Edició de «Setaigües»

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: 95px-Localisació_de_Set_Aigües_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png]] 
|image_província = [[Image: 160px-Set_Aigües_mapa_de_la_Foya_de_Bunyol.svg.png]] 
|nom = Setaigües 
|image_escut = [[Image: Escudo_Siete_Aguas.JPG‎|170px]] 
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Foya de Bunyol]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Requena]] 
|coor = 39°28′27″N 0°54′54″O 
|superfície = 110,6 km²
|altitut = 700 msnm
|població = 1.349 hab.
|densitat = 12.2 hab./km²
|gentilici = Setaigüense/a
|llengua = [[Castellà]]
|còdic_postal = 46392
|festes = 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost
|alcalde = Rafael Zahonero Ferrer ([[PPCV]])
|uep = [http://www.sieteaguas.es/ Web Oficial de Setaigües]
|notes = 
}}

'''Setaigües''' (en [[castellà]] ''Siete Aguas'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Foya de Bunyol]]. 

== Geografia ==
Es troba l'oest de [[Valéncia]]. Situat en la serra de ''las Cabrillas'' en el sector de transició de la [[Foya de Bunyol]] a l'altiplà de Requena-Utiel. 

El terreny és molt accidentat en altures de fins a 1.118 m (Pic de la Nevera) i 1.000 m (Els Tres Cerros ).

Esta a 54 km de [[Valéncia]] en comunicacions per l'Autovia [[A-3]] i el Ferrocarril de la [[Llínea C-3]] de [[Rodalies Valéncia]].

En el seu terme se troba l'aldea de [[El Reatillo]], junt al terme municipal de Requena, deshabitada des dels anys 80.

=== Serres ===
El relleu del terme de Setaigües inclou:
*Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
*Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de [[Bunyol]].

=== Localitats llimítrofs ===
Setaigües llimita en les següents localitats: [[Requena]], [[Chera]], [[Chestalgar]], [[Chiva]] i [[Bunyol]] totes elles en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
[[Image: Foto_de_Siete_Aguas.jpg‎|thumb|Vista general]]
En el [[segle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat la importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa de una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.

Després, en [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, després del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.

Ya en el [[segle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
 
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]].

Després vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la [[Guerra de la Independència espanyola]] ([[1808]]) i en les [[guerres carlistes]]. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de [[1851]], donada per [[Isabel II]], per la que incloïa a [[Requena]] i a la seua comarca en la província de Valéncia, pasant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = Agapito Más Tarín
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_2 = Agustín García Martínez
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_3 = Agapito Más Tarín
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_4 = Guillermo Zahonero Rodriguez
   | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_5 = Guillermo Zahonero Rodriguez
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_6 = Guillermo Zahonero Rodriguez
   | Partit_6 = [[PPCV]]
   | Alcalde_7 = Rafael Zahonero Ferrer
   | Partit_7 = [[PPCV]]
   | Alcalde_8 = Rafael Zahonero Ferrer
   | Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] 
|-
| align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349
|}

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'[[agricultura]], lo complex de la seua orografia fa que només unes 2.500 [[Hectárea|ha]] siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu del [[cep]], en les varietats [[Bobal]], [[Raïm macabeo|Macabeo]], [[Merseguera]] i [[Malvasía]] que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Ermita de [[Blai de Sebaste|Sant Blai]]'''. Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.
[[Image: CruzPairal_SieteAguas.jpg‎|left|thumb|Creu Pairal.]]

=== Monuments civils ===
*'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, després de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels termes de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]].
*'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en 1930 i en 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.

== Festes locals ==
*'''[[Sant Blai]]'''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx la image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual de untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai". 
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies després les festes taurines de gran arraïlada popular.
*'''Festivitat del Crist'''. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
*'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per la associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'

== Gastronomia ==
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.

== Oci/Deports ==
=== Gran Fondo Internacional de Setaigües ===
El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el mes d'[[Agost]].
En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fons en carretera.
La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m ([http://www.sieteaguas.org/plano01.htm Plano]).
[http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Salida_2008.jpg Eixida de l'edició XXIX del Gran Fondo Internacional]

=== Senderisme ===
Pel seu terme municipal discorre part del sender de [[Gran Recorregut]] [[GR-7]].

També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita ''Ruta de las Fuentes'') que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades son:
*Font dels Set Canyos.
*Font del Garbanzo.
*Font de la Gota.
*Font de la Roca.
*Font del Pau-Pau.
*Font del Retiro.
*Font de la Tejeria.
*Font del Cañico.
*Font del Apetito.
*Font de la Vallesa.
*Font del Caçador o dels Pins.
*Font de la Contienda.

== Mirar també ==
*[[Museu Municipal de Setaigües]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.sieteaguas.info Siete Aguas] Pagina d'informació sobre la població en espanyol i anglés. 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia/4.2.guia-tur-entorno.html?codine=46229 Rutes senderistes per Setaigües] 
*Teléfon de l'[[Ajuntament]]: 962340003
*[http://www.gfisieteaguas.com Web del Gran Fondo Internacional de Setaigües]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Siete_Aguas}}
{{Municipis de la Foya de Bunyol}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]