Zuelania guidonia
Zuelania guidonia és una espècie d'arbre selvat d'altura elevada, de fulles ovalades, flors blanquecinas i frut oblongo.[1][2] La seua fusta trencadiça és utilisada en construcció, mentres que la seua corfa i resina són amprades per les seues propietats medicinals.[3][4]

Descripció
Són arbres caducifolios de fins a 30 m d'alt i un diàmetro de 50 cm, tronc recte freqüentment de fuste llarc i net; copa piramidal, rara volta redonejades; ramificació monopódica, branques sempre horisontals; plantes hermafroditas. La corfa externa plana, pardo a grisácea, en lenticelas blanquecinas protuberantes disperses a lo llarc del tronc i branques. La corfa interna és de color crema groguenc a rosa, granulosa i exuda chicotetes gotes de resina transparent; la gruixa de la corfa caediza és de 18 a 20 mm, en branques jóvens pubescentes en marca de les cicatrius d'estipules caduques. L'albura de la fusta és dura de color groguenc sense estructures conspicuas. Presenta fulls simples alterns, làmina de 7 x 2.5 a 20 x 7 cm oblongo a estretament elíptiques, marge sancer o serrat, àpiç agut o acuminado a voltes redonejat, la base redonejada, truncada o llaugerament cordada, nervadura prominent i pubescente, làmina en numeroses glàndules en forma de punts o llínees en observar contra llum.
Les flors són fasciculadas terminals de 4 a 5 cm de diàmetro, pedicels caedizos de 2 cm pubescentes; flors actinomorfas, de 8 a 9 mm de diàmetro, periant de color crema verdoso, 5-segment lliures, 6 a 7 mm de llarc, oblongos o orbiculares, d'àpiç redonejat imbricados pubescente en la superfície exterior; estam numerosos, de 4 a 5 mm de llarc, uniseriados, filaments de color crema verdoso, que alternen en chicotets estaminodios oblongos; anteres de color crema groguenc o pardo; estams glabros; ovari vert, globoso, unilocular, multilobular, estil molt curt pubescente; pétals absents; estams ca 30, subperíginos, filaments 2.5–3 (–4) mm de llarc, fusionats en la base als llops del disc, llops del disc alterns als estams i en el mateix verticilo; ovari súpero, velloso, estil absent, estigma prominent, sancer, peltado. Els fruts són càpsules caedizas de 8 cm de diàmetro, carnosa, trivalvaza, globosa, tardíament dehiscente, càliç persistent. En numeroses llavors angulosos de 5 mm de llarc, rodejades d'una polpa groguenques.[5]
Distribució i hàbitat
És una espècie poc comuna, es troba en boscs siempreverdes alterats, en la zona atlàntica; a una altitut de 20–500 m s. n. m.; des de Mèxic a Panamà, Veneçola i en les Antilles. En Mèxic en l'alvertent del Golf, present en el sur de Tamaulipas i fins al surest de la península de Yucatán. En la Depressió Central i el nort de Chiapas. Guatemala, Belize, fins a Costa Rica. Forma part de la selva mijana i selva baixa subperennifolia, es distribuïx en altituts de 500 a 700 m s. n. m.
Referències
- ↑ «Guaguasí». «Diccionari de americanisme». ASALE. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «Guaguasí/Definició». RAE. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «Relació de les propietats físic-químiques en l'activitat farmacològica de Zuedania guidonia (guaguasí)».MULTIMED.19(4)ISSN 1028-4818.Consultat el 2024-06-21.
- ↑ Roig i Taula (2020). Plantes medicinals, aromàtiques o venenoses de Cuba (Tom I), Nou Mileni. ISBN 978-959-05-0811-0.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatropicos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zuelania guidonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.