Yodur de zinc
El yodur de cinc és un compost químic de zinc i yodo, ZnI2. La forma anhidra és blanca i absorbix fàcilment aigua de l'atmòsfera. Es pot preparar per la reacció directa de zinc i yodo en un refluix d'éter.[1] o per la reacció de zinc en yodo en solució acuosa:[2]
- Zn + I2→ ZnI2 A 1150 °C, el vapor de yodur de zinc es disocia en zinc i yodo. En la següent solució acuosa s'ha detectat, de forma octaèdrica Zn(H2O)62+, [ZnI(H2O)5]+ i tetraèdrica ZnI2(H2O)2, ZnI3(H2O)− i ZnI42−.[3]
L'estructura cristalina ZnI2 és inusual, i mentres els àtoms de zinc esta tetraédricamente coordinats, com en ZnCl2, grups de quatre d'ells compartixen tetraedres de tres vèrtiços per a formar "super-tetraedres" de la composició {Zn4I10}, que estan units pels seus vèrtiços per a formar una estructura tridimensional.[4] Estos "super-tetraedres" són similars a l'estructura P4O10.[4]
La molècula ZnI2 és llineal com es va predir per la teoria de RPECV en una llongitut d'enllaç Zn-I de 238 p. m..[4]
Aplicacions
[editar | editar còdic]El yodur de cinc s'utilisa a sovint com un raer x opac penetrant en la radiografia industrial per a millorar el contrast entre el dany i el compost intacte.[5][6] La palesa 4109065 d'Estats Units descriu una cela electroquímica recargable de zinc halógeno i acuoso que inclou una solució electrolítica acuosa que conté una sal de cinc seleccionada, que consistix en bromur de cinc, yodur de zinc, i la mescla dels mateixos, tant en compartimento d'electrodos positius i negatius.
En conjunció en el tetróxido d'osmi el ZnI2 s'utilisa com una taca en els electrons microscòpics.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eagleson, M. (1994). Concise Encyclopedia Chemistry (en anglés), Walter de Gruyter. ISBN 3-11-011451-8.
- ↑ DeMeo, S.(1995).72(9)
- 836.doi:10.1021/ed072p836.Consultat el 17 d'octubre de 2015.
- ↑ Wakita, H.; Johansson, G.; Sandström, M.; Goggin, P. L.; Ohtaki, H.(1991).20(7)
- 643–668.doi:10.1007/BF00650714.Consultat el 17 d'octubre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Wells, A. F. (1984). Structural Inorganic Chemistry, 5ta edició (en anglés), Oxford Science Publications. ISBN 0-19-855370-6.
- ↑ (2004) Baker, A.; Dutton, S.; Kelly, D. (ed.). Composite Materials for Aircraft Structures, 2dona edició (en anglés), AIAA (American Institute of Aeronautics & Astronautics). ISBN 1-56347-540-5.
- ↑ Ezrin, M. (1996). Plastics Failure Guide, Hanser Gardner Publications. ISBN 1-56990-184-8.
- ↑ Hayat, M. A. (2000). Principles and Techniques of Electron Microscopy: Biological Applications, 4ta edició (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 0-521-63287-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yoduro de zinc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.