Ajuntament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
La Casa Consistorial d'Alacant, sèu de l'Alcaldia de l'Ajuntament d'Alacant
L'Ajuntament de Castelló
Ajuntament de Valéncia

L'Ajuntament (en castellà, Ayuntamiento), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana és l'acte i efecte d'ajuntar o ajuntar-se. També és la Corporació municipal, elegida democràticament, presidida per un alcalde i un determinat número de regidors, alguns dels quals, per delegació, s'encarreguen de les diferents delegacions o regidories. També es considera a l'edifici públic a on la dita corporació realisa les seues sessions i treball. Casa consistorial, casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat. També té la consideracio de Municipi.

Un ajuntament és l'orgue de govern i administració dels municipis d'Espanya no somesos al règim de consell obert.

Segons l'artícul 19 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, a l'ajuntament, integrat per l'alcalde i els regidors li correspon «el Govern i l'Administració municipal, llevat en aquells Municipis que llegalment funcionen en règim de Consell obert».

L'ajuntament despuix de la constitució de 1978 es presenta com un model colegiat-representatiu,​ en característiques d'orgue corporatiu com la doble presidència per part de l'alcalde del ple (delliberatiu) i del govern (eixecutiu), i la conformació de la Comissió de Govern exclusivament per part de regidors electes.​ Implantat el sistema d'elecció indirecta de l'alcalde per part dels regidors en la Llei d'eleccions locals de 1978, este fon consagrat en la Llei Orgànica del Règim Electoral General de 1985.​ La forma d'organisació municipal s'arreplega en la Llei reguladora de les Bases del Règim Local de 1985.​ La reforma de la llei 11/1999 va otorgar majors poders a l'alcalde a canvi d'un aument de la capacitat de control sobre est per part del ple,​ que carix en qualsevol cas d'autonomia llegislativa.

A partir dels 5.000 habitants existix l'obligació de la creació d'una Junta de Govern, la coneguda inicialment com a Comissió de Govern, quedant a discreció del ple o del seu reglament orgànic la possibilitat de crear-la per a ajuntaments de municipis en menor població.​

Madrit i Barcelona conten en règim especial:​ la Llei 22/2006 de Capitalitat i Règim Especial regula el règim especial de l'Ajuntament de Madrit; l'Ajuntament de Barcelona té un règim especial regulat per la Carta Municipal de Barcelona aprovada en la llei catalana 22/1998.

El Consell i consellers[editar]

Fins al sigle XVIII, abans del Decret de Nova Planta, les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasis consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any 1272, encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

Càrrecs i oficis majors[editar]

  • Justícia (l'actual alcalde)
  • Consellers (els actuals regidors)

Els oficis majors en l'época foral:

  • Mustaçaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
  • Escrivà del Consell (l'actual secretari)
  • Clavari (l'actual interventor)
  • Peyter, la persona encarregada dels imposts.
  • Manobrer, encarregat del control de les obres.
  • Sacristà, s'encarregava de les ermites.
  • Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
  • Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
  • Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
  • Assessors (els actuals advocats)
  • Oïdors de contes
  • Taxadors de la peyta

Tots els oficis cobraven un sou o salari i les corresponia un any de càrrec.

Atres oficis:

  • Boticari
  • Mege
  • Mestre

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]