Diferència entre les revisions de "Cigala"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
Tenen una forma molt característica, en la closca deprimida, en unes antenes planes verdaders prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces en cap pata. Viuen en la zona litoral, en les roques o en l'arena. Són molt apreciades comercialment pel seu valor [[gastronòmic]].
 
Tenen una forma molt característica, en la closca deprimida, en unes antenes planes verdaders prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces en cap pata. Viuen en la zona litoral, en les roques o en l'arena. Són molt apreciades comercialment pel seu valor [[gastronòmic]].
  
Vulgarment se nomenen '''cigales''' o llangostes d'orelles. La cigala gran o [[cigala del Mediterràneu]], ''[[Scyllarides latus]]'', pot arribar als 45 cm, i la chicoteta, ''[[Scyllarus arctus]]'' no passa dels 12 cm.
+
Vulgarment se nomenen '''cigales''' o llangostes d'orelles. La cigala gran o [[cigala del Mediterràneu]], ''[[Scyllarides latus]]'', pot arribar als 45 cm, i la chicoteta, ''[[Scyllarus arctus]]'' no passa dels 12 cm.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 07:33 11 jul 2024

Cigala

Els escilàrits (Scyllaridae) formen una família de crustàceus decàpodos palinurs, una de les tres en qué se subdividix la superfamília dels Palinuroidea.

Tenen una forma molt característica, en la closca deprimida, en unes antenes planes verdaders prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces en cap pata. Viuen en la zona litoral, en les roques o en l'arena. Són molt apreciades comercialment pel seu valor gastronòmic.

Vulgarment se nomenen cigales o llangostes d'orelles. La cigala gran o cigala del Mediterràneu, Scyllarides latus, pot arribar als 45 cm, i la chicoteta, Scyllarus arctus no passa dels 12 cm.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons