Edició de «Rodolfo Llopis Ferrándiz»

'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'Ensarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República espanyola|II República]].

== Biografia ==

Naixcut el 27 de febrer de 1895, en la població valenciana de Callosa d'Ensarrià, en la comarca de la [[Marina Baixa]], cursà els estudis en l'Escola Superior de Magisteri. Fon professor de l'Escola Normal de Ciència. Ingressà en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en [[1917]]. Fon cofundador de la Federació de Treballadors de l'Ensenyança de l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). Fon diputat per [[Alacant]] en [[1931]], [[1933]] i [[1936]]. Director general de Primera Ensenyança durant la II República, en el ministeri dirigit per [[Marcelino Domingo]], fon conegut per haver estés la construcció i l'equipament d'escoles primàries per tota [[Espanya]].

Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], ocupà el càrrec de subsecretari de la Presidència del Govern en [[Francisco Largo Caballero]]. Fon contrari al govern de [[Juan Negrín]] i denuncià l'acaparament de poder pel [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE). Es va exiliar en França despuix de la guerra i en [[1947]] fon elegit president del Govern de la República espanyola en l'exili. En el Congrés del PSOE en l'exterior en [[1944]] fon elegit secretari general.

Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].

Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).

Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en giner de 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.

El primer Congrés del PSOE Històric (decembre de [[1972]]) mantindria a Llopis en la secretaria general, que en [[1974]] va cedir el lloc a Víctor Salazar.

En l'any [[1976]] tornà a Espanya, presidint el Congrés del partit. A l'any següent es va presentar com a candidat al Senat, en les llistes de l'[[Aliança Socialista Democràtica]], sense èxit. Tornà a França i va fallir el 22 de juliol de [[1983]] en Albi.

== Maçoneria ==

S'inicià en la maçoneria en juny de [[1923]] en la Logia Ibèrica nº 7 de [[Madrit]] pertanyent al [[Gran Oriente Espanyol]]. Prengué com a nom simbòlic "Antenor".

Contant en l'ajuda de Juan Giménez de Aguilar (Juan Valdés) i Crédulo M. Escobar Barbero ("Prometeo"), també docents de professió, va organisar en [[1925]] el Triàngul maçònic "Electra" en [[Conca]], on residia treballant com a catedràtic de Geografia en l'Escola Normal.

En [[1931]] fon nomenat segon vicepresident del Gran Consell Federal Simbòlic, el màxim orgue de govern del Gran Oriente Espanyol.

Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.

Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis paisos. Frut d'eixos viages, en [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili. 

== Obra ==

* ''La escuela del porvenir, según Angelo Patri'', 1923.
* ''La pedagogía del Dr. Decroly'', 1927.
* ''La educación nueva en Austria'', 1929.
* ''La revolución en la escuela'', 1933
* ''Hacia una escuela más humana'', 1934
* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
* ''España espera su hora'', 1958.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rodolfo_Llopis Rodolfo Llopis en Wikipedia]