Zona sublitoral
La zona sublitoral, també cridada zona submareal, és el sector del fondo marí que s'estén des de la llínea de la marea baixa fins a la plataforma continental, es troba sempre coberta d'aigua, lo que la diferència de la zona intermareal que queda al descobert en la bajamar.[1] La seua extensió és variable depenent de l'àrea geogràfica, pero per terme mig s'estén 150 km mar adins a partir de la llínea de costa i alcança una profunditat de 150 metros. Esta zona de l'oceà correspon a l'ambient nerítico en el que es donen circumstàncies molt adequades per al desenroll de diferents formes de vida, ya que les seues aigües solen ser càlides i riques en oxigen i nutrients.[2]
Llímits
[editar | editar còdic]La zona sublitoral o submareal llimita en les següents zones: Zona llitoral o intermareal que s'estén des del llímit màxim de la llínea de la marea alta a la llínea de la marea baixa.
- Zona batial que inclou des del llímit de la plataforma continental fins als 4000 metros de profunditat en que comença la zona abissal.
Formes de vida
[editar | editar còdic]
La zona sublitoral sol ser rica en algues pardas i algues roges, en el mar Mediterrànea abunden les praderies de Posidonia oceanica. En les àrees arenenques són comunes les gambes, carrancs i platijas, mentres que en les zones rocoses predominen les anémones de mar i corals.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Walag, Angelo Mark (2016). “Physico-chemical parameters and macrobenthic invertebrates of the intertidal zone of Gusa, Cagayan d'Or City, Philippines” (en). Advances in Environmental Sciences 8 (1): 71–82.
- ↑ Ambients marins. [1] archivat en Wayback Machine. Autor: Nasif Nahle Sabag. Consultat el 15 de juliol de 2019.
- ↑ Diccionari de Ciències de la Terra. Consultat el 15 de juliol de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona sublitoral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.