Convent de Sant Francesc (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Convent de Sant Francesc»)
Saltar a: navegació, buscar

El Convent de San Francesc de Valéncia era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual Plaça de l'Ajuntament.

En l'any 1891 se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de San Francisco, despuix seria denominada Plaça de Emilio Castelar, Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

Orige i lleyenda[editar]

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei Jaume I el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en Terol, fray Juan de Perusia i fray Pedro de Saxoferrato (abdós italians) varen passar al Regne de Valéncia en l'any 1228 llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per Chabas en el raval que s'estenia des de Boadella fins a Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia Abu Zeit que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de Vicente Belvis.

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any 1238 quan Jaume I conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

Situació[editar]

El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la Porta de la Boatella de la muralla àrap de Valéncia i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'Iglésia de Sant Martin), naixeria com a donació real.

El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles XIV i XVII, sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.

Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la plaça de l'Ajuntament, a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.

A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri.

El Monasteri[editar]

L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.

L'iglésia original fon substituïda, a causa del seu estat precari, per una de nova planta en l'any 1366, edificada per Berenguer Codinats , majordom de Pere IV el Cerimoniós, seguint l'estil gòtic.

El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.

En l'any 1376 es va solicitar als jurats de la ciutat i Regne de Valéncia ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del marqués de Guadalest i del senyor Vidal de Vilanova.

L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any 1805 va ser derrocat en l'oposició dels monges.

En l'any 1675 l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any 1814, una nova restauració va tornar el temple al seu estat original .

En l'any 1768 es va celebrar un Capítul General de l'Orde Franciscana.

Capelles[editar]

  • Capella de la Mare de Deu dels Àngels cridà de la Porciúncula, regida per la Confraria del seràfic pare San Francisco, obra de Juan Bautista Perez Castiel es trobava arrematada per una cúpula de gran altura.
  • Capella de la Concepció.
  • Capella del Bon Pastor, realisada a finals del sigle XVII, principis del sigle XVIII.

Campanar[editar]

El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.

Relíquies i obres d'art[editar]

Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei Abu Zeit, els de molts atres nobles i personalitats.

Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia.

Últims anys[editar]

En la primera mitat del sigle XIX va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,... En 1823 part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any 1827 els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.

La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de Desamortisació i Exclaustració de 1835, lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.

En l'any 1891 el monasteri de San Francesc va ser demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el sigle XX, .

Enllaços externs[editar]