Edició de «La tomba de Jaume I»

Les restes del nostre gran rei, [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.

Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en [[Valéncia]], estigueren les seues restes soterrades, en caixa de fusta d´anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l´any 1278 (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de pedra, fins que es construïren les tombes reals (1378 a 1479), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la ceremonia, aplegaren els reis d´[[Aragó]], la reina de Castella, Donya [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d´hòmens rics. [[Pere el Ceremoniós]], també va elegir en 1340 el Monasteri de Poblet per al repós de les seues restes mortals, manifestant el seu desig a l´[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en 1377 i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l´Abat de Poblet, Guillem d´Agulló i en representació de la Casa Real i l´assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d´art i objectes de valor.

En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l´afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per en terra les restes de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. L´any 1837, el capellà de l´Iglesia de L´Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d´abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les restes reals a l´Iglésia de L´Espluga, depositant-los en una recambra, baix l´escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en les restes dels reis [[Ferràn I d´Antequera]] i d´[[Alfons I el Cast]].

L´any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les restes des de l´Iglésia de l´Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s´encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que la resta de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

Per Decret del 11 de maig de l´any 1942 es dispongué els trasllat de les restes dels reis de l´antiga [[Corona d´Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon l´any 1952 despuix d´atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de Barcelona, Valencia, Saragossa, Girona, Balears, Alacant, Hosca, Castello de la Plana, Lleida i Terol i una comissio de la Foral de Navarra, aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l´antiga Corona d´Arago, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El 4 de juny de 1952 es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l´Estat en uniforme de Capità General, Francisco Franco Bahamonde, acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l´Abat General de l´[[Orde del Císter]], vingut expressament de Roma per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d´Aragó]].

Font: ‘Los enterramientos de Jaime I’ per Manuel Cervera Notari (revista ‘Castelló Festa Plena’).

Enllaç extern: https://www.facebook.com/EnLlenguaValenciana/photos/a.443733559005347.101813.441426129236090/813056632073036/?type=1&theater