Zona sublitoral
La zona sublitoral, també cridada zona submareal, és el sector del fondo marí que s'estén des de la llínea de la marea baixa fins a la plataforma continental, es troba sempre coberta d'aigua, lo que la diferència de la zona intermareal que queda al descobert en la bajamar.[1] La seua extensió és variable depenent de l'àrea geogràfica, pero per terme mig s'estén 150 km mar adins a partir de la llínea de costa i alcança una profunditat de 150 metros. Esta zona de l'oceà correspon a l'ambient nerítico en el que es donen circumstàncies molt adequades per al desenroll de diferents formes de vida, ya que les seues aigües solen ser càlides i riques en oxigen i nutrients.[2]
Llímits
La zona sublitoral o submareal llimita en les següents zones: Zona llitoral o intermareal que s'estén des del llímit màxim de la llínea de la marea alta a la llínea de la marea baixa.
- Zona batial que inclou des del llímit de la plataforma continental fins als 4000 metros de profunditat en que comença la zona abissal.
Formes de vida
La zona sublitoral sol ser rica en algues pardas i algues roges, en la mar Mediterrànea abunden les praderies de Posidonia oceanica. En les àrees arenenques són comunes les gambes, carrancs i platijas, mentres que en les zones rocoses predominen les anémones de mar i corals.[3]
Referències
- ↑ Walag, Angelo Mark(2016).«Physico-chemical parameters and macrobenthic invertebrates of the intertidal zone of Gusa, Cagayan d'Or City, Philippines».Advances in Environmental Sciences.8(1): 71–82.Consultat el 27 d'octubre de 2015.(en en)
- ↑ Ambients marins.
- Archivat el 7 de juliol de 2019 archivat en Wayback Machine. Autor: Nasif Nahle Sabag. Consultat el 15 de juliol de 2019.
- ↑ Diccionari de Ciències de la Terra. Consultat el 15 de juliol de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona sublitoral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.