Xiphactinus
Xiphactinus ("aleta d'espasa") és un gènero de peixos grans teleósteos que varen viure en el Cretácico. Se li atribuïxen clásicamente instints caníbals. El seu nom significa «aleta d'espasa». Va viure en el sur i suroest d'Estats Units. En 2008 va ser descobert un eixemplar de Xiphactinus, en molt bones condicions (si ben la seua presentació científica es va realisar en decembre de 2012) en un aflorament de la formació La Lluna, ubicat en l'estat andino de Trujillo, Veneçola, lo que demostra que este peix va tindre una àmplia distribució geogràfica durant el Cretácico.[1]
Paleobiología
[editar | editar còdic]
Totes les espècies de Xiphactinus eren peixos depredadors voraços. Existixen a lo manco una dotzena d'eixemplars de X. audax s'han trobat els restants d'assuts grans, sense digerir o parcialment digerits, en l'estòmec. En particular, en un eixemplar de Xiphactinus de 4 m de llarc fòssil que varen ser arreplegats per George F. Sternberg, es va trobar casi perfectament preservat un eixemplar de Gillicus arcuatus d'1,8 m de llarc en el seu interior. Este eixemplar aparentment va morir poc despuix de menjar el seu assut, molt provablement asfixiat despuix d'engolir semblant peix. Este fòssil es pot vore en el Museu d'Història Natural Sternberg en Hays, Kansas
De la mateixa manera que moltes atres espècies en els oceans del Cretácico Tardà, provablement anara saquejat pels taburons Cretoxyrhina i Squalicorax. Els restants d'un Xiphactinus varen ser trobats dins d'un gran eixemplar de Cretoxyrhina arreplegats per Charles H. Sternberg. La mostra s'exhibix en l'Universitat de Kansas Museum of Natural History.
Pràcticament res se sap sobre els estadis larvarios o jovenils. El més chicotet espècimen fòssil de X. audax consistix en un cojinete, una dent premaxilar i la mandíbula inferior d'un individu; s'estima que media prop de 30 cm de llarc.
Les espècies i totes les demés ichthyodéctidos es varen extinguir casi al final del Cretácico Tardà, en el llímit Cretácico-Paleógeno. Un fòssil incomplet del cràneu de lo que podria ser una nova espècie de Xiphactinus va ser trobat en 2002 en la República Checa , en un chicotet poble cridat Sachov, propenc a la ciutat de Borohradek, per l'estudiant Michal Matejka.
En juliol de 2010 els ossos d'un Xiphactinus varen ser descoberts prop de Morden, Manitoba, Canadà. La mostra és d'uns sis metros de llarc i es va trobar en l'aleta d'un mosasaurio entre les seues mandíbules.
Morfologia
[editar | editar còdic]
Xiphactinus media de 4,3 fins a 6 metros de llongitut. Posseïa radis òsseus que descollaven del cos i s'introduïen en les aletes per a mantindre-les fermes. Controlava el seu enorme cos gràcies a estes aletes, i d'esta manera conseguia una bona maniobrabilidad per a la seua talla, optimisant la seua eficàcia depredadora. Les seues mandíbules tenien un gran tamany, i varen poder funcionar a modo de tubo de succió per a atrapar les seues víctimes. El cap era chata, una miqueta semblada a la d'un bull dog i la seua coa més be fina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carrillo-Briceño, J., Alvarado-Ortega, J. & Torres, C. (2012). Primer registre de Xiphactinus Leidy, 1870, (Teleostei: Ichthyodectiformes) en el Cretácico Superior d'Amèrica del Sur (Formació La Lluna, Veneçola). Revista Brasilera de Paleontologia 15(3):327-335
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xiphactinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.