Diferència entre les revisions de "Jaume I"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Tingue' a 'Tingué')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
 
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
  
'''Jaume I''' de [[Valencia]], [[Arago]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu país. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despuix d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
+
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Múrcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
  
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heredà el senyoriu de [[Montpeller]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
+
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
  
En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l’any [[1228]].
+
En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].
  
Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
+
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'[[Hungria]] ([[setembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d'este nom afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
  
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.
+
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
  
Tingué molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.
+
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.
  
En [[1276]], el 27 de juliol gens malalt, '''Jaume I''' va fallir en [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i Infants de la [[Casa d’Arago]].
+
En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Llibre dels Fets]]
  
 
== Imagens ==  
 
== Imagens ==  
Llínea 21: Llínea 25:
  
 
[[Categoria:Jaume I]]
 
[[Categoria:Jaume I]]
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història valenciana]]

Revisió de 11:59 20 nov 2016

Jaume I, Rei de Valencia

Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de Lleida de 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).

En el mes de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferran III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.

Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hungria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'Hungria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d'este nom afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.

En 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i moltes atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.

En 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.

Vore també

Imagens

  • (a remaquetar quan n'hi haxca mes text)
Archiu:Jaume I estatua.JPG
Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnanim de Valencia Ciutat
Archiu:Jaume I Retrat.jpg
Retrat de Jaume I