Anar al contingut

Zugspitze

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zugspitzmassiv-von-Almkopf-2024.jpg
Zugspitze

El Zugspitze és, en 2.962 metros,[1] la montanya més alta d'Alemània.[2] Pertany als Alps Calizos del Nort (en alemà: Nördliche Kalkalpen) i als Montes de Mieming i del Wetterstein (Wettersteingebirge). El Zugspitze marca la frontera entre Alemània i Àustria.[3] Està localisada en la regió de Grainau, districte de Garmisch-Partenkirchen en el Estat lliure de Baviera.[4] En el costat austríac es localisa en la vila d'Ehrwald, districte de Reutte en l'estat del Tirol.

La montanya presenta una panoràmica de 360° en vistes a més de 400 picos de quatre països i una oferta d'entreteniment disponible tot l'any.[5] Aproximadament Plantilla:Nts visitants acodixen anualment al Zugspitze.[6] En el Zugspitze es troba el refugi de montanya a major altura d'Alemània.[7]

Del costat austríac és possible ascendir en el Tiroler Zugspitzbahn. En el costat alemà hi ha un tren cridat Bayerische Zugspitzbahn que du als turistes des de Garmisch-Partenkirchen fins al pico de la montanya; també hi ha un telefèric que va des de la base de la montanya fins a la punta, compost per dos cabines acristaladas en capacitat per a 120 persones.[8] L'estructura té varis records mundials ya que comprén la torre d'acer per a telefèrics més alta del món en 127 metros. Ademés salva el major desnivell del món en un sol tram (1945 metros) i cobrix el recorregut de cable lliure més llarc del món (3213 metros).[6] L'obra va ser inaugurada en 2018 tras de 3 anys d'obres i més de €50 millons d'inversió.[9]

Geologia

[editar | editar còdic]

Predomina la calç-Wetterstein (en alemà: Wettersteinkalk) del Triásico superior en algues marines, les quals es troben més que res en estanys plans de climes tropicals. El color de la roca varia entre gris-blanc i gris clar motejat.

Ubicació i afores

[editar | editar còdic]
Archiu:Zugspitze Westansicht.JPG
El massiç Zugspitze vist des de l'oest.

El Zugspitze és el cim major del massiç Zugspitze, al com també pertanyen els cims Schneefernerkopf, Wetterspitzen i Gatterl. En el massiç es troben també el Schneeferner i el Höllentalferner, dos glaciarés alemans.

Durant molt temps es va dubtar de si l'altura del Zugspitze era de 2.960 o 2.970 metros. L'altura oficial actual és de 2962.06 metros i va ser medida per l'Oficina Estatal de Medició i Informació Geològica de Baviera (en alemà: Bayerisches Landesamt für Vermessung und Geoinformation). Si s'observa la montanya des del costat austríac, esta és 27 cm més alta degut a que en Àustria es medix segons el Mar Adriático (Triester Pegel) i en Alemània segons el Nivell normal de Ámsterdam.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Zugspitze» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 18 de decembre de 2019.
  2. «De l'aeroport de Munich a les zones de senderisme més atractives». Lufthansa. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  3. «Alemània: Baviera de la A a la Z». Deutsche Welle. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  4. «El Zugspitze: el sostre d'Alemània». Deutsche Welle. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  5. «Zugspitze, la montanya més alta d'Alemània». Sobre Alemània. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  6. 6,0 6,1 «Zugspitze: Top of Germany». Bayerische Zugspitzbahn Bergbahn AG. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2019. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  7. «Zugspitze: la montanya més alta d'Alemània». DW Espanyol (Canal oficial Youtube). Consultat el 17 de decembre de 2019.
  8. «Zugspitze und Alpspitze in Garmisch-Partenkirchen» (en alemà). bayern.by. Consultat el 18 de decembre de 2019.
  9. «Un accident destrossa el telefèric de Zugspitze, en Alemània, inaugurat fa menys d'un any». Llocs de neu. Consultat el 17 de decembre de 2019.