José Viciano Martí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 17:00 22 ago 2019 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''José Viciano Martí''' (Castelló de la Plana, 1855 - † 1898) fon un escultor valencià. == Biografia == José Viciano fon el...»)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Saltar a: navegació, buscar

José Viciano Martí (Castelló de la Plana, 1855 - † 1898) fon un escultor valencià.

Biografia

José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura. Junt en Francisco (1872-1896) i Tomás (1852-1904) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, Vilarreal, Almassora, etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el sigle XIX.

José Viciano inicià els seus estudis en la Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor (1825-1889). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.

En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.

Obra

Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir El nostre Pare Jesús de la Caiguda, coneguda com "el Nazareno", obra de 1894 per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, Càceres, que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en Castelló, la seua ciutat natal, la peanya processional de la Verge del Lledó, el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la plaça de bous (1887), i especialment l'escultura de Jaume I, de l'any 1887 (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en 1891 en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de Valéncia), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.

Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any 1886 i una escultura del pintor Ribalta de 1887.

També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en Madrit en 1892 i 1895, respectivament.

Referències

Enllaços externs