Edició de «Carlos Sarthou Carreres»

'''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vilarreal]], 3 de novembre de [[1876]] - [[Xàtiva]], 21 de juliol de [[1971]]) fon un juge i historiador [[Valencians|valencià]], pioner de la fotografia documental.

== Biografia ==

En el [[sigle XVIII]] la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En [[1901]], en la ciutat de [[Valéncia]], Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'[[Universitat de Madrit]] el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de [[Creu Roja Espanyola]]. En [[1909]] conseguix la plaça titular en [[Burriana]], que ocuparà fins a l'any [[1920]], quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal.

Les seues inquietuts culturals comencen a manifestar-se a partir de 1909, en la publicació de ''Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón'' o ''Impresiones de mi tierra'', que motivaran la seua posterior colaboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la ''Geografia General del Reino de Valencia'' dirigida per [[Francesc Carreras]] en l'any [[1913]]. Eixe mateix any és nomenat membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]], adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (posteriorment, en [[1921]] ho sería de la de Valéncia). En [[1919]] és designat delegat real de Belles Arts en [[Castelló]].

Traslladat voluntàriament a Xàtiva en [[1920]], degut a que allí havia passat circunstancialment el seu viage de bodes, quedant impressionat per la seua bellea i pel seu patrimoni històric-artístic. Dirigix el [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i de documentació històrica de la ciutat de Xàtiva, rep en [[1923]] el títul de Fill Adoptiu, i en [[1940]] el de Croniste Oficial. Durant eixos anys, Carlos Sarthou, pioner de la fotografia documental, recopila una gran colecció gràfica de centenars de clichés sobre cristal i celuloide, compilats en dos importants volums en pròlec d'[[Azorín]]: ''Castillos de España'' i ''Catedrales de España'', obres testimonials de molts monuments i paisages que posteriorment desapareixeran per culpa de la [[Guerra Civil|guerra]] o de l'activitat urbanística.

En [[1946]] acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro ([[Madrit]]), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any [[1953]], membre de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] ([[1956]]), i de la [[Hispanic Society de Nova York]] ([[1959]]). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a [[1961]]. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre ''Iconografia Mariana'' ([[1961]]).

Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la [[Corona d'Aragó]], i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.

Se sol dir que va recomanar que el quadro de [[Felip V]] que s'ubica en el Museu de l'Almudí de Xàtiva anara colocat al revés, pero este fet no conta en testimonis que ho demostren.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Sarthou_Carreres Carlos Sarthou Carreres en Wikipedia]
* [http://www.afsarthou.com/node/12 Biografía de D. Carlos Sarthou Carreres - Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres]