Edició de «Guatemala»

{{atres usos|Guatemala (desambiguació)}}
{{Ficha de país
|nom_oficial         = Republica de Guatemala
|image_bandera         = Flag of Guatemala.svg
|image_escut          = Coat of arms of Guatemala.svg
|lemanacional          = 
|himne_nacional         = ''[[Himne nacional de Guatemala|Himne Nacional de Guatemala]]''
|archivo_himno_nacional = 
|image_mapa            = GTM orthographic.svg
|capital                = [[Ciutat de Guatemala]] [[Archiu:Escut d'Armes de la Ciutat de Guatemala.svg|right|20px]]
|capital_coor           = 14_38_N_90_33_W_ 14°38' N 90°33' O
|ciudad_más_poblada     = [[Ciutat de Guatemala]] [[Archiu:Escut d'Armes de la Ciutat de Guatemala.svg|right|20px]]
|principals ciutats   = [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]]
|idioma_oficial         = [[Idioma espanyol|Espanyol]]{{ref de ficha|1}}
|fiestanacional        = 
|govern               = [[Presidencialisme|Republica presidencialista]]
|dirigents_títuls     = [[President de Guatemala|President]]<br />[[Vicepresidente de Guatemala|Vicepresidente]]
|dirigents_noms     = [[Otto Pérez Molina]]<br />[[Roxana Baldetti]]
|fundació              = [[Independencia]]
|fundació_hites        = &nbsp;• [[Acta d'Independencia d'America Central|Firma del &nbsp;acta]]<br/>&nbsp;• Primera &nbsp;constitucio
|fundaciónfechas       = del [[Imperi Espanyol]]<br />[[Independencia de Centroamérica|15 de setembre de 1821]]<br /><br/>[[11 d'octubre]] de [[1825]]
|superfície             = 108.889
|superfície_lloc      = 106
|superfície_aigua        = 0,4%
|fronteres              = 1.687 km., en 956 km. al noreste en México.
|costes                 = 400 km
|població              = 15,500,000 (est.){{ref de ficha|2}}<ref>[http://www.ine.gob.gt/descarregues/banners/bannerpoblacion.jpg www.ine.gob.gt]</ref>
|població_any          = 2013
|població_lloc       = 66
|població_densitat     = 135
|PIB_nominal            = [[US$]] 49.880 millons<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|PIB_nominal_any        = 2009
|PIB_nominal_lloc     = 75
|PIB_nominal per càpita = [[US$]] 3.218
|PIB                    = [[US$]] 79.970 millons<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|PIB_any                = 2012
|PIB_lloc             = 79
|PIB_per_cápita         = [[US$]] 5.300 (2012)<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|IDH                    = {{creixent}} 0,581<ref>[http://hdrstats.undp.org/es/paises/perfils/GTM.html Informe sobre desenroll huma 2013 (html)] Consultat el 2 d'agost de 2013</ref>
|IDH_any                = 2012
|IDH_lloc             = 133
|IDH_categoria          = <font color="#ffcc00">'''Mig'''</font>
|moneda                 = [[Quetzal (moneda)|Quetzal]] (Q, <code>[[ISO 4217|GTQ]]</code>)
|gentilici             = Guatemaltec (a). 
|horari                = [[UTC-6]]
|horari_estiu         =
|cctld                  = .gt
|còdic_telefònic      = 502
|prefix_radiofònic    = TGA-TGZ, TDA-TDZ
|còdic_ISO             = 320 / GTM / GT
|membre_de             = [[ONU]], [[OEA]],  [[OIM]], [[SICA]], [[MCCA]], [[CEPAL]], [[OEI]], [[Parlacen]], [[Grup de Riu]]
|nota1                  = L'Articul 143 de la [http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08143063411969473087857/p0000001.htm#I_1_ Constitucio de la Republica de Guatemala de 1985] solament reconeix al [[idioma espanyol|espanyol]] com idioma oficial del païs, encara que menciona que les llengües vernacules formen part del patrimoni cultural de la nació. No obstant, 23 ''[[Llengües de Guatemala|idiomes nacionals]]'' foren reconeguts posteriomente com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, [[Llengües xinca|Xinca]] i [[Idioma garífuna|Garífuna]]. 
|nota2                  = Segons la proyeccio del [http://www.ine.gob.gt INE].
}}

'''Guatemala''' {{etimologia|náhuatl|Quauhtlemallan|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web |url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html |título=Origen del nom Guatemala |editorial=Revista Vida Diplomatica |fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— és un país situat en [[America Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autoctona producte de l'herencia [[Cultura miula|miula]] i l'influencia castellana durant la [[colonialismo espanyol|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>

A pesar de la seua relativament menuda extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climatica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informacio general del païs de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superficie, mig fisic, etc.]</ref> Açó propicia que en el païs existixquen ecosistemas tan variats que van des dels [[manglar]]es dels chapulls del Pacific fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[México]], a l'este en [[Belice]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en el [[ocea Pacific]]. El país posseix una superficie de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], cridada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm |título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca|xinca]] i [[idioma garifuna|garífuna]], este ultim parlat per la població afrodescendiente en el departament caribeño de [[Izabal]].

== Historia ==
{{AP|Historia de Guatemala}}

=== Epoca prehispánica ===
{{Ficha de Patrimoni de l'Humanitat 
| Nom = Parc Nacional Tikal
| Image = Tikal.jpg
| Tamany = 250
| Peu = Tikal la major ciutat de l'antiga cultura miula conte en mes de 4000 edificis, es l'icon del periodo classic Miula
}}
Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren varies cultures. Entre elles la [[Civilisacio Miula]] que fon notable per conseguir un complex desenroll social.

==== [[Cultura miula|Civilisació miula]] ====

Sobreeixi en varies disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matematiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregoria]] que utilisem hui en dia.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

També destacaren en la [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebreria]] i la [[metalurgia]] del coure, teixien el [[cotó]] i la fibra d'agave, desenrollaren el més complet sistema de [[escritura]] en America prehispánica, entre els deports que practicaven se destaca el [[joc de pilota mesoamericano|joc de pilota]], el qual més que un joc era una cerimonia.

El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construiren grans metropolis des del periodo Pre-Classic tals com els llocs de [[Enrunes de Sant Bartolo|Sant Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciutat miula)|El Mirador]], en la [[Conca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Riu Blau (jaciment)|Riu Blau]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], en les terres baixes del Nort, situades en el departament de [[Petén]] i [[Kaminal Juyú]], en les terres altes de l'altiplano central, aixina com [[Takalik Abaj]] en el departament de [[Retalhuleu]], situat en la zona costera de l'Ocea Pacific.

A l'aplegada dels espanyols al seu territori, en [[1524]], els miules del [[Cultura maya#Período Classic|periodo classic]] (al voltant del 800&nbsp;d.&nbsp;C.) havien deixat d'existir. Les seues descendents (provinents de [[Tollan-Xicocotitlan|Tul]]) se trobaven dividits en un bon numero de senyorius i/o ciutats-estat com:

* [[Utatlán]] o '''[[Q'umarkaj]]''' capital dels [[Quiché (etnia)|Ki'che']],
* [[Iximché]], capital dels [[Kakchikel]],
* [[Zaculeu]] o Saqulew, capital dels [[Mames]],
* [[Mixco Vell]], capital dels [[Pokomames]],
* [[Chuitinamit]], capital dels [[Tz'utujil]]


Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.

No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdos en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins [[1697]], per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses.


Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on més de quatre millons de descendents miules continüen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castellà seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritaries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanización-, vivint  en la pràctica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament [[Demografia de Guatemala|2 millons]] viuen en Guatemala.

{{VT|Utatlán}}

=== Segle XVI ===

==== Colonisacio espanyola ====
{{AP|Conquista de Guatemala}}
{{Ficha de Patrimoni de l'Humanitat
 | Nom	= Antiga Guatemala
 | Image	= GT056-Antiga Arch-low.jpeg
 | Tamany	= 250
 | Peu		= Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, maxim exponent de la cultura espanyola en el país. En el seu moment se la considerà la ciutat més bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala
 }}
En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despres s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apostol major.

El [[22&nbsp;de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del [[11&nbsp;de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingue del cim del [[Volca d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açó obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6&nbsp;km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]].

=== Segle XVII ===

El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se funda La [[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre la ''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademes ho tradui al castellà. En l'art del [[segle XVII]] sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

=== Segle XVIII ===

En [[Antiga Guatemala|Santiago dels Cavallers]] estaria ubicada la capital del [[Regne de Guatemala]], fins el seu trasllat en [[1775]] a la Vall de l'Ermita, actual ubicació de la capital. El rei [[Felip II d'Espanya]] i [[Portugal]] li otorgà el titul de «Molt noble i molt lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala».



Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[México]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions politiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del segle XVII, el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].


Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[México]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la produccio agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les fustes precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida de les seues habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terremots, despres de ser destruit per dos terremots. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i consegui convertir-se en els anys en la ciutat mes gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.

A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se redui a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].

=== Segle XIX ===

Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitucio de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinacio entre sí: la Provincia de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Provincia de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitucio, segregant-se de la [[Provincia de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].

==== Independencia ====
{{VT|Conjuracio de Belem}}
En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creando grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademes de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant politica com economica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que se vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericanos, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regio per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.



Per al 5 de giner de [[1822]], a pesar de que el [[Acta d'Independencia d'America Central|Acta d'Independencia]] establia la formacio d'un Congrés que decidiria l'independencia general i absoluta,<ref>[http://www.grupoese.com.ni/2001/bn/09/13/op1MN0913.htm Pere Molina, promotor de l'Independencia de Centroamérica]</ref> el president de la Junta Provisional Consultiva, [[Gabi Gaínza]], decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al [[Primer Imperi Mexicano|Imperi Mexicano]], que incloïa a la [[Provincia de Guatemala]], mediant acta que recaptà la decisio majoritaria dels ajuntaments. L'unio durà fins l'abdicacio d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:2Qk4mlG-I60J:www.sica.int/cdoc/publicacions/union/act05011822.pdf+5+de+enero+de+1822&hl=es&gl=sv&pid=bl&srcid=ADGEESi2vwazZZ2WjCWgSORY6xJqRhJDvIJhQk5d5JAFpBDRzCF4CRhmLzwXL1Ag6Q2MsN94KTZTqg85Ux-1Fqo4Kwh2Z91gDBP2yE7B_-mgKPkAxgw634XbHnPBYsYarRHBekFyw8S&sig=AHIEtbTqIfTxteCPauDs5sDJi6qDu7q7OQ Acta de l'Unio de les Provincies de Centre America a l'Imperi Mexicano]</ref>

=== Creació de la Republica de Guatemala ===

La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios<ref>General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios</ref> el 21 de març de [[1847]] mediant la Llei 13<ref>Llei 13 Creacio de la Republica de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala</ref>, decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de republica lliure, sobirana i independent.

=== Segle XX ===

Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com económica), durant la llarga presidencia dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democratics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongue a la construccio de carreteres perque aço competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del païs i d'atres països centroamericanos i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].

==== La revolució de 1944 ====
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant la repartiment de terres baldías.]]
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despres convocà eleccions lliures i democratiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despres de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un païs capitaliste, pero per a aixo decidi proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien.  Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america.  Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.


Arévalo impulsà moltes reformes i la creació de numeroses institucions. Entre elles se troba el "Codic de Treball", el [[Institut Guatemaltec de Seguritat Social|Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS)]], el [[Ministeri d'Economia de Guatemala|Ministeri d'Economia]], la [[Junta Monetaria]], la [[Superintendencia de Bancs de Guatemala|Superintendencia de Bancs]], i el [[Banc de Guatemala]] entre atres.

Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.

El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiacio de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.

L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui huyo exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.

==== Guerra civil ====
{{AP|Genocidi miula}}

El coronel [[Carles Castell Armes]] reverti molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una politica que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hague de nomenar a presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà el General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les politiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el païs, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingue el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i cuba. Dita epoca fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar.

En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]].

El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]]. 

==== Decada de 1970 ====
{{VT|Massacres en Guatemala}}

Poc temps despres hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tuteló el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de mils de victimes.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'accio insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abuss d'este contra els [[drets humans]] de la població.

==== Decada de 1980 ====

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667&nbsp;massacres i feu desapareixer 443&nbsp;llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000&nbsp;llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant 1979 i 1980 se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de [[1980]] la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atencio mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37&nbsp;persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el païs les obres mes importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de 1982 l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de 1965, disolvió el [[Congrés]], suspengue els partits politics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.

Rius Montt intensificà la seua politica repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catolics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religio [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.

Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminui i fon en gran part llimitada a operacions de batre i huir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).

La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven. 

El 8 d'agost de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el 1 de juliol de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El 30 de maig de [[1985]], despres de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitucio, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un politic civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera eleccio sostinguda baix la nova constitucio en casi el 70&nbsp;% dels vots, i prengue possessio del carrec el 14 de giner de [[1986]].

===== Retorn a la democracia =====

'''Govern democratic 1986-1990'''

Despres de la seua presa de possessio, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia politica i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (proteccio ordenada per tribunal), la creacio d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Tall Suprema tambe mamprengue una serie de reformes per a lluitar contra la corrupcio i millorar l'eficacia de sistema llegal.

En l'eleccio de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper mes tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administracio de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminucio marcada en la violencia politica. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en maig de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans.

Els ultims 2 anys del govern de Cirerer tambe foren marcats per una economia en decliu, folgues, marches de protesta i acusacions de corrupcio estesa. L'incapacitat del govern de tractar en molts dels problemes nacionals -com mortalitat infantil, analfabetisme, salut i assistencia social deficients, i nivells creixents de violencia- contribui al despagat popular.

==== Decada de 1990 ====

===== Govern democratic 1990-1993 =====

El 11 de novembre de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despres d'una votacio de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumi la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transicio d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Accio Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unio del Centre Nacional]] (UCN).

El 25 de maig de [[1993]], Serrà disolvió illegalment el Congrés i la Tall Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupcio. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressio internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà huyó del païs dos semanes despres d'este "Autogolpe".

El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitucio de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit politic i caria d'una base politica, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Tall Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos.

A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular condui a un acort en novembre de 1993 entre l'administracio i el Congrés, intermediat per la [[Iglesia Catolica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el 30 de giner de [[1994]]. En agost de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA).

Baix el govern de De Lleo el proces de pau, ara en la participacio de les Nacions Unides, prengue nova vida. El govern i l'URNG firmaren acorts sobre drets humans (març de [[1994]]), el restabliment de persones desplaçades (juny de 1994), esclarecimiento historic (juny de 1994), i drets indigenes (març de [[1995]]). Tambe feren un progres significatiu sobre un acort soci-economic i agrari.

===== Govern democratic 1996-2000 =====

Les eleccions nacionals per a president, el Congrés, i oficines municipals foren sostingudes en novembre de [[1995]]. En casi 20 partits que competixen en la primera ronda, l'eleccio presidencial aplegà fins una segona volta el [[7 de giner]] de [[1996]] en el qual el candidat del [[Partit d'Alvançada Nacional|PA]], [[Alvar Arzú Irigoyen]] derrotà a [[Alfons Portell]] del [[Front Republicà Guatemaltec|FRG]] solament per un 2% dels vots. Arzú guanyà degut a la seua força en la Ciutat de Guatemala, a on havia servit abans com alcalde, ademes de l'area circumdant urbana. Portell guanyà en tots els departaments rurals excepte [[Petén]]. Baix l'administracio d'Arzú, se conclogueren les negociacions i, el [[29 de decembre]] de [[1996]], el govern firmà els [[Acorts de Pau]], que terminaven un conflicte de 36 anys.

Durant este govern se vengueren les institucions estatals a capital privat conseguint aixina una privatisacio lo que ocasionà que entitats tals com [[Guatel]] i [[Empresa Electrica de Guatemala|Empresa Electrica]] passaren a mans d'entitats privades.

=== Segle XXI ===

El segle XXI Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantingut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regio seguixen sent discriminades economica i culturalment, seguixen sense tindre una educacio propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en les seues propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclos en el programa educatiu vigent.

==== Govern democratic 2000-2004 ====

[[Alfons Portell]] guanyà les [[Eleccions generals de Guatemala de 1999|eleccions de 1999]], vencent en segona volta a [[Óscar Berger]], fon criticat durant la campanya per la seua relacio en el president del FRG, l'ex-General [[Rius Montt]] (el President de facto de Guatemala en 1982-83, molts acusen que algunes de les pijors violacions de drets humans del conflicte foren comesos conforme al govern de [[Efraín Rius Montt]]). Promete mantindre llaços forts en els [[Estats Units]], i participar activament en el proces d'integracio en America Central i l'Hemisferi Occidental. Jurà recolzar la liberalización continua de l'economia, aumentar l'inversio en capital huma i infraestructures, establir un banc central independent, i incrementar els ingressos per l'imposicio de colectacions fiscals mes estrictes, en volta d'aumentar imposts. Portell tambe promete seguir el proces de pau, reformar les forces armades, substituir el servici de seguritat militar presidencial per un civil, i reforçar la proteccio de drets humans; guanyà les eleccions.

Designà un Gabinet pluralista, fins i tot membres indigenes i atres no afiliats al [[Front Republicà Guatemaltec]], el partit governant. Culminà el seu govern acusat de cometre grans actes de corrupcio. El progres en la realisacio de l'agenda de reforma de Portell fon llent durant el seu primer any en funcio. Com consegüent, el soport public al govern s'afonà casi a nivells recort a principis de [[2001]]. Encara que l'administracio se concentrà en qüestions com la presa de la responsabilitat estatal en casos passats de drets humans i recolzar els drets humans en forums internacionals, deixà de mostrar alvanços significatius en el combat a l'impunitat, reformes militars, un pacte fiscal per a ajudar a finançar la realisacio de pau, i la llegislacio per a aumentar la participacio politica.

==== Govern democratic 2004-2008 ====

En [[2004]] fon electe al carrec de President l'advocat [[Óscar Berger]], recolzat per la "[[Gran Aliança Nacional]]" (GANA), vencent en segona volta a [[Alvar Colom]]. El seu govern fon qüestionat fortament per la seua ineficacia contra la delinqüencia organisada, pandillas denominades "[[Pandilla|maras]]", la consolidacio del [[narcotráfico]] (enraizada durant el govern anterior d'Alfons Portell), i la forta migracio de la seua poblacio (majorment pobre i acossada per la criminalitat).

==== Govern democratic 2008-2012 ====

Les [[Eleccions generals de Guatemala de 2007|següents eleccions]] s'han realisat en [[setembre]] i [[novembre]] de [[2007]]. En la primera ronda electoral realisada el [[9 de setembre]] de [[2007]], els partits politics [[Unitat Nacional de l'Esperança]] (UNE), liderado per l'ingenier [[Alvar Colom]] i el [[Partit Patriota]] (PP), liderado pel General Retirat, [[Otto Pérez Molina]], guanyaren els dos primers llocs, passant a segona volta que se realisà el [[4 de novembre]] de [[2007]]; donaren com guanyador a [[Alvar Colom|Colom]] qui assumi com President de la Republica de Guatemala el [[14 de giner]] de [[2008]] i finalisà en giner de 2012.

Varies de les seues accions foren criticades per la poblacio. Entre elles se troba la falta d'accions referents a seguritat nacional, corrupcio, la creacio d'un pla d'ajuda social per a families de baix nivell economic en fins electorals i per ultim el divorç de la seua llavors esposa [[Sandra Torres]] per a que ella poguera aspirar a la candidatura presidencial (segons s'establi despres de debats judicials, l'esposa d'un president no podia ser candidata a la presidencia).

==== Govern democratic 2012-2016 ====
El 5 de juliol 2011 tres activistas null i l'organisacio indigena Waqib Kej presentaren davant el relator especial de l'ONU contra la tortura, Joan Méndez, una “carta d'alegat” en la que denunciaren que Pérez estigue involucrat en les practiques sistematiques de tortura i suposts actes de genocidi durant el conflicte intern en Guatemala entre 1960 i 1996.
Els activistas apuntaren que les violacions se cometeren en 1982, quan Pérez estava a l'envie de quarters militars en el denominat triangul Ixil, en la provincia de [[Quiché (Guatemala)|Quiché]], una de les mes afectades durant la guerra civil. Ademes, informaren que Pérez fon el responsable de la tortura i desaparicio del guerriller Efraín Bamaca, espos de Jennifer Harbury, una de les denunciants. Entre atres evidencies, feren referencia a un documental de 1983 en que afirmen que el llavors major se veu prop de quatre cadavers torturats.
El [[11 de setembre]] de [[2011]] tingueren lloc les [[Eleccions generals de Guatemala de 2011|eleccions presidencials]] a on [[Otto Pérez Molina]] (PP) i [[Manuel Baldizón]] (LIDER) quedaren en els 2 primers llocs. En la segona volta del [[6 de novembre]] Otto Pérez resultà guanyador i assumi com President de la Republica el 14 de giner de [[2012]].

== Geografia ==
[[Archiu:Satellite image of Guatemala in April 2002.jpg|thumb|Image satelital de la Republica de Guatemala.]]
{{AP|Geografia de Guatemala}}

La seua [[Geografia de Guatemala|geografia fisica]] es en gran part montanyosa. Posseix suaus plages en el seu litoral del Pacific i planices baixes al nort del païs. Es travessada en la seua part central per la [[Serra dels Cuchumatanes]] i part de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare del Sur]].

Se troba en el posat numero 107 en la [[Anex:Països per superficie#Lista|llista d'extensio territorial per països]] (Incloent llocs administrats per atres països). A pesar de ser un païs menut en tamany Guatemala es excepcional en termens de diversitat biologica en comparança a atres països i regions 

En set biomas, Guatemala se posiciona en el primer lloc de Centre America en quant a diversitat ecoregional, en 14 ecoregiones i en segon lloc en el numero total d'especies descrites, que inclouen [[Anex:Mamifers de Guatemala|mamifers]], [[Anex:reptils de Guatemala|reptils]], [[Anex:Amfibis de Guatemala|amfibis]], [[Anex:Aus de Guatemala|aus]] i [[planta]]s, superat unicament per [[Costa Rica]].
En termens d'especies endemiques Guatemala ocupa el primer lloc en relacio a [[Centre America]] ya que mes del 13% de les especies de mamifers, reptils, amfibis, aus i plantes son endemiques. Este esqueixe es particularment notori per a la flora, ya que mes del 15% de les especies que existixen en el païs son considerades endemiques. Guatemala alberga mes de 9 mil especies de plantes i animals vertebrats i te la major diversitat de salamandres apulmonadas (familia Plethodonitiadae), en el mon, en 41 especies, de les quals 19 son endemiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per especies migratories. 

Guatemala te set llocs Ramsar, chapulls d'importancia internacional. Pero segons l'Inventari Nacional de Chapulls, hi ha 252 llocs de chapulls, entre llacs, basses, rius, pantans, etc.

Existixen 192 especies de mamifers natius, 486 especies d'aus (370 especies se reproduixen en el païs i presencia adicional de 116 especies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons mes alta del mon.
Segons Vilar, les especies d'amfibis en Guatemala s'agrupen en nou families i 27 generos, sent la mes numerosa la familia dels anurs (renocs,i granotes) en 83.

El continent america ha segut considerat com el centre d'orige d'una serie d'importants plantes cultivades. El centre d'orige de moltes d'estes plantes cultivades se troba en la regio compartida entre México i Guatemala. Este païs es considerat com un dels centres d'orige per Nikolai I. Vavilov, qui mediant l'analisis de l'orige i la font de variacio genetica de les plantes cultivades, considerà a Guatemala com un dels centres de diversitat genetica mes rics del mon.

Tambe la diversitat cultural (exclusivament humana) deu considerar-se com part de la biodiversidad. A l'igual que la diversitat genetica o d'especies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural se manifesta per la pluralitat del llenguage, de les creencies religioses, de les practiques del maneig de la terra, en l'art, en la musica, en l'estructura social, en la seleccio dels cultius, en la dieta.
Estos grups natius posseixen coneiximents importants respecte a uss i propietats d'especies; diversitat de recursos genetics i les tecniques de maneig.

I en 25 grups soci-llingüistics, la biodiversidad de Guatemala va mes alla de la flora i fauna; els seus païsages i les seues arraïls culturals i tradicions son un gran atractiu per al turisme. 

La seua [[diversitat ecologica]] la posiciona com una de les arees de major atractiu turistic en la regio. La seua [[topografia]] fa que posseixca una varietat de païsages i climes distints, per ende te una gran riquea de [[flora]] i [[fauna]].

Aproximadament dos terceres parts del territori de Guatemala estan formades per montanyes, moltes d'elles d'orige volcanic. Les terres altes comprenen dos serres paraleles, la [[Serra dels Cuchumatanes]] i el sistema de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare]], continuacio de la [[Serra Mare de Chiapas]], que travessa Guatemala del noroest al surest.

La vertent septentrional, la regio de Petén, compren des de zones de pastoreig fins selves altes (boscs humits tropicals) i està poc poblada.

En l'estreta vertent del Pacific, molt humida i fertil en la seua part central, se localisa la major densitat de poblacio. Una important cadena de volcans corre paralela a la costa del Pacific, encara que la major part permanecen inactius; no obstant, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), en la frontera en México. Tambe estan el volca de Pacaya en el Municipi de Sant Vicent Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volca de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volca Santiaguito, que naixque a inicis del segle passat i es visitat per vulcanólogos per a estudiar el seu creiximent.

[[Archiu:Guatamala Highlands 2006 08.JPG|left|250px|thumb|left|Cadena volcanica de Guatemala al seu pas per l'antiplano guatemaltec.]]

La capdamunt mes elevada del païs es el volca Tajumulco (4.220 msnm); destaquen tambe el Tacaná (4.030 msnm) entre la frontera de Guatemala-México, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volca Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac de la seua mateix nom, i el [[volca de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el [[Guatemala (departament)|Departament de Guatemala]]. Els terremots son freqüents en les rodalies del cinturo volcanic del sur, a on han segut destruits numerosos poblats. En el litoral atlantic, principal eixida comercial en este ocea, se troba el major llac del païs, l'Izabal.

[[Archiu:rios de lava pacaya.jpg|thumb| Rius de Lava son visibles en distints punts del païs.]]

Els rius de Guatemala de major llongitut son: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despres se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despres de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de México. Tambe estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]].

Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala es en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, mes temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del païs; les ciutats principals son la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caribeña.

=== Recursos naturals ===

El sol, molt fertil, es el recurs mes important de Guatemala, que es basicament un païs forestal. Alguns dels minerals en que conte el païs, encara que no tots suficientment explotats, son ferro, petroleu, niquel, plom, zinc i cromita; s'han descobert deposits d'urani i mercuri. En l'altiplano del departament de Sant Marcs, des de l'any 2006 s'explota l'or.
La regio de Petén proporciona especies arborees maderables i medicinals, com arbre del [[hule]], chicozapote (''[[Manilkara zapota]]''), ebani (''[[Diospyros ebenum]]''), [[caoba]], palorosa i atres; la fusta i els seus productes s'utilisen tant per al consum local com per a l'exportacio, aixina tambe s'explota en menor grau [[petroleu]].

=== Geologia ===
Guatemala se troba ubicada sobre una porcio terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo es la seua actual activitat volcanica. Lo que hui es America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separacio de lo que hui es America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antillas, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antillas. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

[[Archiu:Plaques tectonicas es.svg|300px|thumb|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Caribe.]]

Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en termens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.

En lo relacionat a l'estructura i historia geologica, America Central septentrional es part del subcontinente nortamerica. Mes tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], tambe per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment son formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.

El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüencia de l'espente de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano segui emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment se unieron Centre i Sudamérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui es [[Panama]].

L'aparicio de l'Archipelec mesoamericano i despres la conformacio de la massa centroamericana permete la migracio de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort.

En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; es dir, els sols de la plataforma central tenen varies decenes de millons d'anys de formacio, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i aixo explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén son predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys.

El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Caribe i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres son continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducción", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Caribe i de Nortamerica colisionan, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom.


=== Volcans ===

La capdamunt mes elevada del païs es el [[volca Tajumulco]] (4.220 msnm); destaquen tambe el [[Volca Tacaná|Tacaná]](4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-México, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volca Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac de la seua mateix nom, i el [[volca de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el departament de [[Guatemala (departament)|Guatemala]], que es un dels volcans mes actius del mon.

En Guatemala s'han identificat la sorprenent cantitat de 324 [[Foc eruptiu|focs eruptius]]. La major part d'estos son menuts cons cineríticos i de lava en la part sudoriental del païs. La major cantitat se troba en el Departament de Jutiapa en 181 focs eruptius, li seguixen: Santa Rosa en 42; Xalapa en 31; Chiquimula en 27; Guatemala en 13; Quezaltenango en 11; Sololá en 7; Escuintla en 4; Sant Marcs i Totonicapán en 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progres, i Zacapa en 1 cada un. D'estos, 11 volcans estan classificats com "actius" en el "'''Catalec dels Volcans Actius del Mon'''",<ref>Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36</ref><ref>(1958, Associacio Vulcanológica Internacional)</ref> i tres d'estos: [[Volca Santiaguito|Santiaguito]], [[Volca de Foc|Foc]] i [[Volca de Pacaya|Pacaya]] han registrat erupcions en els ultims deu anys.<ref>Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.</ref><ref>Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'America Central: Trobe, 116 p.</ref><ref>Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Californi Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.</ref><ref>Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Californi Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56</ref>

=== Orografia ===
[[Archiu:Guatemala Topography.png|thumb|300px|right|Orografia de Guatemala.]]
Guatemala es un païs ubicat en la regio subtropical de l'hemisferi nort en un relleu marcadament montanyos en casi el 60% de la seua superficie. Les diferents zones ecologiques varien des del nivell del mar fins aproximadament 4.000 [[msnm]], en precipitacio pluvial que varia d'una zona a atra des dels 400 fins aproximadament 4.000 mm anuals.

La [[serra dels Cuchumatanes]] i la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare]] s'adinsen en Guatemala. La Serra Mare travessa el païs d'oest a este, corre paralela al Pacific i se prolonga cap a Fondaries pel Cerro Oscur. La serra dels Cuchumatanes, mes al nort, s'esten fins el nort del [[riu Chixoy]] o Negre, a on se dividix en dos grups: els Cuchumatanes a l'oest i la [[serra de Chamá]] a l'este.

Guatemala es un dels països mes volcanics del mon. Destaquen els de [[Tajumulco]] (4.220 [[msnm]]), el pic mes alt d'America Central, [[volca de Foc]] (3.763 msnm), el de [[Santa María (volca)|Santa María]] (3.772 msnm), el [[volca d'Aigua]] (3.763 msnm), el [[volca Sant Pere]], el [[volca Tolimán|Tolimán]], a vores del [[llac d'Atitlán]].

Degut als seus multiples plegaments orografics, Guatemala està somesa a constants [[sismes]] i erupcions volcaniques. Una de les majors tragedies que ha conegut l'historia d'este païs se produi en el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]], que ocorreu en la matinada del 4 de febrer, quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala despertà sobresaltada per un fort sisme. El sisme, en una intensitat de 7,6° en la [[escala de Richter]], durà 39 segons i fon seguit de varies [[Replica (sismologia)|repliques]]. 

La [[falla de Motagua]], que travessa el territori guatemaltec d'este a oest, fon la que provocà el terremot de 1976. El [[epicentre]] se localisà a 150 quilometros al noroest de la ciutat de Guatemala, prop de [[Gualán]], en el Departament de Zacapa i el [[hipocentro]], a 5 quilometros de profunditat. Causà aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i deixà a mes d'un millo de persones sense llar.

=== Hidrografia ===
{{AP|Hidrografia de Guatemala}}
{{VT|Llacs de Guatemala|Rius de Guatemala}}
[[Archiu:Riu Cahabón al seu pas per Semuc Champey.JPG|thumb|250px|[[Riu Cahabón]], un dels mes importants del païs, al seu pas pel Monument Natural de [[Semuc Champey]] en el departament de [[Alta Verapaz]].]]

Els sistemes montanyosos determinen dos grans regions hidrografiques, la dels rius que desemboquen en el [[ocea Pacific]], i els que ho fan en el [[Ocea Atlantic|Atlantic]], que a la seua volta se dividixen en dos vertents: la del Caribe, pel golfo de Fondaries, i la del golfo de México, travessant Yucatán. Els rius que desemboquen en el golfo de Fondaries son extensos i profunts, propis per a la navegacio i la peixca; entre els mes importants estan el [[riu Motagua]] o riu Gran, i el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]], esgolidor natural del [[Llac d'Izabal]]; aixina mateixa se troben els rius que no son propis de navegacio i que igualment desemboquen en l'ocea Atlantic, com son el [[riu Polochic]] i [[riu Sarstún]] (frontera entre Guatemala i [[Belice]]).

De la conca hidrografica del [[golfo de México]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construccio de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitacio. Tots estos son afluents del [[Usumacinta]], el riu mes llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i México en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuos; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre México i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa).

El territori conte en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te varies illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el mes gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]].

El litoral coster de Guatemala te una extensio de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific es la costa mes extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el proces d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>

La variabilitat del païs en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per aixo en el tipo i variacio de vegetacio i fauna; aixo explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

==== Vertent de l'ocea Pacific ====
Els rius d'esta vertent son curts (110 km en promig), s'originen a una alçada mija de 3.000 [[msnm]] i presenten pendents forts en les parts altes de les conques (> de 32%), canviant bruscament a pendents minimes en la planiça costera, lo que genera grans zones susceptibles d'inundacio en la part baixa al produir-se creixcudes instantanees de gran magnitut i curta duracio. Aixina mateixa estos rius, durant el periodo plujos i al succeir-se erupcions volcaniques en els volcans actius en el llimit nort de la vertent, poden carrejar [[lahar]]es que provoquen inestabilitat dels caixers i inundacions en les parts baixes. La [[vertent del Pacific]], en Guatemala, ocupa el 25% del païs.

El ranc de les precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.500 mm anuals, en el sector oest-este de la vertent, sent inferiors en el sector este i majors cap al oest; mentres que el ranc per al sector nort-sur de la vertent se troba entre 700 a 1.500 mm anuals, sent inferiors els valors en la part costera i aumentant conforme les elevacions. A partir d'estes informacions s'estima un volum d'escorrentía de 25.500 millons de m³/any.

Els rius son: [[Riu Coatán|Coatán]] (naix en Guatemala i entra en México), [[Riu Suchiate|Suchiate]] (servix de frontera en México), [[Riu Taronger|Taronger]], [[Riu Ocosito|Ocosito]], [[Riu Samalá|Samalá]], [[Riu Sisican|Sisican]], [[Riu Nahualate|Nahualate]], [[Riu Mare Vella|Mare Vella]], [[Riu Coyolate|Coyolate]], [[Riu Acome|Acome]], [[Riu Achiguate|Achiguate]], [[Riu María Linda|María Linda]], [[Riu Pas Fondo|Pas Fondo]], [[Riu Els Esclaus|Els Esclaus]], [[Riu Pau|Pau]] i [[Riu Ostua|Ostua]]-[[Cinca]] (naixen en Guatemala i entren a El Salvador) i [[Riu Olopa|Olopa]], que servix de frontera en El Salvador.

==== Vertent del mar Caribe (ocea Atlantic) ====
En esta vertent la llongitut dels rius es molt major i inclou el riu mes llarc del païs, el riu Motagua en 486,5 km de llongitut. Les pendents son mes suaus i el seu desenroll es menys brusc, ya que en la part montanyosa els rius corren sobre grans barrancas i canons. Les creixcudes son de major duracio i els temps de propagacio son tambe majors. Els cabals son mes constants durant tot l'any. La vertent del mar Caribe ocupa aproximadament 35% del païs. Per les condicions per a la navegacio, esta vertent conte els principals rius navegables, com el Sarstún, el Polochic i el del llac d'Izabal, el riu Dolç.

Respecte a la precipitacio, esta vertent en el seu sector sur conte les zones semiáridas del païs a on les precipitacions per a algunes zones de Zacapa, Chiquimula i El Progres presenten valors de precipitacio menors a 500 mm/any, en contrast en el sector centre-este en el departament d'Izabal a on el ranc anual de precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.000 mm i el sector centre-nort mante un ranc de precipitacio anual entre els 1.000 a 2.500. A partir de les precipitacions presentades, el volum d'escorrentía s'estima en 31.900 m³/any.

Els rius son: [[Riu Gran de Zacapa|Zacapa]]; [[Riu Motagua|Motagua]]; [[Riu Dolç (Guatemala)|Dolç]]; [[Riu Polochic|Polochic]]; [[Riu Cahabón|Cahabón]]; [[Riu Sarstún|Sarstún]]; [[Riu Mopán|Mopán]], [[Riu Fondo|Fondo]]; [[Riu Rovell|Rovell]]; i [[Riu Temash|Temash]].

==== Vertent del golfo de México ====
[[Archiu:Usumacintalancha.jpg|thumb|left|150px|El riu Usumacinta, en la frontera entre [[México]] i Guatemala.]]
A l'igual que els rius de la Vertent del Caribe, els rius d'esta vertent posseixen grans llongituts, trobant-se els rius mes cabalosos del païs com ho son l'Usumacinta, Chixoy i La Passio. Les creixcudes son de llarga duracio, els caixers son relativament estables i els recorreguts mes sinuosos, donat que les pendents son relativament suaus en comparança a les atres vertents. Esta vertent es la mes gran en Guatemala i ocupa aproximadament el 40% del païs.

Per a esta vertent la precipitacio anual per al sector nort, comprés entre el nort d'Alta Verapaz i el llimit nort de Petén, se troba entre els 1.000 a 2.500 mm; mentres que el sector centre-oest varia entre 600 mm en les capdamunts montanyoses d'Huehuetenango, Totonicapán,. Quiché i Baixa Verapaz, i alcança els 5,550 mm anuals en regions al nort d'Huehuetenango, Quiché i Alta Verapaz principalment; per lo que el volum d'escorrentía s'estima en 43,300 millons de m³/any.

Existix una consistencia en l'ocurrencia d'inundacions basats en el pendent de l'area afectada, ya que un 82,4% dels events ocorren en arees en pendents menors al 8%. La vertent del Pacific presenta la major ocurrencia d'events (60%), seguit per la vertent del Mar Caribe en un 36% i el 4% restant ocorre en la vertent del Golfo de México). La major cantitat d'inundacions ocorren en la segona mitat de l'hivern (el 65,6% entre els mesos d'agost i novembre), sent les conques mes afectades les del Riu María Linda, Riu Motagua, Riu Achiguate i Riu Coyolate.

Els rius son: [[Riu Cuilco|Cuilco]]; [[Riu Seleguá|Seleguá]]; [[Riu Nentón|Nentón]]; [[Riu Pojom|Pojom]]; [[Riu Ixcán|Ixcán]]; [[Riu Xalbal|Xaclbal]]; [[Riu Salines|Salines]]; [[Riu La Passio|La Passio]]; [[Usumacinta]] i [[Riu Sant Pere (Guatemala)|Sant Pere]].

==== L'aigua subterranea ====
L'aigua provinent de pous i fonts constituix un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea es altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs son assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com tambe a moltes organisacions internacionals i privades.

L'aigua subterranea es generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del païs. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos mes productius son l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos mes menuts son importants localment.

Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituixen el 50% del païs pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.



Les arees aluvials constituixen aproximadament el 20% del païs i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituixen aproximadament el 30% del païs i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.

Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituixen el 20% del païs i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseixen una permeabilitat pobra constituixen aproximadament el 30% del païs i mes o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluacio dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>

=== Clima ===

Existix gran diversitat de climes en Guatemala. El clima en la meseta central es prou temperat, en una mija de 15&nbsp;°C en tot l'any. El clima de les regions costeres es de caracteristiques mes tropicals; la costa atlantica es mes humida que la del Pacific, en una temperatura cuya mija o promig anual es de 28,3&nbsp;°C. L'estacio de pluges se presenta entre maig i novembre. Les precipitacions anuals de la zona nort oscilen entre els 1.525 mm i els 2.540 mm; la ciutat de Guatemala (Guatemala City), en les montanyes del sur, rep prop de 1.320 mm de promig anual.

Les arees varien en el seu clima, elevacio i païsage, per lo qual hi ha contrasts dramatics entre les zones baixes en un [[clima tropical]], calit i humit, i les regions altes, [[Cim (topografia)|pics]] i [[vall]]s.<ref name=Yahoo>[http://es.viages.yahoo.com/p-guiaviaje-982170-guatemalaentorno-i Yahoo]</ref>

El clima es calit i humit en la costa Pacifica, i les zones baixes de Petén (encara que en este ultim pot ser calit i sec),<ref name=Yahoo /> mentres que en les terres altes i en l'area de Cuchumatanes el clima es de [[Clima de montanya|freda de montanya]] i es arit i calit en les zones mes orientals.



==== El fenomen de «El Chiquet» i el canvi climatic ====


Un dels events climatics de major impacte en Guatemala es el [[Fenomen de El Chiquet]], en importants implicacions en el clima, que s'ha reflectit en la variacio dels regímenes de pluja. Baix events severs s'ha registrat una disminucio important en els acumulats de pluja en l'inici de l'epoca plujosa.

Tambe s'han registrat [[neu|nevades]] inusuales en les capdamunts mes altes del païs.  Guatemala per estar ubicada en la zona tropical del planeta no registra este fenomen, pero en l'ultima decada ha registrat nevades mes freqüents i intenses en alguns pics del païs. L'ultima gran nevada sobre Guatemala caigue en el [[volca Tajumulco]] el 19 de decembre de 2009, acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en la capdamunt de dit volca.

El fenomen s'ha associat a major incidencia de fronts frets, aument del numero d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Caribe i Golfo de México, tal com s'ha vingut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgenes de rius i costeres propenses a esgolades.

En relacio a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconómicas. Guatemala es un païs altament vulnerable. Les condicions socials del païs (index alt de pobrea, inequidad i exclusio social) fan que gran part de la poblacio sofra facilment davant situacions de tensio politica, economica i natural, incloent els fenomens climatics.

* Clima Predominant: [[clima tropical|Clima Tropical]].
* Clima en les Plans: Escessivament calides durant l'estiu.
* Clima de les Mesetes: Gogen de condicions climatiques mes moderades.
* En la ciutat capital les temperatures maximes apleguen fins 27&nbsp;°C i les minimes descendixen fins els 5&nbsp;°C.

=== Recursos ===
* Recursos naturals: [[niquel]], [[fusta]], [[Peixca comercial|peixca]], [[chicle]], [[energia hidraulica]].

* Us de la terra:
** Terra de cultius: 12%
** Cultius permanents: 5%
** Pastizales permanents: 24%
** Boscs: 54%
** Atres: 5%
<small>''(Senyes de [[1993]])''</small>

* Terra irrigada: 1,250 km<sup>2</sup>
<small>''(Senyes de [[1993]])''</small>

==== Sistema Nacional d'Arees Protegides ====
{{AP|Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides}}
El Sistema Nacional d'Arees Protegides (SIGAP) es el conjunt de totes les arees protegides del païs i les entitats que les administren. Fon creat en 1989 per a conseguir els objectius de conservacio, rehabilitacio i proteccio de la diversitat biologica i els recursos naturals del païs.<ref>Se troba reglamentat per la Llei d'Arees Protegides (Decret 4-89 del Congrés de la Republica)</ref>

Les arees protegides, en Guatemala, per a la seua optima administracio i maneig se classifiquen en: parcs nacionals, reserves biologiques, biotopos, reserves de la biósfera, arees d'us multiple, alvertents, reserves forestals, refugis de vida silvestre, monuments naturals, monuments culturals, rutes i vies esceniques, parcs historics, parcs regionals, arees recreatives naturals, reserves naturals privades i atres que s'establixquen en el futur en fins similars. El Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides, fon creat dins de la Llei d'Arees Protegides independentment de l'entitat, persona individual o juridica que les administre.

El 32.09% del territori nacional se troba baix el regim d'area protegida en un total de 243 arees protegides nacionals, municipals i privades, que ocupen una area de 3, 493,939.33 hectarees.

== Govern i Politica ==
{{AP|Govern i Politica de Guatemala}}
L'actual politica de Guatemala està regida per la [[Constitucio Politica de la Republica de Guatemala]] de [[1985]] i reformada en [[1993]] en la que s'establix a Guatemala com un [[Estat]] lliure, independent i sobira. El seu sistema de govern es republicà, democratic i representatiu.

=== Organisme eixecutiu ===

{{AP|Organisme Eixecutiu}} {{AP|President de Guatemala}} {{AP|Vicepresidente de Guatemala}} {{AP|Consell de Ministres de Guatemala}}

Este organisme o poder es eixercit pel [[President de Guatemala|President de la Republica de Guatemala]], el [[Vicepresidente de Guatemala|Vicepresidente de la Republica de Guatemala]] i el [[Consell de Ministres de Guatemala|Consell de Ministres]] i per la demes entitats publiques corresponents a este organisme. El President i el Vicepresidente son elegits per un periodo improrrogable de quatre anys per mig del sufragi universal i secret. El President de la Republica es el Comandant en Cap de les [[Forces Armades de Guatemala]] i les [[Policia Nacional Civil de Guatemala|Forces Publiques]]. L'actual President de la Republica de Guatemala es el [[General|Gral.]] [[Otto Pérez Molina]] i l'actual Vicepresidente de la Republica de Guatemala es la [[Senyora|Sra.]] [[Roxana Baldetti]], primera dona en ocupar la segona magistratura.

=== Organisme llegislatiu ===

{{AP|Organisme Llegislatiu (Guatemala)}} {{AP|Congrés de la Republica de Guatemala}}

Este organisme o poder està eixercit pel [[Congrés de la Republica de Guatemala]], el qual consta d'un hemicicle format per 158 diputats dels diferents distrits electorals per a un periodo de gestio de quatre anys podent ser reelectos mediant el sufragi universal i secret. La seua funcio primordial es representar al poble, ademes te la potestat llegislativa, es dir està a carrec de crear, derogar o modificar les lleis.

Els seus periodos o sessions ordinaries escomençaran el [[14 de giner]] al [[15 de maig]] i del [[1 d'agost]] al [[30 de novembre]] de cada any, sense necessitat de convocatoria, aixina tambe podra fer-ho en reunions extraordinaries quan siga de principal importancia. L'actual [[President del Congrés de la Republica de Guatemala]] es el Lic. Pere Muadi Menéndez.

=== Organisme judicial ===
[[Archiu:Tall Suprema de Justicia De Guatemala.gif|thumb|300px|[[Palau de Justicia de Guatemala|Palau de Justicia]], seu de la Tall Suprema de Justicia.]]
{{AP|Organisme Judicial de Guatemala}}
{{AP|Tall Suprema de Justicia de Guatemala}}
{{AP|Tall de Constitucionalitat de Guatemala}}
{{AP|Sistema de Justicia en Guatemala}}
{{AP|Pluralisme juridic en Guatemala}}

Este organisme es eixercit per la [[Tall Suprema de Justicia de Guatemala|Tall Suprema de Justicia de la Republica de Guatemala]] la qual està conformada per 13 magistrats electes pel Congrés de la Republica per a un periodo de gestio de cinc anys. La funcio de dit organisme està establida en la llei, que establix que la Tall Suprema de Justicia podra administrar la justicia conforme ho dicte la Constitucio i les demes lleis. L'actual [[President de l'Organisme Judicial|President de l'Organisme Judicial i la Tall Suprema de Justicia]] es el Dr. Gabriel Antoni Medrano Valenzuela, Magistrada Vocal III. La seua seu se troba en el Palau de Justicia en la Zona 4 de la [[Ciutat de Guatemala]]. 

El maxim tribunal en materia constitucional es la [[Tall de Constitucionalitat de Guatemala|Tall de Constitucionalitat]] formada per 5 magistrats, els quals velen perque se complixca la Constitucio Politica de la Republica de Guatemala. Actualment l'Organisme Judicial encapçala el [[Sistema de Justicia en Guatemala]].

=== Drets humans ===
{{Estatus-HRC-païs
| CESCR = 1b
| CESCR-OP = 4
| CCPR = 1b
| CCPR-OP1 = 1b
| CCPR-OP2 = 3
| CERD = 1
| CEDAW = 1
| CEDAW-OP = 2
| CAT = 1b
| CRC = 1
| CRC-OP-AC = 1
| CRC-OP-SC = 1
| MWC = 2
| CRPD = 1
| CRPD-OP = 1
}}

== Organisacio politica-administrativa ==
{{AP|Organisacio territorial de Guatemala}}

Guatemala se troba organisada en 8 Regions, 22 departaments i 334 municipis:
[[Archiu:Guatemala Departaments.png|thumb|250px|Guatemala reconeix a Belice com estat i mante el seu reclam territorial, qualsevol solucio definitiva deu anar-se a consulta popular en cada païs. Entre Guatemala i Belice no existix una frontera definida, a la separacio entre Petén i Belice els governs d'abdos països resolvieron denominar-la zona d'adyancencia.]]

Els [[Departaments de Guatemala]] son:

{| class="wikitable sortable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''#'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Departament'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Escut'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Extensio </br>[[km²]]'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Municipis'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Capçalera'''
|-
| 1. || [[Guatemala (departament)|Guatemala]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Guatemala_Department.gif‎|25px]] || 2126 || [[Anex:Municipis de Guatemala (departament)|17]] || [[Ciutat de Guatemala]]
|-
| 2. || [[Alta Verapaz]] || [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif|25px]] || 8686 || [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz|17]] || [[Cobán]]
|-
| 3. || [[Baixa Verapaz]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Baja_Verapaz.gif|25px]] || 3124 || [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz|8]] || [[Salamá]]
|-
| 4. || [[Chimaltenango (departament)|Chimaltenango]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎|25px]] || 1979 || [[Anex:Municipis de Chimaltenango|16]] || [[Chimaltenango (municipi)|Chimaltenango]]
|-
| 5. || [[Chiquimula (departament)|Chiquimula]] ||  || 2376 || [[Anex:Municipis de Chiquimula|11]] || [[Chiquimula (municipi)|Chiquimula]]
|-
| 6. || [[El Progres (Guatemala)|El Progres]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Progreso.gif‎|25px]] || 1922 || [[Anex:Municipis de El Progres|8]] || [[Guastatoya]]
|-
| 7. || [[Escuintla (departament)|Escuintla]] || [[Archiu:Coat of arms of Escuintla.gif|25px]] || 4384 || [[Anex:Municipis d'Escuintla|13]] || [[Escuintla (municipi)|Escuintla]]
|-
| 8. || [[Huehuetenango]] || [[Archiu:Coat of arms of Huehuetango.gif|25px]] || 7400 || [[Anex:Municipis d'Huehuetenango|32]] || [[Huehuetenango (municipi)|Huehuetenango]]
|-
| 9. || [[Izabal]] || [[Archiu:Coat of Arms of Izabal Department.gif|25px]] || 9038  || [[Anex:Municipis d'Izabal|5]] || [[Port Barris]]
|-
| 10. || [[Xalapa (Guatemala)|Xalapa]] || [[Archiu:Coat of arms of Xalapa.gif‎|25px]] || 2063 || [[Anex:Municipis de Xalapa|7]] || [[Xalapa (Xalapa)|Xalapa]]
|-
| 11. || [[Jutiapa (Guatemala)|Jutiapa]]|| [[Archiu:Coat of arms of Jutiapa.gif|25px]] || 3216 || [[Anex:Municipis de Jutiapa|17]] || [[Jutiapa (municipi)|Jutiapa]]
|-
| 12. || [[Petén]] || [[Archiu:Coat of arms of Peten Department.gif|25px]] || 35854 || [[Anex:Municipis de Petén|13]] || [[Flores (Petén)|Flores]]
|-
| 13. || [[Quetzaltenango (departament)|Quetzaltenango]] || [[Archiu:Coat of arms of Quetzaltenango.gif|25px]] || 1953 || [[Anex:Municipis de Quetzaltenango|24]] || [[Quetzaltenango]]
|-
| 14. || [[Quiché (Guatemala)|Quiché]] || [[Archiu:Coat of arms of Quiche.gif|25px]] || 8378 || [[Anex:Municipis de Quiché|21]] || [[Santa Creu del Quiché]]
|-
| 15. || [[Retalhuleu]] || [[Archiu:Coat of arms of Retalhuleu.gif‎|25px]] || 1856 || [[Anex:Municipis de Retalhuleu|9]] || [[Retalhuleu (municipi)|Retalhuleu]]
|-
| 16. || [[Sacatepéquez]] || [[Archiu:Coat of arms of Sacatapequez.gif|25px]] || 465 || [[Anex:Municipis de Sacatepéquez|16]] || [[Antiga Guatemala]]
|-
| 17. || [[Sant Marcs (Guatemala)|Sant Marcs]] || [[Archiu:Coat of arms of Sant Marcs Department.gif|25px]] || 3791 || [[Anex:Municipis de Sant Marcs|29]] || [[Sant Marcs (Sant Marcs)|Sant Marcs]]
|-
| 18. || [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Santa_Rosa.gif‎|25px]] || 2955 || [[Anex:Municipis de Santa Rosa|14]] || [[Cuilapa]]
|-
| 19. || [[Sololá]] || [[Archiu:Coat of arms of Solola.gif|25px]] || 1061 || [[Anex:Municipis de Sololá|19]] || [[Sololá (municipi)|Sololá]]
|-
| 20. || [[Suchitepéquez]] || [[Archiu:Coat of arms of Suchitepequez.gif‎|25px]] || 2510 || [[Anex:Municipis de Suchitepéquez|20]] || [[Mazatenango]]
|-
| 21. || [[Totonicapán]] || [[Archiu:Coat of arms of Totonicapan.gif|25px]] || 1061 || [[Anex:Municipis de Totonicapán|8]] || [[Totonicapán (municipi)|Totonicapán]]
|-
| 22. || [[Zacapa]] || [[Archiu:Coat of arms of Zacapa.gif|25px]] || 2690 || [[Anex:Municipis de Zacapa|10]] || [[Zacapa (municipi)|Zacapa]]
|}

== Economia ==
[[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canada]], [[Europa]], tota [[Centroamérica]] i [[Japo]].]]

L'economia de Guatemala es la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector mes gran en l'economia guatemalteca es l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de sucre i el septim productor de cafe. El sector del turisme es el segon generador de divises per al païs, l'industria es una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despres de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestacio de servicis. Els sectors que mes aportes generen al PIB en Guatemala son:

'''Agricultura, ganaderia i peixca'''
El sector agricola conforma un quart del PIB, dos terços de les exportacions, i la mitat de la força laboral. Els productes agricoles principals son [[cafe]], [[canya de sucre]], bananos i [[Musa × paradisiaca|bananes]]. Tambe se conrea tabac, cotó, dacsa, fruites i tot tipo de [[hortalices]]. El païs destaca pel cultiu de productes agricoles no tradicionals com brócoli, veça chinenca, col de bruselas, ajonjolí, esparregueres i chile, que en la seua major part se destinen al comerç exterior. Guatemala conte en ganaderia, basicament per a consum intern i un menut percentage per a exportacio a Fondaries i El Salvador. La peixca es important principalment en la costa sur, els principals productes d'exportacio son els gambes, llangostes i calamars. Els departaments d'Escuintla i Retalhuleu son els mes importants per a la peixca.

Per la seua secor, el cridat corredor sec que cobrix part dels departaments de Baixa Verapaz, Zacapa, El Progres, Xalapa, Chiquimula, Jutiapa i Santa Rosa, es molt vulnerable a les seques, no conte en [[seguritat alimentaria]] ademes de tindre un alt grau de pobrea extrema.<ref>La Prensa Lliure: Guatemala, 31 d'agost de 2009.</ref><ref>[http://es.noticies.yahoo.com/12/20090910/tin-guatemala-en-estat-de-malastre-per-5823964.html Guatemala, en "estat de malastre" per una hambruna que ha deixat 462 morts] Guatemala està des del dimecres oficialment en "estat de malastre publica", una mida adoptada pel president Alvar Colom per a afrontar l'hambruna que patixen mils de families pobres per una seca i que ha deixat al menys 462 morts. 10/09/2009</ref>

'''Mineria'''
En Guatemala l'unic metal existent en grans cantitats es el [[niquel]], cuya extraccio se destina majoritariament a l'exportacio; no obstant existixen en el païs grans mines d'or i plata aixina com de jade i coure. La mina mes gran del païs pertanye a la companyia Canadiense Goldcorp, que se dedica a l'explotacio d'or per a l'exportacio.

'''Industria'''
La manufactura i la construccio conformen un quint del PIB. Les principals industries son: transformacio d'aliments, ajuntat de vehiculs, aparats electrics, pintures, farmaceutiques, begudes alcoholiques i no alcoholiques, editorials i textils, entre atres. La Llei de Propietat Industrial vela pels drets de la propietat intelectual sobre patents d'invencio i signes distintius, lo que contempla la denominacio d'orige i la marca de certificacio. Les principals industries del païs son de capital estranger com American British Tabac, Menarini, Laprin, Unipharm, Ambev. Existixen moltes atres de capital mixt com Toyota, Hino, Mabe, General Electric, i empreses guatemalteques com Kern´s, Cerveseria Centroamericana, Ciments Progres, etc.

'''Turisme'''
El turisme se converti en un dels motors principals de l'economia, una industria que reportà mes de $1,800 millons en l'any [[2008]]. Guatemala rep al voltant de dos millons de turistes anualment.

En els ultims anys s'ha originat la visita de molts travessies que toquen ports maritims importants de Guatemala, lo que conlleva la visita de mes turistes al païs.

En el seu territori se troben fascinants enclaves arqueologics miules (Tikal en el Petén, Quiriguá en Izabal, Iximché en Tecpán Chimaltenango, i en la Ciutat de Guatemala).  Com destins de bellea natural se troba el llac d'Atitlán i Semuc Champey.  Com turisme historic se troba la ciutat colonial d'Antiga Guatemala, que es Patrimoni Cultural reconegut per l'UNESCO.

=== Comerç exterior ===
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonica" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|colspan=2 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Exportacions a'''
|colspan=2 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Importacions de'''
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Païs'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Percentage''' 
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Païs'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Percentage''
|-
| {{USA}}
| 41,2%
| {{USA}}
| 34,3%
|-
| {{ESL}}
| 12,1%
| {{MEX}}
| 8,6%
|-
| {{HON}}
| 9%
| {{EUR}}
| 8%
|-
| {{MEX}}
| 7%
| {{ESL}}
| 4,1%
|-
| {{EUR}}
| 5%
| {{CRI}}
| 3,4%
|-
| {{NIC}}
| 7,2%
| {{NIC}}
| 4,3%
|-
| Restant mon
| 25%
| Restant mon
| 42%
|-
|}

[[File:Guatemala treemap es.png|thumb|left|200px|Representacio grafica dels productes d'exportacio del païs en 28 categories codificades per color.]]
Principals productes d'exportacio:<ref>El comerç de Guatemala i [http://www.elperiodico.com.gt/es/20081231/economia/84905/ com funciona]</ref> [[sucre]], [[banano]], [[cafe]], [[cardamom]] i [[petroleu]].<ref name=autogenerated1>Betancourt, Joan Enric. (2008) Comportament del Comerç Exterior durant el primer semestre de 2008. Guatemala: Ministeri d'Economia.</ref>

El valor total de les exportacions era d'US$8 mil 839.8 millons a principi de decembre de 2010 (uns US$808.3 millons mes que l'any passat,i un pronostic d'US$10 mil 500 millons per al 2011 d'acort a un report al 11 de decembre del Banguat).

Els cinc principals productes d'exportacio representen el 26.5% del total d'exportacions del païs, que ascendi a US$ 1,516.6 millons. El creiximent del valor total de les exportacions guatemalteques aumentà en un 20.1% degut als alts ingressos per l'aument del preu del cafe, petroleu i cardamom en els mercats mundials. No obstant, el preu i volum de les vendes de sucre disminui considerablement.

Principals productes d'importacio: [[materies cosines]], materials de construccio, [[combustibles]], [[bienes de consum]], [[bienes de capital]].

El [[Cost,_insurance_and_freight|valor CIF]] de les importacions ascendi al monte d'US$ 7,482.1 millons, major en US$ 1,082.6 millons equivalent al 16.9% respecte al registrat durant el primer semestre de 2007. El ritme de creiximent que tingueren les importacions en esta primera mitat de 2008 fon major al 12.7% (durant igual periodo de 2007). Este aument s'atribuix a l'alça en la factura petrolera.

A nivell dels bienes de consum, cuyo monte (US$ 1,795.5 millons) absorbi el 24.0% de les importacions totals, aumentà 5.6% en comparança en el 15.8% de l'any anterior. En gran part, esta desaceleración se degue a la disminucio en l'importacio de bienes de consum durador (-6.7%). En respecte a les importacions de combustibles i lubricantes, el seu valor CIF fon d'US$ 1,592.8 millons, major en US$ 510.5 millons (47.2%) al monte en que se situaren a igual data de l'any anterior.

=== Comerç exterior: en els Estats Units d'America ===

Durant els primers sis mesos de 2008, el 41.2% de les exportacions de Guatemala se destinaren al mercat dels Estats Units d'America, mentres que 36.3% de les importacions tingue la seua orige en el mateix païs. El valor de les exportacions fon d'US$ 1,646.3 millons major en 7.5% a les realisades a juny de 2007, en tant que les importacions que ascendiren a US$ 2,712.4 millons resultaren majors en 24.5%. Com resultat de lo anterior la balança comercial en dit païs fon deficitaria en US$ 1,066.1 millons, en un increment d'US$ 419.0 millons (64.8%) en relacio al primer semestre de 2007.

Les remeses son la principal font d'ingressos en moneda estrangera de Guatemala, i aplegaren a US$4.300 millons en 2008, superant al cafe, el sucre i atres exportacions. Aproximadament 1,35 millons de ciutadans guatemaltecs, o 10% de la poblacio, viuen en EE.UU. Uns 3,5 millons de persones que encara viuen en Guatemala depenen d'estes remeses, segons l'Institut Centroamericano d'Estudi Socials i Desenroll, en Guatemala.
<ref>[http://online.wsj.com/public/article/SB123724736003548901.html#mod=2_1362_leftbox La crisis economica global resulta en una caiguda generalisada de les remeses cap a America Llatina - WSJ.com<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref>

=== Intercanvi comercial en atres països ===
Al mes de juny de 2009, se trobaven en ple funcionament els tractats de lliure comerç subscrits en Centroamérica, México, Republica Dominicana, Taiwán, Panama, Colombia i els Estats Units d'America.

La cobertura d'estos tractats comprengue el 78.2% de les exportacions i 57.5% de les importacions. Excepte el comerç en Estats Units, el monte de les exportacions realisades durant el primer semestre en els atres socis comercials se situà en US$ 1,480.9 millons major en 23.2% al registrat en igual periodo de 2007.

Per la seua part, el valor de les importacions fon d'US$ 1,583.9 millons en un aument de 24.0% sobre l'any anterior. El resultat consolidat de la balança comercial fon negatiu en US$ 103.0 millons.

''' Centroamérica'''. Com resultat d'exportacions per US$ 1,158.0 millons i importacions per US$ 795.0 millons, l'intercanvi comercial de Guatemala en els demes països de la regio centroamericana durant els primers sis mesos del present any, se tradui en un superavit d'US$ 363.0 millons, major en 22.7% a l'obtingut en igual periodo de l'any anterior. En El Salvador, Fondaries i Nicaragua la balança comercial, en la seua orde, fon favorable en US$ 127.3, US$ 173.3 i US$ 117.7 millons,
respectivament, mentres que en Costa Rica el saldo fon negatiu en US$ 55.4 millons.

'''México'''. En un monte d'US$ 251.0 millons les exportacions a México s'incrementaren en 25.2% respecte al primer semestre de l'any precedent. Els principals productes exportats foren metals preciosos (US$ 68.3 millons); greixoses i olis menjables US$ 46.6 millons; caucho natural (US$ 35.6 millons); materials textils (US$ 14.5 millons); gamba i llangosta (US$ 16.9 millons); preparats a base de cereal US$ 5.7 millons; i, begudes alcoholiques US$ 5.2 millons. Per la seua part, les importacions que sumaren US$ 720.3 millons en un aument de 28.8%, generaren un saldo negatiu d'US$ 469.3 millons.

'''Republica Dominicana'''. Durant el semestre se realisaren exportacions per valor d'US$ 60.6 millons, major en 35.3% a les d'igual periodo de l'any anterior. Dins d'una varietat de productes venuts destacaren: detergents i sabos US$ 10.0 millons; vidre i les seues manufactures US$ 8.4 millons; insecticidas US$ 3.0 millons; i, preparats de cereals US$ 4.9 millons. Les importacions foren d'US$ 12.3 millons i, per lo tant, se registrà un superavit comercial d'US$ 48.3 millons.

'''Taiwán'''. Les exportacions efectuades a l'illa foren de l'orde dels US$ 11.3 millons en una disminucio de 5.3% en relacio a les del primer semestre de 2007. Els principals productes exportats foren: desperdicis i rebuijos de metals US$ 4.6 millons; cafe US$ 2.3 millons; sucre US$ 2.1 millons; i, tabac en branca US$ 1.4 millons. A la volta, les importacions cuyo monte aumentà 15.4% se situaren en US$ 56.3 millons. La balança comercial tancà en un saldo negatiu d'US$ 45.0 millons.

=== Patrimoni ===

El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, es un desti molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena oscura, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueologiques, la seua historia colonial, ademes tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques.

Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueologics com la ciutat de [[Tikal]] fon construida i habitàda en un periodo a on la cultura miula tingue la seua major expressio lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reins, els miules de [[Tikal]] construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu.

Guatemala es molt visitada pels seus llocs arqueologics, ciutats prehispánicas, aixina com centres turistics-religiosos com la [[Basilica d'Esquipulas]] en la [[Ciutat d'Esquipulas]] i  tambe les belles plages en el Pacific i l'Atlantic de Guatemala. Atres desti turistic son els [[Parcs nacionals de Guatemala|parcs nacionals]] i les demes [[:Categoria:Arees protegides de Guatemala|zones protegides]] com ho es la [[reserva de la biosfera miula]].

<div align=center>
<!-- galeria de mapes -->
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5e
|colspan=8 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Alguns destins turistics de Guatemala'''
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Guatemala National Palace of Culture.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Llac Atitlàn.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Tikal Giaguaro.jpg|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ciutat de Guatemala]]<br />[[Guatemala (departament)|Guatemala]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Basilica d'Esquipulas]]<br />[[Ciutat d'Esquipulas]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Llac d'Atitlán]]<br />[[Sololá]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Tikal]]<br />[[Petén]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:GT056-Antiga Arch-low.jpeg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Park in Quetzaltenango.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Bassa-ipala.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Vist Illa de Flores.jpg|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Antiga Guatemala]]<br />[[Sacatepéquez]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Quetzaltenango]]<br />[[Quetzaltenango (departament)|Quetzaltenango]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Volca d'Ipala]]<br />[[Chiquimula]],
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Illa de Flores (Guatemala)|Illa de Flores]]<br />[[Petén]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Sant Diego volcano.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:QuiriguáGlyphs1.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Port Quetzal at dawn.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Miula mtns fog.JPG|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Llac de Cinca]]<br />[[Jutiapa (Guatemala)|Jutiapa]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Quiriguá]]<br />[[Izabal]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Port Quetzal]]<br />[[Escuintla (departament)|Escuintla]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Montanyes Miula]]<br />[[Petén]]
|-
|}
</div>


En relacio al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseix varies declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010.


=== Transport ===
Els distints mijos de transport que hi ha en el païs son els següents:
* [[Ferrovía]]s, que tenen una trocha de 0,914 [[metro|m]] i una extensio de 884 km, dels quals 102 km son de propietat privada i el restant està en descostum.
* [[Carretera]]s pavimentades de 3.616 km que inclouen 140 km de vies rapides, i sense emmanisar de 9.484 (estima a 1996) lo que dona 13.100 [[km]] en total. Segons la Cambra Guatemalteca de la Construccio, per a 2008 hi ha 6,409 quilometros pavimentats.<ref>[http://www.sigloxxi.com/noticies/22769 Articul en ''Segle XXI'']</ref>

* [[Transport fluvial|Vies fluvials]], que tenen una extensio de 260 km navegables, als que s'agreguen 730 km que son navegables durant l'estacio d'aigües altes.
* [[Oleoducte]]s de 275 [[km]] d'extensio.
* [[Port|Ports]] en [[Champerico]], [[Port Barris]], [[Port Quetzal]], [[Port Sant Josep]], [[Sant Tomás de Castella]]. Segons senyes de 1999 carix de marina mercant.

* [[Aeroport]]s en numero de 477 segons estima de 1999 classificats en esta forma:

:11 aeroports en pistas pavimentades:
:* 2.438 a 3.047 m: 3
:* 1.524 a 2.437 m: 1
:* 914 a 1.523 m: 5
:* menys de 914 m: 2

:466 Aeroports sense pistas pavimentades:
:* 2.438 a 3.047 m: 1
:* 1.524 a 2.437 m: 9
:* 914 a 1.523 m: 124
:* menys de 914 m: 332

Conte en els aeroports internacionals:[[Aeroport Internacional L'Aurora]] que es el mes gran i presta el servici a la Ciutat de Guatemala i [[Aeroport Internacional Mon Miula]] que es el segon mes gran i presta el servici a l'area central de [[Petén]].

=== Guatemala en el context internacional ===

L'economia de [[Guatemala]] en l'actualitat goja d'una estabilitat duradora gracies a un entorn politic favorable. Les bases de la seua economia son la generacio d'energia, l'industria petrolera i textil, aixina com el sector turistic, que en els ultims anys s'ha desenrollat vertiginosament. Considerant els indicadors socioeconómicos, podem destacar l'evolucio de la seua [[Producte Interior Brut]] que s'ha incrementat un 143% en el periodo comprés entre l'any 2000 i el 2011. Per a este mateix periodo, l'increment de la poblacio es considerable, un 31.4%, mantenint una taxa de fertilitat de 3.8 chiquets per dona. Per contra, observem que existix una gran brecha digital en el païs, ya que el percentage de poblacio que accedix a internet, el 11.7%, seguix sent molt baix.


{| class="wikitable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Indicador'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Valor'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Posicio en el mon'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Increment'''
|-
|| [[Producte Interior Brut]] (nominal) || '''46.899.999.000 $''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països mes rics del mon per PIB''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t24369/ranking-de-els-paises-mes-rics-del-mon-per-pib-segun-el-banc-mundial Països mes rics del mon per PIB] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 72º || 19.290.566.656 $ en 2000 '''(incr: 143,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD/countries/GT?display=graph Producte Interior Brut (nominal) en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Superficie]] || '''108.890 km²''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països mes extensos del mon''' <ref>[http://es.classora.com/reports/y29440/ranking-de-els-paises-mes-extensos-del-mon-segun-el-banc-mundial Països mes extensos del mon] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 104º || 108.890 km² en 2008 '''(incr: 0%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.SRF.TOTL.K2/countries/GT?display=graph Superficie en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Poblacio]] || '''14.757.316 persones''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països mes poblats del mon''' <ref>[http://es.classora.com/reports/c30485/ranking-de-els-paises-mes-poblats-del-mon-segun-el-banc-mundial Països mes poblats del mon] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 65º || 11.229.405 persones en 2000 '''(incr: 31,4%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL/countries/GT?display=graph Poblacio en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Emissions de CO2]] || '''1,1 tonellades''' <br/>''Font: Banc Mundial (2009)'' || '''Països en majors emissions de CO2''' <ref>[http://es.classora.com/reports/x30549/ranking-de-els-paises-en-majors-emissions-de-co2-segun-el-banc-mundial Països en majors emissions de CO2] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 127º || 0,907 tonellades en 2000 '''(incr: 21,3%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EN.ATM.CO2E.PC/countries/GT?display=graph Emissions de CO2 en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Renda per cápita]] || '''3.178 $''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països en major Renda Per Cápita''' <ref>[http://es.classora.com/reports/s30614/ranking-de-els-paises-en-major-renda-per-capita-segun-el-banc-mundial Països en major Renda Per Cápita] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 86º || 1.730 $ en 2000 '''(incr: 83,7%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GNP.PCAP.PP.CD/countries/GT?display=graph Renda per cápita en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Taxa de natalitat]] || '''3,8 persones''' <br/>''Font: Banc Mundial (2012)'' || '''Països en major natalitat (chiquets per dona)''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t30781/ranking-de-els-paises-en-major-natalitat-(ninos-per-dona)-segun-el-banc-mundial Països en major natalitat (chiquets per dona)] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 44º || 4,76 persones en 2000 '''(incr: -20,2%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/SP.DYN.TFRT.IN/countries/GT?display=graph Taxa de natalitat en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Creiximent economic]] || '''3,9 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Economies de major creiximent''' <ref>[http://es.classora.com/reports/j30851/ranking-de-les-economias-de-major-creiximent-segun-el-banc-mundial Economies de major creiximent] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 89º || 3,61 % en 2000 '''(incr: 8%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.KD.ZG/countries/GT?display=graph Creiximent economic en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Internet | % usuaris Internet]] || '''11,7 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països en major taxa d'usuaris d'Internet''' <ref>[http://es.classora.com/reports/u30923/ranking-de-els-paises-en-major-taxa-de-usuaris-de-internet-segun-el-banc-mundial Països en major taxa d'usuaris d'Internet] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 139º || 0,71 % en 2000 '''(incr: 1547,9%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IT.NET.USER.P2/countries/GT?display=graph % usuaris Internet en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Empresa | Promig de dies per a crear una empresa]] || '''37 dies''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països mes rapits per a montar una empresa''' <ref>[http://es.classora.com/reports/o31232/llista-de-els-paises-mes-rapidos-per a-montar-una-empresa-segun-el-banc-mundial Països mes rapits per a montar una empresa] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 41º || 39 dies en 2003 '''(incr: -5,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IC.REG.DURS/countries/GT?display=graph Promig de dies per a crear una empresa en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Consum energético | Consum d'energia per habitant]] || '''590 kilogramos''' <br/>''Font: Banc Mundial (2008)'' || '''Països en major consum d'energia per habitant''' <ref>[http://es.classora.com/reports/y31598/ranking-de-els-paises-en-major-consum-de-energia-per-habitant-segun-el-banc-mundial Països en major consum d'energia per habitant] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 104º || 636,36 kilogramos en 2000 '''(incr: -7,3%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EG.USE.PCAP.KG.OE/countries/GT?display=graph Consum d'energia per habitant en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Agricultura | Terreny dedicat a agricultura]] || '''41 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2009)'' || '''Països en mes terreny dedicat a l'agricultura''' <ref>[http://es.classora.com/reports/b31628/ranking-de-els-paises-en-mes-terreny-dedicat-a-la-agricultura-segun-el-banc-mundial Països en mes terreny dedicat a l'agricultura] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 92º || 42,12 % en 2000 '''(incr: -2,7%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.LND.AGRI.ZS/countries/GT?display=graph Terreny dedicat a agricultura en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Potencia electrica | Potencia electrica consumida]] || '''567 kilowatios-hora''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països en mes potencia electrica consumida''' <ref>[http://es.classora.com/reports/h31763/ranking-de-els-paises-en-mes-potencia-electrica-consumida-segun-el-banc-mundial Països en mes potencia electrica consumida] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 83º || 342,85 kilowatios-hora en 2000 '''(incr: 65,4%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EG.USE.ELEC.KH/countries/GT?display=graph Potencia electrica consumida en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Forestal | Superficie forestal]] || '''36.570 km²''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països en major superficie forestal''' <ref>[http://es.classora.com/reports/w32132/ranking-de-els-paises-en-major-superficie-forestal-segun-el-banc-mundial Països en major superficie forestal] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 78º || 42.080 km² en 2000 '''(incr: -13,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.LND.FRST.K2/countries/GT?display=graph Superficie forestal en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Carretera | Carreteres pavimentades]] || '''31 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2004)'' || '''Països en mes carreteres pavimentades''' <ref>[http://es.classora.com/reports/o32204/ranking-de-els-paises-en-mes-carreteres-pavimentades-segun-el-banc-mundial Països en mes carreteres pavimentades] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 106º || 34,5 % en 2000 '''(incr: -10,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IS.ROD.PAVE.ZS/countries/GT?display=graph Carreteres pavimentades en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Index de Competitividad Global]] || '''4,009 ''' <br/>''Font: Forum Economic Mundial (2013)'' || '''Països mes competitius''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t144212/ranking-de-els-paises-mes-competitius-segun-el-forum-economico-mundial Països mes competitius] Informe de Classora a partir de Forum Economic Mundial</ref> <br/>Posat 83º || 3,91  en 2007 '''(incr: 2,5%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Forum Economic Mundial'' <ref>[http://es.classora.com/rankings/compareevolution?ranking=t144212&entries=t20040747&single=true Index de Competitividad Global en Guatemala] Forum Economic Mundial</ref>
|-
|}

{| class="wikitable" align="right"
|-
!Periodo
!Data
|-
|Preclassic
|2000&nbsp;a.&nbsp;C. – 250&nbsp;d.&nbsp;C.
|-
|Classic
|250&nbsp;d.&nbsp;C. – 900&nbsp;d.&nbsp;C.
|-
|Postclásico
|900&nbsp;d.&nbsp;C. – 1500&nbsp;d.&nbsp;C.
|}
<br />

== Demografia ==
{{AP|Demografia de Guatemala}}
La poblacio de Guatemala es de 15.773.517 habitants,<ref>Poblacio nacional segons [http://www.imsersomayores.csic.es/internacional/iberoamerica/guatemala/indicadors.htm Estadistiques]</ref> dels quals el 40.8% està entre els 0 i 14 anys, el 55.5% està entre els 15 i 64 anys i el 3.6% dels 65 en avant.

La divisio [[etnografia|etnografica]] es el següent:

* Ladinos (conformats per entravessats i descendents de criolls): 70%,
* Indigenes (grups de miules) i [[Garífuna (etnia)|Garífuna]]: 30%,

=== Ascendencia ===
Segons senyes dels ultims censs de poblacio, el 50% dels guatemaltecs son entravessats. Blancs d'ascendencia europea en la seua majoria espanyola 10% i el 40% de la poblacio es indigena(hi ha que constatar que la raça entravessada o ladina es mes social que una raça en si. Se li considera entravessat a una persona que pot ser indigena o no pero que la seua llengua materna siga l'espanyol).

=== Poblacio rural ===
La majoria de la poblacio guatemalteca es rural, encara que la [[urbanisacio]] s'accelera.

=== Religio ===
{{Barres
|títulosuperior=[[Religio en Guatemala]]
|colortítulo=#ddd
|encabezado1=Religión
|encabezado2=Porcentaje
|alineación=right
|títuloinferior = <small>Font: IBGE.<ref name="Censo2000Religiao">{{cita web|autor=IBGE|url=http://www.ibge.gov.br/home/estatistica/populacao/censo2000/populacao/religiaoCenso2000.pdf|título=População resident, per sexe i situação done domicílio, segon a religião|obra=IBGE.gov.br|fecha=2000|fechaacceso=17 de decembre de 2011|idioma=portugués|formato=PDF}}</ref></small>
|contenido=
{{Barres/contingut|[[Catolicisme romà]]|yellow|51.3}}
{{Barres/contingut|[[Protestantisme]]|blue|36.7}}
{{Barres/contingut|[[Ateisme|Sense religio]]|xarcia|9.1}}
{{Barres/contingut|[[Religio miula|Miules]]|green|0.4}}
{{Barres/contingut|Atres|orange|2.5}}
{{Barres/contingut|[[Judaismo]]|black|0.9}}
}}{{AP|Religio en Guatemala}}

La religio predominant en Guatemala es la [[Catolicisme|catolic]], que albarca aproximadament al 51% de la poblacio. Pese a que es la religio majoritaria en el païs en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religio mes professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginación, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la poblacio. Els departaments en mes percentage de catolics segons varis estudis son Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa. 

El [[Protestantisme]] albarca varies iglesies cristianes i es el segon grup mes important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la poblacio. El creiximent de les iglesies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del segle XX, quan s'assentaren en varis punts estrategics del païs; des d'eixe llavors no han deixat de crecer i hui soc majoria en varis sectors del païs. Els departaments en mes adeptes al protestantisme son Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

Les [[Religio miula|religions miules]] son practicades per un percentage minoritari de la poblacio, que se concentren especialment en varies comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

==== Catolicisme romà ====
[[Archiu:CatedralGuatemala.jpg|thumb|190px|[[Seu de Ciutat de Guatemala|Seu Metropolitana]] ubicada en la Zona 1 de la Ciutat de Guatemala.]]

El [[Catolicisme romà]] fon portada pels conquistadors espanyols com part de la doctrina que ensenyarien en el nou continent, inicià en Guatemala durant el [[Segle XXVII]]. Esta comunitat religiosa era l'unica reconeguda durant l'epoca colonial.
[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|thumb|190px|[[Basilica d'Esquipulas]] es un dels centres de pelegrinage catolic mes important de [[Centroamérica]].]]
El [[18 de decembre]] de [[1534]] s'establi la Diócesis de Guatemala, hui [[Arquidiócesis de Guatemala]]. A finals de [[1758]] fon construida la [[Basilica d'Esquipulas]], temple catolic mes gran de Guatemala. Entre [[1782]] i [[1815]] fon construida la [[Seu de Ciutat de Guatemala]].

La [[Premi Nobel de la Pau]] Mare [[Teresa de Calcuta]] visità la [[Ciutat d'Esquipulas]] el 18 de juliol de 1980, el motiu principal de la seua visita se degue a que tindria que inaugurar la plaça centroamericana de la pau, ubicada en el convent Belem, en el Cerrito Morola de la mateixa ciutat.<ref name=>{{cita web|url=http://www.viajeaguatemala.com/Chiquimula/1065294104928.htm|título=Cerrito de Morola Esquipulas|autor=Viaje a Guatemala|idioma=español|fechaacceso=18 de març de 2013}}</ref>

Guatemala ha segut un païs a on el catolicisme ha estat present en els moments historics d'este païs. La primera visita del [[Papa Joan Pau II]] fon quan el païs enfrontava la [[Guerra civil de Guatemala|conflicte armat intern]] entre el [[Eixercit de Guatemala]] i la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]]. Arribo al païs el [[6 de març]] de [[1983]], despres de baixar de l'avio en el que viajava besà el sol guatemaltec, la seua visita fon durant el govern de facto de [[Efraín Rius Montt]], Joan Pau II habia fet una peticio a Rius Montt per a que suspenguera l'eixecucio de tres reus condenats a mort, encara en esta pentición foren eixecutats els reus. La missa fon oficiada en el Camp Mart de la [[Ciutat de Guatemala]] el mati del [[7 de març]] se considera la mes gran concentracio catolica en l'historia del païs, ya que se calcula que movilisà entre 1.5 millons i dos millons de persones.<ref name=>{{cita web|autor=Ana Llucia Gonzáles|url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-porte-corazon_0_468553147.html|título="Guatemala, te porte en el cor"|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
[[Archiu:Pasqual Abaj.jpg|thumb|190px|Cerro Pasqual Abaj en [[Chichicastenango]].]]
Guatemala rebe novament al Papa Joan Pau II, esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de 1996 aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà varies voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, devido a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant 1986 i 1987 i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Un dels successos que impactó a l'Iglesia Catolica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies despres de la publicacio de l'informe "Guatemala: Mai mes", el 26 d'abril de 1998, el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificacio se consegui soles despres de l'identificacio de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En [[2002]], Guatemala rep la tercera i ultima visita pastoral de [[Joan Pau II]], el seu viage anterior a este païs habia segut en [[1996]] en [[Esquipulas]]. El 30 de juliol de 2002, aplegà a la Ciutat de Guatemala, la missa fon oficiada en l'Hipodrom del Sur, sent està la visita mes breu (27 hores) que feu a Guatemala.

Pere de Sant Josep de Betancur fon declarat sant per Joan Pau II. Aixina mateixa, fon inscrit en el santoral catolic baix el nom de Sant Germa Pere de Sant Josep de Betancur, prop d'un millo de fidels assisti a l'activitat. A les 17 hores (hora de Guatemala), parti cap al [[Aeroport Internacional L'Aurora]], les ultimes paraules que pronuncià en sol guatemaltec foren: ''"Guatemala te porte en el cor"''.<ref name=>{{cita web|autor=Prensa Lliure|url=http://www.prensalibre.com/juan_pablo_ii/Juan_Pablo_II-viajes_a_Guatemala-Rios_Montt_0_464953658.html|título=Los tres viages de Joan Pau II deixaren pau i esperança|fechaacceso=17 de març de 2013|idioma=español}}</ref>

==== Sincretisme religios ====

La majoria de municipis de l'occident guatemaltec han barrejat les seues creencies religioses ancestrals miules en la religio catolica. [[Chichicastenango]] es el municipi a on se dona mes el sincretisme religios miula-catolic.<ref name=>{{cita web|url=http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g292004-d300307-r127138345-Santo_Tomas_Church-Chichicastenango_El_Quiche_Department.html|título=Sincretismo miula-catolic|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

La practica religiosa dels índigenas d'orige miula guatemaltecs es politeista, vol dir que adoren a molts o varis deus. Durant l'epoca de la conquista, els conquistadors espanyols impongueren com dotrina la religio catolica cridat "proces d'evangelisacio", no obstant molts índigenas no deixaren de practicar les seues creencies religioses, lo qual fusionà a estes dos denominacions religioses creando un sincretisme religios.<ref name=>{{cita web|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml|título=Sincretismo guatemaltec|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> No obstant no soles els miules usen elements de la [[Iglesia Catolica]], en Guatemala els elements miules son amprats per devots catolics durant provessons o les elaboracions d'altars. Durant la Semana Santa, per a l'elaboracio dels altars ocupen dacsa i atres fruits que son comunes en la cerimonies i rituals que elaboren els sacerdores miules índigenas.<ref name=>{{cita web|autor=Revista D|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml|título=Sincretismo guatemaltec|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref><ref name=>{{cita web|autor=Galas de Guatemala|url=http://www.galasdeguatemala.com/r-guatemala-per-dins-1-departament-de-alta-verapaz-163-temple-de-chi-ixim-371-creu-del-sincretisme-miula-en-el-temple-de-chi-ixim-6995.htm|título=Cruz del sincretisme miula en el Temple de Chi-Ixim|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

==== Ortodoxia ====
En el territori del païs estan presents varies branques de la [[Iglesia ortodoxa]]. La mes numerosa es l'Iglesia catolica ortodoxa de Guatemala (ICOG) de 527 000 fidels,<ref>[http://www.aoiusa.org/blog/over-12-million-new-members-to-be-received-into-the-holy-orthodox-church/ American Orthodox Institute: The Observer - "Over 1/2 Million New Members to be received into the Holy Orthodox Church"]</ref><ref>[http://www.sedmitza.ru/news/1243711.html El centre cientific eclesiastic "L'Enciclopedia Ortodoxa" - "Un monge serbio portà al si de l'ortodoxia a un mig millo d'indigenes de Guatemala" (en ru.)]]</ref> tenint 1 monasteri i 334 temples en Guatemala i el sur de México, 12 sacerdots, 250 ministres llaics, 14 seminaristes i 380 catequizadores, pertanyent administrativament al [[Patriarcat de Constantinopla]]. La [[Iglesia ortodoxa d'Antioquía]] tambe te en Guatemala<ref>[http://www.ort.htmlplanet.com/org.html Iglesia ortodoxa de Guatemala - Organisacio]</ref> un monasteri en orfanato<ref>[http://hogarafaelayau.org/cms/pagues/who-we-llaure.php Llar Rafael Ayau - Who we llaure]</ref> prop de la capital i una parroquia.<ref>[http://www.iglesiaortodoxa.org.gt/Guatemala-desccontenido-18.html Iglesia catolica apostolica ortodoxa en Centre America - Guatemala]</ref>

==== Protestantisme ====
En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, inicià com un moviment religios portada a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religio minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de 1882 a 1940 la poblacio evangelica representava a prop del 2 per cent de la poblacio guatemalteca. Per a 1980, els evangelics ya representaven el 19 per cent de la poblacio, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en 1982, la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la decada de 1950, mantingue un creiximent cap als departaments del païs, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el numero de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants crecieron en el païs.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En 1974 se fundà l'Associacio Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en 1976, organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fa. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai.

Guatemala conte en els temples evangelics mes grans de [[Latinoamérica]], [[Mega Frater|Iglesia Fraternitat Cristiana]] en capacitat per a 12,200 persones<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> i l'Iglesia Ciutat de Deu del Ministeri Casa de Deu en capacitat per a 12,000 persones, denominades mega iglesies, ubicades en la [[Ciutat de Guatemala]].

Actualment les iglesies evangeliques tenen un fort creiximent i inclusive comencen a eixercir pressio en l'ambit politic del païs.<ref name=>{{cita web|Guate360|url=http://www.guate360.com/blog/2005/05/23/iglesies-evangelicas-promovent-lleis/|título=Iglesias evangeliques promovent lleis|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

===== Iglesies Protestants =====

{{AP|Anex:Iglesies Protestants de Guatemala}}

L'iglesia pentecostes o pentecostal es l'iglesia protestant en mes numero de membres, segons l'Aliança Evangelica de Guatemala existixen registrades mes de 700 iglesies pentecostes en el païs i el seu numero va en aument. El Ministeri Casa de Deu del pastor Cash Lluna es el ministeri en major membres en Guatemala i inclusive este ministeri te iglesies en el sur de [[México]].

Existixen al voltant de 1.723 segons l'Aliança Evángelica de Guatemala i l'aliança Ajuda per a l'Iglesia Necessitada, i el seu numero va en aument.

==== Religio miula ====
Les creencies tradicionals miules son practicades per un percentage mijà de la poblacio, ya que en molts casos suele estar present en les cerimonies catoliques a través del mencionat sincretisme religios. La practica de la religio tradicional miula aumentà com conseqüencia de les proteccions culturals establides baix els Acorts de Pau, existint ara grups religiosos indigenes que tenen les seues propis sacerdots miules, principalment en l'occident del païs. Ultimament el govern ha instituit una politica de proveir altars en cada enruna Miula trobada en el païs, de modo que puguen ser realisades les cerimonies tradicionals per part d'estos grups religiosos.{{cita requerida}}

==== Atres religions ====
En Guatemala existixen tambe menudes comunitats de [[judeus]] (aproximadament 1,200 practicants)<ref>Pagina oficial de la [http://comunidadjudia.com/main.asp?clc=74 Comunitat Judeu de Guatemala]</ref> que tenen les seues propies sinagogues, [[musulmans]] (tambe 1,200)<ref>Actes realisats per la [http://www.mcd.gob.gt/2009/08/12/2842/ Comunitat Musulmana] en la Pau</ref> en aproximadament dos mesquites en el païs,<ref>Una de les [http://www.tripadvisor.es/AttractionReview-g292006-d590795-Reviews-Mezquita_Aldawa_Islamica_de_Guatemala-Guatemala_City_Western_Highlands.html Mesquites musulamanas] en el païs</ref> [[L'Iglesia de Jesucristo dels Sants dels Ultims Dies|Sants dels Ultims Dies]], [[Testics de Jehová]], ateus i budistes.

=== Idiomes ===
{{AP|Llengües de Guatemala}}

El [[Idioma espanyol|espanyol]] es l'idioma oficial, encara que es utilisat com segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que son parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del païs aixina com un idioma afro-america, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

Encara que el [[idioma oficial]] es el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no es universalment comprés entre la poblacio indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en decembre de 1996 asseguren la traduccio d'alguns documents oficials i els materials de votacio a varies Llengües indigenes.

El decret numero 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'articul 143 de la Constitucio politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisacio dels idiomes en les activitats publiques i en la prestacio de servicis d'educacio, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el païs (incloent a l'Espanyol).
<ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref>

Establida en 1990 pel decret N° 65-90, la [[Academia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) es responsable de regular l'us, l'escritura i la promocio dels idiomes miules que tenen representacio poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Academia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüistic dels servicis publics.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort tambe demandà educacio bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la practica els unics bilingües son els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la poblacio hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. Es comu per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala tambe se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en 1885 mediant les lleis de parcelización. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espente al cultiu del [[cafe]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'Alemania. En el segle XIX i principis del XX, tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

Guatemala es el quart païs de [[Latinoamérica]] a on mes se parla [[Idioma angles|angles]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la poblacio parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al païs en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificacio de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regio per Argentina, que se colocà en el 16, en 54.49; México 51.48 (Nivell Mig) i Costa Rica 49.15 (Nivell Baix). El director per a México i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que mes avall apareixen El Salvador, 28; Brasil en el 31, Republica Dominicana en el 33; Perú, Chile, Equador i Veneçola en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que Panama i Colombia se coloquen en el 40 i 41. 
<ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart païs de latinoamérica a on mes de parla angles}}</ref>

=== Edat ternaria ===
En el païs existix un total de 7,003,337 homens i 7,358,328 dones dels cuáles se dividixen per edats segons el següent estadistica:<ref>Poblacio nacional del [http://www.ine.gob.gt/index.php/demografia-i-poblacion/42-demografiaypoblacion/207-infodemo2010 Institut Nacional d'Estadistica de Guatemala]. Informacio Demógrafica 2010</ref>

{| class="wikitable"
|-
! Edat !! Total !! Percentage !! Homens !! Dones
|-
| 0-14 || 5,878,677 || 4.9% || 3,027,304 || 2,851,373
|-
| 15-64 || 7,772,024 || 54.1% || 3,682,854 || 4,089,170
|-
| 65-avant || 620,965 || 4.3% || 293,177 || 327,788
|}

=== Taxes ===
Segons l'estadistica nacional de poblacio de l'any [[2000]], la taxa de creiximent de poblacio es de 2,63% per any. El següent estadistica mostra les diferents raons del creiximent de la poblacio nacional.
{| class="wikitable"
|-
! Taxa !! Percentage !! Persones (aprox)
|-
| [[Naiximent]] || 35.05% || 1,000
|-
| [[Deces]] || 6.92% || 1,000
|-
| [[Migracio]] || -1.89% || 1,000
|}

=== Rao de sexes ===
En Guatemala, existix una poblacio superiora del sexe [[Sexe femeni|femeni]] en una cantitat de 7,358,328 dones, mentres que del [[sexe masculi]] hi ha una cantitat de 7,003,337 homens segons l'estadistica realisada en l'any [[2000]].
* Al naixer: 1.05 masculi/femeni
* Menys de 15 anys: 1.04 masculi/femeni
* 15-64 anys: 1 masculi/femeni
* 65 anys i mes: 0.88 masculi/femeni
* Total de la poblacio: 1.01 masculi/femeni

=== Naiximents i morts ===
* Taxa de [[Mortalitat infantil]]: 47,03 morts/1000 naiximents vius (est. 2000).
* [[Esperança de vida]] al naixer: total de poblacio: 66,18 anys. masculi 63,53 anys. femeni 68,96 anys (est. 2000).
* Total de [[Taxa de fertilitat]]: 4,66 naixcuts/dona (est. 2000).

=== Grups etnics ===
{{AP|Etnografia de Guatemala}}
Historicament, el territori guatemaltec ha estat conformat per una majoria poblacional pertanyent a grups etnics indigenes a on predominen els grups culturals miules. La conquista i colonisacio espanyola modificà els patrones culturals existents baix els fenomens de sincretisme i aculturación, generant un nou grup etnic denominat [[Ladino (poblacio)|ladino]] o [[Entravessat|entravessat]]. Ademes, a lo llarc de temps, degut al fenomen migratori, diversos grups que han decidit establir-se en el païs provocant una major riquea etnica.  La composicio dels principals grups etnics en Guatemala se mostra a continuacio.
{| class="wikitable"
|-
! Etnia !! Percentage
|-
| Entravessat || 45%
|-
| Indigena || 40%
|-
| Blanc || 15%
|}

=== Alfabetismo ===
Definicio: en Guatemala  la poblacio major de 15 anys que pot llegir i escriure es part de l'alfabetismo, l'alfabetismo es la manera en que les persones poden llegir, escriure, pensar i descriure les seues idees. En Guatemala existix una Poblacio total de: 79,6%. Masculina: 80,5%. Femenina: 78,6% que son persones que poden llegir i escriure, prenent en conte totes les demes persones que encara son analfabetes i estes entren en atre ranc diferent a l'alfabetismo.

=== Evolucio demografica ===
La poblacio guatemalteca ha patit un gran creiximent demográfíco durant el [[segle XX]].

Basant-se en els censs historics, esta es l'evolucio de la poblacio guatemalteca:
{| class="wikitable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Any'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Habitants'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Hab. Miules'''
|-
| 1492 || 2,000,000 ''estimats'' ||
|-
| 1778 || 355,000 || 248,500
|-
| 1795 || 769,503 ||
|-
| 1880 || 1,224,602 || 844,000
|-
| 1893 || 1,364,678 || 883.228
|-
| 1921 || 2,004,900 || 1,299,927
|-
| 1938 || 2,400,000 ||
|-
| 1940 || 3,283,209 || 1,820,872
|-
| 1973 || 5,160,221 ||
|-
| 1981 || 6,054,227 ||
|-
| 1994 || 8,331,874 ||
|-
| 2002 || 11,237,196 || 2,123,457
|-
| 2008 || 13,654,321 ||
|-
| 2010 || 15,361,667 ||
|}

Ademes s'estima que entre 5 i 6 millons de persones guatemalteques viuen en [[México]], [[EE. UU.]] i [[Canada]].

S'estima que en el futur la poblacio de la [[tercera edat]] vaja creciendo, es dir que experimentarà un paulati envelliment.
{| class="wikitable" border="1"
!'''Any'''
!'''Poblacio total'''
!'''Poblacio major de 60'''
|-
| 2000
| 11.385.300
| 602.200
|-
| 2025
| 19.816.200
| 1.360.700
|-
| 2050
| 26.912.700
| 3.877.500
|-
|}

== Cultura ==
{{AP|Cultura de Guatemala}}

Les actuals cultures de Guatemala reúnen en sí, numeroses influencies provinents de les miules, espanyoles, afrocaribeñas, mexicanas i i en menor mida null, aixina com tambe del restant de [[America]]. Les influencies dels indigenes i dels colóns espanyols encara poden ser vistes per tota Guatemala. Els teixits "tipics" i algunes vestimentes tradicionals s'elaboren de forma tradicional miula, no obstant, la transculturización ha tingut la seua influencia en les penyores de vestir, principalment en la poblacio indigena jove. Tambe poden trobar-se importants llocs arqueologics en enrunes miules i alguns atres encara sense descobrir.


=== Festes i dies d'assuet oficials ===
{| class="wikitable" align=center
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Data'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Nom en espanyol'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Notes'''
|-
|[[1 de giner]]
|[[Any nou]]
|
|-
|[[març]]–[[abril]]
|[[Semana Santa]]
|Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] després del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant
|-
|[[26 d'abril]]
|[[Dia de la Secretaria]]
|Llei de les Secretaries Decret No. 25-94
|-
|[[1 de maig]]
|[[Dia del treball]]
|
|-
|[[10 de maig]]
|Dia de les Mares
|Assuet per a les mares faeneres
|-
|[[17 de juny]]
|Dia del Pare
|No hi ha assuet, només un assunt d'interés familiar
|-
|[[25 de juny]]
|Dia del Mestre
|No hi ha assuet, es en honor a mort de mestra María Chinchilla, en [[1944]], en repressió de manifestació de protesta, governava Jordi Ubique.
|-
|[[30 de juny]]
|Dia de l'Eixercit
|
|-
|[[15 d'agost]]
|Dia de l'Assunció de la Verge
|Fira de la Ciutat Capital (Guatemala de l'Assuncio)
|-
|[[15 de setembre]]
|Dia de l'Independencia
|Independencia Centroamericana del Regne d'Espanya, Fira de [[Quetzaltenango]]
|-
|[[1 d'octubre]]
|[[Dia del chiquet]]
|Aprovat per assamblea de les Nacions Unides en [[1959]]
|-
|[[7 d'octubre]]
|Dia de la [[Verge del Rosari]]
|Patrona Guatemala (En la ciutat de Guatemala se celebra tot el més d'[[octubre]] i la Basilica Menor de la nostra Senyora del Rosari és visitada en romeria per mils de fidels) (en Quetzaltenango la festa comença l'últim   dijous de [[setembre]] i termina l'últim dumenge d'octubre.)
|-
|[[12 d'octubre]]
|[[Dia de l'Hispanitat]]
|Celebració de la diversitat etnica
|-
|[[20 d'octubre]]
|[[Revolucio de 1944 en Guatemala|Dia de la Revolucio]]
|Derrocamiento de Federic Ponce Vaides/culminación de l'Ubiquismo
|-
|[[1 de novembre]]
|Dia dels Sants
|
|-
|[[2 de novembre]]
|Dia dels Difunts
|
|-
|[[24 de decembre]]
|[[Nochebuena]]
|
|-
|[[25 de decembre]]
|[[Nadal]]
|
|-
|[[28 de decembre]]
|[[Dia dels Inocents]]
|
|-
|[[31 de decembre]]
|[[Fi d'any]]
|
|}

En Guatemala, per la seua tradició religiosa, se celebra en cada un dels seus municipis la Festa Titular o Festa Patronal. Esta presa lloc en la semana de veneració del Sant o Santa Patrona de cada municipi i auge en el dia particular en assuet per a eixe dia, realisant-se celebracions especials. Per a la [[Ciutat de Guatemala]] per eixemple és el [[15 d'agost]] en honor a la [[Verge de l'Assuncio]].


La [[Semana Santa]] és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruïtes, flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

=== Arquitectura ===
[[Efraín Recinos]] Naixcut en [[Quetzaltenango]], constructor i dissenyador del Teatre Nacional de Guatemala.

=== Lliteratura ===
El Premi Nacional de Lliteratura Guatemalteca reconeix el treball individual d'un escritor. És donat anualment des de [[1988]] pel Ministeri de Cultura i Deports.

[[Miquel Angel Asturies]] guanyà el premi Lenin de la Pau en [[1966]] i el [[Premi Nobel]] de Lliteratura en [[1967]]. Entre les seues obres més famoses se troben ''[[Homens de dacsa]]'' i ''[[El senyor President]]'', esta última basada en el govern de [[Manuel Estrada Cabrera]].

Entre els escritors de Guatemala destaquen:{{cita requerida}}

* [[Miquel Angel Asturies]], noveliste i poeta
* [[Francesc Antoni de Fonts i Guzmán]], croniste
* [[Sor Joana de Maldonado]], poeta
* [[Rafael Landívar]], poeta
* [[Antoni Josep d'Irisarri]], noveliste
* [[Josep Batres Montúfar]], poeta
* [[Josep Milla i Vidaurre]] (seudonim Salome Jil), noveliste
* [[Enric Gómez Queix]], croniste
* [[Flavio Ferrera]], poeta i noveliste
* [[Lluïs Cardoza i Arago]], poeta, ensagiste i critic d'art
* [[Francesc Aleixandre Méndez]], romancer
* [[Cesar August Palma i Palma]], romancer i noveliste
* [[Mario Monteforte Toledo]], romancer i noveliste
* [[Virgilio Rodríguez Macal]], noveliste
* [[August Monterroso]], narrador i ensagiste
* [[Manuel Josep Lleonart Erable Lleal|Manuel Josep Erable]], poeta i dramaturc
* [[Ana María Rodes]], poeta i narradora
* [[Roberto Obregón]], poeta
* [[Otto René Castell]], poeta
* [[Otto-Raúl González]], poeta, narrador i ensagiste
* [[Marc Antoni Flores]], poeta, narrador, dramaturc
* [[Dant Liano]], noveliste
* [[Vitor Muñoz]], narrador
* [[Artur Aries]], noveliste i ensagiste
* [[Franz Galich]], noveliste
* [[Adolf Méndez Vides]], narrador i poeta
* [[Encanye Rei Rosa]], narrador
* [[Humberto Akabal]], Poeta

=== Música ===
{{AP|Musica de Guatemala}}
La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[segle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió católica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps. 

Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[segle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el segle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[segle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]]. 

A finals del [[segle XIX]] s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com [[Emili Dressner]], [[Germa Alcantera]], [[Fabià Rodríguez]] i [[Rafael Álvarez Ovalle]]. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com [[Lluïs Felip Aries]] i [[Hercula Alvarado]], formats en [[Italia]], quins a la seua volta formaren a [[Alfret Wyld]] i [[Rafael Vásquez]], entre molts atres [[pianiste]]s [[compositor]]es. La [[marimba]] és ampliada gracies a l'invent de [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al [[piano]]. L'exploració de la musica autoctona és abordada per [[Jesus Castell]] i el seu germa [[Ricardo Castell]].

Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de [[1945]]. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la [[Orquesta Millennium]] dirigida pel compositor i musicolec [[Dieter Lehnhoff]], qui inicià i portà a veta el
rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la [[marimba]] fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística.

En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com [[Pasture Pérez]], autor del vals cançó [[Lluna de Xelajú]], cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la [[ràdio]] i la [[televisió]] fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com [[Elizabeth de Guatemala]], [[Gustau Adolf Palma]], Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI [[1974]].  Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor [[Ricardo Arjona]] i cantants jovens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol [[Carles Penya (cantant)|Carles Penya]], [[Shery]], aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en [[1969]] per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com [[Alux Nahual]] i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: [[Bohemia Suburbana]], [[La Tona]], Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, [[Legio (banda)|Legio]], més recents com [[Vent en Contra]], [[Malacates Trebol Shop]], [[El tambor de la tribu]], [[Gangster]], entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express.

=== Dansa classica ===
El principal grup de [[dansa classica]] guatemaltec, el [[Ballet Nacional de Guatemala]], fon establit en [[juliol]] de [[1948]]. Entre [[1950]] i [[1980]], quan ho integraren grans figures que li donaren gran impuls. En els anys de la [[Guerra Freda]] se tancà perque se pensà que els seus directors, de nacionalitat rusa, podien ser agents del comunisme internacional. Fon reobert en [[1955]] baix la direcció de Fabiola Perdomo. De [[1962]] a [[1974]] el mestre Antoni Rull estigue al front del Ballet. 

En esta etapa, sorgí una generació de ballarines de calitat. Entre ells, Christa Mertins, Brenda Arévalo, Ana Elsy Arago, Richard Devaux, Sonia Juárez, Miquel Coves i Gladys Garcia. L'Escola Nacional de Dansa i Coreografia constituïx la principal font del Ballet Guatemala. De la [[Escola]] aplegà [[Mayra Rodríguez]], qui inicià a ballar des de molt jove, sent descoberta per Antoni Rull colli varis fruits en el Ballet. El Ballet Guatemala fon reconegut com [[Patrimoni]] [[Cultural]] del païs, en [[març]] de [[1992]].

=== Pintura ===
Guatemala posseix molts pintors que han destacat des de temps colonials, en l'art Sacre passant pel Modernisme, i actualment destaquen el Primitivisme i l'Art Abstracte. Alguns Pintors destacats són:

* [[Carles Valenti]]
* [[Carles Mérida]]
* [[Cessar Esquerre]]
* [[Elmar Roges]]
* [[Erwin Guillem]]
* [[Zipacná de Lleo]]
* [[Roberto González Goyri]]
* [[Ramón Ávila (pintor)|Ramón Ávila]]
* [[Francesc Cabrera (pintor)|Francesc Cabrera]]
* [[Artur Martínez (pintor)|Artur Martínez]]
* [[Dagoberto Vásquez]]
* [[Manuel Gallart]]
* [[Marc August Quiroa]]
* [[Efraín Recinos]]

=== Invents ===
Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromatica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]].
Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina.
El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i unic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una menuda nau que tingué el seu primer vol en [[maig]] de l'any [[2003]]. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal.

=== Educació ===
{{AP|Educacio en Guatemala}}
El govern controla un numero d'escoles primaries i secundaries. Estes escoles són gratuïtes encara que el cost d'uniformes, llibres, forniments i el transport els fa menys accessibles als segments més pobres de la societat.

Molts chiquets de classe mija i alta van a escoles privades. El país també te [[Universitats de Guatemala|Universitats]], 01 publica autonoma; la [[Universitat de Sant Carles de Guatemala]], que figura com la més important per tindre un alt nivell academic i compromís en el desenroll de país, aixina com atres atribucions vinculades a l'Estat de Guatemala, i posseix 13 universitats privades, les quals destaquen la [[Universitat Rafael Landívar]], l'Universitat de la Vall de Guatemala, la [[Universitat Francesc Marroquín]], l'Universitat Rural de Guatemala, la [[Universitat de l'Istme (Guatemala) | Universitat de l'Istme]], l'Universitat Maria Gálvez, l'Universitat Panamericana, la [[Universitat Galilea]], l'Universitat Mesoamericana, l'Universitat de Sant Pau de Guatemala entre atres.

=== Periodisme ===
Guatemala conta en 6 diaris de circulació nacional; 5 noticiaris nacionals de [[televisió]] oberta i 5 noticiaris nacionals de televisió per cable, entre ells Canal Antic, Guatevision, Azteca Guatemala, Veja Canal i Albavision per cable; i numerosos noticiaris i programes d'opinió per radi tant nacionals com locals. Entre els noticiaris de radi més coneguts estan Patrullaje Informatiu i Radi Sonora, A Primera Hora d'Emissores Unides i L'Independent de Radi Nova Mon.

Els diaris són: ''[[Segle 21]]'', ''Al Dia'', ''[[elPeriódico]]'', ''[[L'Hora (Guatemala)|L'Hora]]'', ''El nostre Diari'' i ''[[Prensa Lliure (Periodic diari)|Prensa Lliure]]''.

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Alguns dels periodistes de l'historia de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[segle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina, 
Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

== Servicis basics ==

=== Aigua potable i sanejament ===
Prop de 3 millons de guatemaltecs encara carixen de servicis publics (senyes del 2009) d'aigua potable i aproximadament 6 millons de sanejament. En l'area rural, la cobertura d'aigua potable és del 60,7% i de sanejament del 40,5%. Les zones rurals en major deficit de cobertura són aquelles en alta població indigena. Per atra part, s'estima que soles el 15% de l'aigua que se distribuix en el país pot considerar-se potable i que soles el 5% dels sistemes d'aigüeral existents posseix algun tipo de tractament de l'aigua residual.

=== Sistema de salut ===
En Guatemala, el Ministeri de Salut Publica i Assistencia Social ([http://www.mspas.gob.gt/ MSPAS]) és l'ent rector de la salut.  El sistema de salut se brinda a través del sector public, l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social ([http://www.igssgt.org/ IGSS]) i el sistema privat.

{{Ubicacio geografica
  | Noroest = {{MEX}}
  | Nort = {{MEX}}
  | Noreste = {{BLZ}}
  | West = {{MEX}}
  | Centre = {{Flagicon | Guatemala}} [Resum [de Guatemala | Guatemala]]
  | Este = [[Mar Caribe]]
  | Suroest = [[Ocea Pacific]]
  | Sur = [[Ocea Pacific]]
  | Surest = {{HON}} <br /> {{EIXA}}
}}

==Deportes==

* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Seleccio de futbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Seleccio femenina de futbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Seleccio de futbol sala de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Lliga Nacional de Futbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Basketball.svg|20px]] [[Seleccio de basquetbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Olympic flag.svg|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olimpics]]
* Selecciòn Nacional de Waterpolo

== Véase tambe ==
* {{Portal|Guatemala}}
* [[Comunicacions en Guatemala]]
* [[Constitucio Politica de la Republica de Guatemala]]
* [[Cultura de Guatemala]]
* [[Deport en Guatemala]]
* [[Forces Armades de Guatemala]]
* [[Festival Internacional de Poesia de Quetzaltenango]]
* [[Gastronomia de Guatemala]]
* [[Hidrografia de Guatemala]]
* [[Lliteratura de Guatemala]]
* [[Musica de Guatemala]]
* [[Politica de Guatemala]]
* [[Relacions exteriors de Guatemala]]
* [[Universitats de Guatemala]]
* [[Transmetro de la Ciutat de Guatemala|TransMetro]]
* [[Llistat de zones de vida Holdridge en Guatemala]]
* [[Revolucio de 1944 en Guatemala]]
* [[Revolucio Lliberal de 1871]]
* [[Diferendo territorial entre Guatemala i Belice]]

== Referencies ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* ''Historia General de Guatemala''. Guatemala: Associacio d'Amics del Païs, 1992-1999. ISBN 84-88522-07-4.
* [[Dieter Lehnhoff]]. ''Creacio musical en Guatemala.'' Guatemala: Universitat Rafael Landívar, Fundacio G&T Continental, Editorial Galeria Guatemala, 2005. ISBN 99922707-7-0.[http://www.sophosenlinea.com/index.php?keyword=Creaci%F3n+musical+en+Guatemala&Search=Buscar&Itemid=1&option=comphpshop&page=shop.browse]
* Francis Pol Sifontes. ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996.
* Carles Sabí. ''Guatemala: l'historia silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]
* Jordi Luján Muñoz. ''Breu historia contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]
* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]

== Enllaços externs ==
{{wikiquote|Proverbis guatemaltecs|Proverbis guatemaltecs}}
{{commonscat|Guatemala}}
{{wikinoticias|Guatemala}}
* [http://www.vmapas.com/America/Guatemala/maps-es.html Mapes de Guatemala]
* [http://www.eventosguatemala.com Events Guatemala]

{{Amèrica}}

[[Categoria:Guatemala]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Amèrica]]
[[Categoria:Països d'America Central]]

{{Destacat|bs}}