Zona Arqueològica Cerro de l'Estrela
La Zona Arqueològica Cerro de l'Estrela és una jaciment arqueològic ubicat en el cerro del mateix nom en Iztapalapa. El seu basamento més visible correspon al periodo Posclásico de la civilisació mexica.
Història
[editar | editar còdic]
L'ocupació més antiga del cerro —conegut en náhuatl com Huizachtépec— es remonta al periodo preclásico mesoamericano, uns 1000 a. C., mateixa que no ha conclós fins als nostres dies. En el Museu del Fòc Nou es mostren objectes arqueològics corresponents als tres horisons principals prehispánicos: preclásico, clàssic i posclásico que mostren objectes com a evidència de dita ocupació. En la zona arqueològica es poden observar dos estructures principals: els restants d'un temple piramidal en una triple estructura construïda successivament entre 1300 i 1521 i un terrat que data del periodo Clàssic (300-600).
En els anys 40 la mineria de grava i tezontle va destruir part de la zona arqueològica dividint les estructures originals.[1] Existixen atres llocs arqueològics en les faldes del cerro dels quals s'han detectat etapes d'ocupació successiva del Preclásico al Epiclásico. Un d'ells és La Passió o El Calvari, mateixa que posseïx 9 montículs, en la colónia El Calvari[2] Un atre és Vila Estrela en la colónia Sant Joan Xalpa, dins de les instalacions de la Direcció Territorial Estrela.[3]
Temple principal i plaça
[editar | editar còdic]Excavacions fetes en 1983 varen revelar estructures en el temple principal que daten del Preclásico, entre el 400 i el 100 a. C. fets per la civilisació culhua. En eixa época la zona habitada del cerro corresponia a les zones baixes. Despuix de l'activitat volcànica de la Serra de Guadalupe en el periodo Clàssic, varen ser construïdes estructures en el cim del cerro entre el 100 i el 650 d. C., algunes d'elles habitacionales.[4][5] Despuix de la sumissió de Culhuacán pels mexicas en 1376, estos es posesionarían del cerro, convertint-ho en un protagoniste de la seua cosmovisión donada la seua associació en el toltecáyotl.[2]
Per a això varen construir un temple en el cim del cerro en a on es varen realisar diverses cerimònies del fòc nou. El basamento té una orientació ponent-oriente, i ademés del basamento que estajava un temple conserva restants d'un altar frontal. En total s'han detectat cinc etapes constructives d'esta estructura.[1]
Front al temple es va construir una plaça, la qual té la part norponiente ya destruïda. Al centre s'han trobat restants d'un altar central.[1]
Petroglifos
[editar | editar còdic]En la zona s'han identificat 185 petroglifos associats als usos ceremoniales de les coves. D'estos 30 tenen motius antropomorfos, 25 de files de muescas i 8 representen a tlaloques. Els mateixos han sofrit deterioració per l'erosió de la naturalea i per danys delliberats.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rutes de Camp.(5)
- 61–70.ISSN 2448-4822.Consultat el 2025-07-10.
- ↑ 2,0 2,1 Arqueologia.(34)
- 38–61.ISSN 0187-6074.Consultat el 2025-07-10.
- ↑ Rutes de Camp.(5)
- 71–77.ISSN 2448-4822.Consultat el 2025-07-10.
- ↑ 4,0 4,1 Martínez Cornejo, Uriel, sustentante. Evaluació de la resiliencia del paisage de l'àrea natural protegida Cerro de l'Estrela, Iztapalapa, CDMX. Tesis de mestrage UNAM, 2020.
- ↑ Tuoni Fraga, Ana Velia de, sustentante. Deteriore d'àrees naturals protegides i propostes: cas d'estudi. Parc Nacional del Cerro de l'Estrela, Iztapalapa. Tesis de mestrage, UNAM, 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona Arqueológica Cerro de la Estrella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.