Edició de «Diego Pérez Dualde»

'''Diego Pérez Dualde''' ([[Vilarreal]], [[9 de juny]] de [[1932]] - † [[Valéncia]], [[9 de decembre]] de [[2008]]) fon un veterinari i mege [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Diego Pérez Dualde naixqué el dia 9 de juny de l'any de 1932 en la població valenciana de Vilarreal, en la comarca de la [[Plana Baixa]]. La seua família estigué sempre relacionada en la sanitat local i els professionals de la veterinària, des de [[1756]]. Un antepassat seu, de nom Pedro, donà nom a un cèntric carrer de la ciutat, molt prop d'a on tenia el seu establiment de [[menescal]].

Despuix dels estudis mijans en Castelló ingressa en la Facultat de Veterinària de [[Saragossa]] a on obtingué la Llicenciatura en l'any [[1955]], en un premi al millor expedient acadèmic concedit pel Colege d’Orfens de Veterinaris d’Espanya, condició que Diego tenia des dels sis anys. En una tesis sobre l’adenomatosis pulmonar ovina, dirigida pel Dr. José M. Santiago Luque obtingué el Doctorat en [[1964]], rebent per ella el premi extraordinari de l'[[Universitat de Saragossa]] i atres distincions acadèmiques, com la concedida per l’Ajuntament saragossà a la millor Tesis Doctoral del curs.

Des de [[1961]] formà part del Colege Oficial de Veterinaris de Castelló, al temps que exercia la direcció del Laboratori Pecuari Regional Valencià. Ingressà per oposició en el Cos Nacional Veterinari l'any [[1967]], exercint càrrecs als Servicis Centrals del Ministeri d'Agricultura i en el Patronat de Biologia Animal de Madrid, en les seccions de Virus i de Reproducció. Aixína mateix ocupà la Prefectura Provincial de Ganaderia de [[Terol]], a on temporalment va exercir el càrrec de Delegat Provincial del Ministeri d'Agricultura.

Despuix del seu trasllat a la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1973]] i fins a la seua jubilació en [[1997]], ocupà la Direcció del Laboratori de Sanitat Animal de l’Estat. En l'[[Universitat de Valéncia]] obtingué la Llicenciatura en Medicina en [[1978]], uns estudis que ya havia iniciat en la capital aragonesa, i el corresponent Doctorat en [[1991]], en una tesi sobre les “substàncies inhibidores de la funció tiroide sobre el círcul neuroendocrí”.

En el camp de la docència, fon Professor Adjunt d'Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Veterinària en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], en el Departament del doctor Eduardo Gallego, realisant estudis sobre virus, especialment en relació en la febra aftosa, en el professor Lucam de l'Escola de Veterinària de Lió i aixína mateix en relació en l’adenomatosis pulmonar ovina, tema de la seua tesis, destacant també les investigacions sobre tireostàtics, relacionats en aspectes sanitaris de la producció i consum de carn. 

Autor de diverses publicacions científiques cal subrallar els estudis fets sobre nutrició animal en l'Universitat de [[Ginebra]], els plans de control sobre la leishmaniosis en els gossos, o els descobriments sobre la malaltia parasitària de les abelles, que ell va detectar que estava produïda pels àcars, anomenant-la varrosi.

Ingressà com a Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia en maig de [[1996]] ocupant la butaca i medalla número 22, en un discurs titulat ”Aspectes sanitaris en la producció i el consum de proteïnes d'origen animal”. En el sí de la Junta de Govern, va exercir el càrrec de Tesorer. Fon també membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i l’any [[2000]] fon nomenat President d'Honor del Colege de Veterinaris de Castelló.

Guardonat en diversos premis i distincions, destaquen, entre ells a banda del Premi Extraordinari de Doctorat, el premi d'investigació “Jaume Ferran” de l'Excm. Ajuntament de Barcelona ([[1966]]), el premi “Leon Barthelemy“ de l'Acadèmia Veterinària de França (1968), etc. Diego Pérez Dualde va participar en numerosos congressos internacionals, conferències i trobades acadèmiques i als darrers anys fon professor en l'Universitat de Valéncia del mestrage sobre Medicina i Cirurgia Tropical.

Fallí en la ciutat de València, el dia 9 de decembre de l'any 2008, a l'edat de 76 anys.