Edició de «Port»

{{atres usos}}
El '''port''' es, per extensio, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informacio o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a veta dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenidor]]es; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port pesquero|pesqueros]]; al deposit de fustes de recree ([[ports deportius]]) u atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc.

== Classificacio zonal del port ==
Des de el punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicacio. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:
#La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituides fonamentalment pels dics; les obres d'acces que faciliten l'acces del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilidad, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la señalización ([[radar]], [[far]]s, [[balisa]]s, [[radiofaro]]s, [[boya]]s, etcetera), els [[dic]]s d'encauzamiento, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa]]s; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funcio de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darsena]]s que constituixen la superficie d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operacio dels barcos (de maror o de flotacio, segons estiguen o no someses a l'accio de les marores).
#La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superficie d'operacio terrestre constituida pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademes de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els deposits que ademes d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulacio dels decorriments maritim-terrestres.
#La <u>zona d'evacuacio</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'acces al port des de la xarcia de carreteres general, les de circumvalacio o repartixc i les de penetracio a la zona d'operacio terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
#Ocasionalmente pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries basiques</u>: [[siderurgia]]s, [[Astillero naval|astilleros]], [[petroquímica]]s, [[refineria]]s, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'industria petroquímica.

== Servicis prestats ==
[[Archiu:Puerto de San Antonio.jpg|thumb||Sant Antoni, principal port exportador de [[Chile]].<ref name="principalespuertos">{{cita web|url = http://www.iadb.org/intal/intalcdi/PE/2008/01721.pdf|título=Evaluación dels principals ports d'America del Sur|fechaacceso=23 d'abril de 2011}}</ref>]]
El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funcio de l'ambit al que van destinats.

;Servicis al barco
[[Archiu:Malecon_de_veracruz_de_noche.jpg|thumb|Maleco de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mexic|port]] maritim comercial mes important de [[Mexic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]]
Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicaje]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma angles|angles]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.

;Servicis a la mercaderia

Per als ''servicis a la mercaderia'' s'inclouen: la [[consigna]], la [[estiba]], la [[aduana]], la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels [[transitario]]s, [[consignatari de bucs|consignataris]] i atres agents.

;Servicis al transport terrestre

Els ''servicis al transport terrestre'' son els de representacio, activitats de transbort i manipulacio de mercaderies.

;Atres servicis

Per a terminar, l'apartat de ''servicis varis'', entre els que se troben els [[Contracte de segur|segurs]], els [[banc|bancaris]], els mercantils, els de comunicacio, etc.

== Tipos especials de port ==
[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]]
{{AP|Port deportiu}}
Els ports deportius son aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies mes o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|atarassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.
{{AP|Astillero naval}}
Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construccio o reparacio de bucs son els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Suelen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.
[[Archiu:Puerto de Isla Cristina.JPG|thumb|[[Port d'Illa Cristina|Port]] pesquero de [[Illa Cristina]], en el suroest de [[Espanya]].]]
{{AP|Peixca comercial}}
Aquells encarregats del maneig de mercaderies peridores i especialment els destinats a la descarrega del peixcat, els ports pesqueros, contenen en les seues instalacions edificis orientats a la compraventa d'estes mercaderies, les [[llonja]]s. Estos ports, al ser lloc d'orige per a l'entrada en el mercat d'estos productes deuen dotar-se de l'infraestructura llogistica i mercantil per a distribuir-los a les zones de consum.

== Museus ==

Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representacio internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el [[museu Naval de Madrit]] u atres que per la seua tradicio secular mereixen mencio com les [[Atarassanes Reals de Barcelona]] o el [[Museu Maritim Nacional]] de [[Distrit de Greenwich (Londres)|Greenwich]].

== Vore tambe ==
* [[Impacte ambiental potencial de ports i baïes]]
* [[Port de matricula]]
* [[Port sec]]
* [[Turisme nautic]]

== Referencies ==
{{listaref}}

==Enlaces externos==
{{Commonscat|Ports}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=jUQL0Yhb8BU ¿Que es un port?]
* [http://www.docstoc.com/docs/97287536/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-1 Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1,] [http://www.docstoc.com/docs/97298978/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-2 Part 2,] [http://www.docstoc.com/docs/97480750/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-3 Part 3.]
* [http://www.portbooker.com/es/ports/ Guia de ports, principalment de recree, del Mon]

{{AutoriaEL}}

[[Categoria:Ports| ]]
[[Categoria:Navegacio]]
[[Categoria:Llogistica]]
[[Categoria:Transport maritim]]