Edició de «Macròfac»

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''macròfac''' és una [[cèlula]] del sistema immunitari que deriva dels [[monòcit|monòcits]] de la [[sanc]]. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del [[grec]] makros 'gran' i phagein 'menjar'.

== Característiques ==
=== Orige ===
Es formen a partir dels monòcits que ixen de la sanc i migren als teixits, a on maduren a macròfacs.

=== Vida mija ===
A diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits.

=== Localisació ===
Reben noms específics segons el teixit: cèlules de Kupffer en el [[fege]], histiòcits en el teixit conjuntiu, micròglia en el sistema nerviós central, i macròfacs alveolars en el [[pulmó]].

=== Funcions principals ===

* Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulaires. Són els encarregats de "netejar" els teixits.
* Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa.
* Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen la inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes.
* Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent.

=== Tipus d'activació ===
Segons els estímuls que reben, es diferencien en:
* Macròfacs M1: Activació clàssica. Són pro-inflamatoris. Destruïxen patògens i promouen la resposta Th1.
* Macròfacs M2: Activació alternativa. Són anti-inflamatoris. Participen en la reparació tissular, la cicatrisació i la resposta contra paràsits.

== Importància clínica ==
* Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis.
* Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma.
* Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide.

== Vore també ==
* [[Fagocitosis]]
* [[Monòcit]]
* [[Neutròfil]]

== Referències ==
* Abbas, Lichtman i Pillai. ''Inmunologia celular i molecular''. 10ª ed.
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
* Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
* Robbins i Cotran. ''Patologia estructural i funcional''. 10ª ed.

== Bibliografia ==

* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]
[[Categoria:Cèlula]]