Edició de «Pere Aliaga»

'''Pedro Aliaga Millán''', conegut com a '''Pere Aliaga''' ([[Hellín]], [[Albacete]], [[23 d'agost]] de [[1839]] - [[Valéncia]], [[3 de març]] de [[1915]]) fon un matemàtic, mege i polític [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia ([[1857]]) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals ([[1862]]) en l'[[Universitat de Valéncia]]. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina ([[1861]]), llicenciat en Medicina ([[1862]]) i doctor en Medicina ([[1865]]). En virtut d'oposició, en març de [[1865]] fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'[[Àvila]]. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de 1879 fins a 1881 Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el 7 de febrer de [[1881]]. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el 28 de març del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del 17 de març de [[1891]] fins al 19 de setembre de [[1900]], data en que va dimitir. 

Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat.

Aixina mateix fon membre del [[Partit Possibiliste]], presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]], des de l'1 de març de [[1877]] fins al 23 de març de [[1879]]. Es té notícia de que a finals de l'any [[1888]] era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En [[1889]] va firmar el manifest contra el [[clericalisme]]. A partir de [[1891 se li vincula al [[Partit Lliberal]].

En febrer de l'any [[1901]] fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca ([[Múrcia]]), raó per la que se li va concedir una excedència.

No obstant, despuix d'un concurs d'excedents, l'1 de juny del mateix any va retornar a la docència com a catedràtic de Física i Química de l'Institut de Valéncia. En juny de [[1903]] va permutar la seua càtedra en Manuel Martí Sanchís, qui estava ocupant la càtedra de Matemàtiques en el mateix establiment.

En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del 15 de setembre de [[1901]] ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de [[1905]]. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort.

== Referències ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/78027/pedro-aliaga-millan Pedro Aliaga Millán - Real Acadèmia de l'Història]