Edició de «Jicalcoate»

'''Jicalcoate''' o '''Xicalcóatl''' o la culebra de jícara era característica dels [[Estany|estanys]] i [[Riu|rius]] del centre de l'Imperi asteca.

«La culebra que es diu xicalcoatl, vol dir culebra de jícara; hi ha unes grans i atres chicotetes, crían-se en l'aigua. Quan són grans tenen el llom naturalment com naixcuda una jicara molt pintada de tots els colors i de totes llabors. Esta culebra quan vol caçar persones, va a on passen els caminants, i mostra la jicara sobre l'aigua, que va nadant, i ella s'amaga baix d'esta que no sembla, i els que passen per allí com la veuen, entrán-se á prendre-la, i poc a poc es va aplegant cap a lo fondo, i el que va a prendre-la vase despuix d'ella, i aplegant a on està fondo, comença a torbar-se l'aigua i fa ones, i allí s'ofega el que anava a prendre-la. Diuen que esta culebra és negra, sola el ventre és de diverses colors.»

Este ofidi posseïa una pell nigérrima, les seues escates semblava que hagueren segut polides de tant que lluïen. Pero lo que la feya distinta a qualsevol atra culebra del món és que exactament en mig del llom tenia una jícara, feta de la seua pròpia pell, de colors tan bells i disseny tan delicat que qualsevol la creuria eixida de les mans d'un artiste. Esta protuberància tenia la funció de servir d'engany per a que la Jicalcoate poguera fer-se en les víctimes.

Quan desijava atrapar a algú, la culebra s'ubicava prop de la vora de l'aigua, sumergint el seu cos, pero deixant fora la jícara. Qualsevol que passava quedava maravillat en esta i, de colp i repent, s'acostava per a prendre-la. En eixe moment, la serp de la jícara s'alluntava una miqueta, el curiós s'introduïa a l'aigua per a alcançar el recipient, la serp tornava a alluntar-se i aixina successivament fins que la persona es troba en mig cos dins de l'aigua. En eixe instant es desnugaven violentes ones, la bromera volava i la vicitima simplement desapareixia, i d'ell no tornava a saber-se res.

== Referències ==

* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

== Bibliografia ==

* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Sahagún, Fray Bernardino de (1989). Historia general de las cosas de Nueva España, edición revisada por Ángel María Garibay. México: Porrúa 
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
* Trejo Silva, Marcia (2008). Monstruos mexicanos. México: Diana. ISBN 978-968-13-4387-3.

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]