir-se de forma més gradual, a lo llarc de milenis, en alteracions en el clima, perque les capes de gèl i els glaciarés alvancen i retrocedixen i a mida que els diferents patrons climàtics provoquen canvis en les precipitacions i en la radiació solar. Atres canvis es produïxen com a conseqüència directa de les activitats humanes, com la deforestación, el llaurat d'antigues praderies, la desviació i represamiento de rius, el drenage de marismas i el dragado del fondo marí. La introducció d'espècies exòtiques pot tindre un efecte devastador en la fauna autòctona per l'aument de la depredación, per la competència pels recursos o per l'introducció de plagues i malalties per a les que les espècies autòctones no tinguen immunitat.

Definició i etimologia

La paraula "hàbitat" s'utilisa des d'aproximadament 1755 i deriva del llatí habitāre, habitar, de habēre, tindre o sostindre. L'hàbitat pot definir-se com l'entorn natural d'un organisme, el tipo de lloc en el que és natural que vixca i creixca. El seu significat és similar al d'un biòtop; un àrea de condicions ambientals uniformes associades a una comunitat particular de plantes i animals.

Alguns ecólogos i biòlecs, aixina com les biòlogues Curtis et al., definixen l'hàbitat com eixe lloc físic que alberga una comunitat biòtica, establint una diferenciació entre caseta i hàbitat ecològic:

"No deu confondre's caseta en hàbitat, mentres que la caseta és un conjunt particular de variables biòtiques i abióticas en les que interactua certa població, l'hàbitat és un concepte més ampli, que es referix a un lloc físic que pot proveir casetes a vàries poblacions diferents. […] En l'hàbitat es troben els recursos que les espècies necessiten i la caseta indica que requerix cada una o on ho busca."

No obstant, com comenten Marín i colegues, "si be esta aproximació ecològica de l'hàbitat és més complexa que la de caseta, la seua elaboració se circumscriu en un paradigma que no està pensat per a estudiar a l'humà com un atre animal que fa part de l'objecte d'estudi de les ciències de la vida, com l'ecologia, la biologia, entre atres"(p.213). I allí és a on sorgix la ecologia humana i el seu rol d'estudiar el hàbitat humà.