Germana de Foix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Germana de Foix

Germana de Fox/Foix nomenada també com Reina Na Germana (Foix, França, 1488Llíria, Valéncia, 1538), esposa de Ferran II d'Aragó, fon reina consort d'Aragó (15051516) i virreina de Valéncia (15231537). Era filla de Juan de Foix (comte de Etampes i vescomte de Narbona) i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França.

El 19 d'octubre de 1505, als 18 anys d'edat, se va casar per poders en Ferran II d'Aragó, de 53 anys, viudo de Isabel la Catòlica des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre Lluís XII de França i Ferrando el Catòlic en el Tratado de Blois. En els pactes, el rei de França va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del regne de Nàpols i li va concedir el títul de rei de Jerusalem, drets que retornarien a França en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de Castella, ya que ho varen vore com una maniobra de Ferrando el Catòlic per a impedir que Felip el Bell i Joana I heretaren la Corona d'Aragó.

El 3 de maig de 1509 naix en Valladolit el primer fill, Joan, lo que suponia la separació dels regnes de Castella i Aragó, pero va morir a les poques hores de nàixer.

El 23 de giner de 1516 mor el seu espós, Ferrando el Catòlic, despuix de dos anys en problemes de salut, per prendre, segons es deya, unes herbes en l'esperança de conseguir successió de Germana. Ferrando va deixar en testament a Germana unes rendes anuals de més de 50.000 florins, un usufructe de viudetat que quedaria anulat en cas de contraure matrimoni. En l'última carta al seu net Carles, Ferrando el Catòlic li encomana que no abandone a la seua viuda, «puix no li queda, despuix de Deu, un atre remei sino a soles vós...» i li encarix que li siguen satisfetes les rendes que li havien segut assignades. A l'enviudar, Germana se trasllada a Castella.

A la seua arribada a Espanya en 1517, Carles I, en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en Valladolit es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, Isabel, i encara que mai fon reconeguda oficialment, Germana de Foix se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de Castella.

En 1519 Germana de Foix, acompanya a Carlos I i a la germana d'este, Leonor, a Saragossa i Barcelona per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de Germana de Foix en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de Carles I, posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. Carles I la va nomenar virreina i lloctinent general de Valéncia i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria. Carles I va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de Valéncia, des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el Palau Real de Valéncia que es considerat com el núcleu del sigle d'Or valencià . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la pirateria eixercida des del nort de Àfrica, a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels moriscs. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els agermanats, els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de refeudalizació. En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Germàna de Foix va morir en Llíria, als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la Orde dels Jerónims. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del Monasteri de Sant Miquel del Reis, en Valéncia, les obres del qual varen escomençar en 1548 i es varen prolongar durant els sigles XVII i XVIII.

En una masia del terme municipal de Llíria, denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les restes mortals de Germàna de Foix, en ella resa: «En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de 1536 sent Reina governadora de Valéncia, Germàna de Foix esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs en antorches varen acompanyar els seus restes mortals fins a Valéncia, a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del Regne de Valéncia) (Viciana)».


Predecessor:
Isabel I de Castella
Reina Consort d'Aragó, Mallorca, Valéncia, Nàpols i Sicília. Comtesa Consort de Barcelona
15051516
Successor:
Isabel de Portugal
Predecessor:
Diego Hurtado de Mendoza
Virreina de Valéncia
(des de 1526 junt en el seu espós Ferrando d'Aragó)

15231537
Successor:
Ferrando d'Aragó

Referencies[editar]