Edició de «Centre Cultural La Nau»

El '''Centre Cultural La Nau''' de l'[[Universitat de Valéncia]], situat en el carrer de la Nau de la [[ciutat de Valéncia]] és un edifici neoclàssic que alberga, entre atres institucions, el rectorat de l'Universitat de Valéncia.

== Història i descripció ==

Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran [[Pere Comte]], de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la [[Llonja de la Seda]], també la [[Torres de Serrans|Porta o Torres de Serrans]], entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a [[1494]]-[[1497]], d'accés al [[Micalet]] i els finestrals del [[Palau de la Generalitat]], en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de [[1493]]-[[1498]]... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les menudes i ogives portes que es conserven".

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

Se situa sobre un solar de 2.900 metros quadrats, en una frontera de 70 metros al carrer de la Nau a on té la seua entrada principal; la frontera al carrer de Salvá té llongitut pareguda, i menor les recaents al carrer de l'Universitat i a la plaça del Patriarca, esta última decorada en [[1960]], en una esculturada font que requerirà especial menció. L'obra exterior està realisada en rajola en alt sòcul, recercs de portes i finestres cantoneres de selleria. La gran porta central accedix a un vestíbul que va a desembocar, a la seua vegada, en el gran claustre i en un pas comú a l'escala d'honor que du al primer pis o planta noble i a un atre pati menor, no porticat, que conduïx a la capella i als trànsits que duen a la porta de la plaça. L'atra porta s'obri al carrer de l'Universitat, casi en la seua confluència en la hui nomenada del Pintor Sorolla i, segons Cruilles, es deu a la celosia de Sant Joan de Ribera, fundador del veí Colege de Corpus Christi, per mig de conveni en [[1604]] en la ciutat que va engrandir el local i va obrir una porta en lo que despuix fon l'Acadèmia de Sant Carles (fins al trasllat d'esta al Carme a raïl de la Desamortisació en [[1836]]).

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una *balaustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente (1889) va quedar després tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salva una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia *circunvalar aquella. Dit gabinet va quedar destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un *ballenato, per l'incendi de maig de 1931. Alguna cosa despuix de la Guerra Civil oberts ya els quatre costats de la galeria *abalaustrada per haver desaparegut dit *acristalado gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra *balaustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde *jónico-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i *renaciente. Les obres de la galeria varen ser dirigides per Francisco Javier *Goerlich, cap a 1943.

En el centre d'este pati *claustral, un menut jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de Juan Luis Vives, realisada en 1880 per Josep *Aixa, a iniciativa del Rector Doctor Don José *Monserrat.