Cretoxyrhina
Cretoxyrhina és un gènero extint d'un taburó de gran tamany que va viure a finals del periodo Cretácico, entre fa 100 a 73 millons d'anys. És conegut ocasionalment com el taburó ginsu.

Fisiologia
Identificació i espècimen preservats
Este taburó va ser identificat per primera volta pel famós naturaliste suís Louis Agassiz en 1843 a partir de fòssils trobats en França, com Cretoxyhrina mantelli en la seua obra monumental Recherche sur els Poissons fossiles (investigació sobre els peixos fòssils). No obstant, l'espècimen més complet d'este taburó va ser descobert en 1890, pel buscador de fòssils Charles H. Sternberg. Ell va publicar les seues troballes d'este espècimen en 1907. L'espècimen comprén una columna vertebral casi completa trobada en associació anatòmica i prop de 250 dents associades. Esta classe de preservació de taburons fòssils és molt rara degut a que el seu esquelet està compost de cartílec, el qual difícilment es fosiliza. Sternberg va nomenar a este eixemplar Oxyrhina mantelli. Este espècimen representa a un individu de 6,1 metros de llarc. Va ser excavat en Hackberry Creek, en el comtat de Gove, Kansas.[1]
En anys posteriors, s'han trobat varis atres espècimen. Un d'estos va ser descobert en 1891 per George Sternberg, i va ser estajat en un museu en Munich. Es va reportar que este espècimen també mediria uns 6 metros de llarc, pero va ser destruït durant un bombardeig sobre Munich en la Segona Guerra Mundial.[1]
Nom comú
Cretoxyhrina mantelli no tenia nom comú en la lliteratura científica inicial i prop de 30 sinònims més moderns li varen ser assignats.[1] Ya que s'alimentava tallant a les seues víctimes en péntols del tamany d'una mossegada, els paleontòlecs K. Shimada i M. J. Everhart li varen donar el nom de taburó ginsu.[2] La paraula ginsu es referix a una coneguda marca de gavinets.
Anatomia física
El taburó ginsu està entre els taburons fòssils millor entesos a la data. Varis espècimen preservats han revelat una gran cantitat d'informació sobre les característiques físiques i estil de vida d'estos antics taburons depredadors.
Dentició
Les dents fòssils de C. mantelli medixen més de 7 centímetros de llarc,[3] són curvats i de vores planes, en una grossa capa d'esmalt. El taburó ginsu posseïa 34 dents en la seua mandíbula superior i 36 en l'inferior, en cada fila.[1]
Tamany
C. mantelli creixia fins als 7 metros de llarc i rivalizaba en tamany en l'actual gran taburó blanc, Carcharodon carcharias.
Apariència física
L'espècimen de la Calcàrea de Niobrara de l'oest de Kansas recolza l'idea de que la forma corporal de C. mantelli s'assemblava molt a la de l'actual taburó blanc.[4] La morfologia de l'aleta cabal del taburó ginsu indica que este era un taburó actiu, capaç de nadar ràpidament.[4]
Distribució
Este taburó va viure en les mars del món entre el Cenomaniense al Campaniense, incloent l'antic Mar de Niobrara de Norteamérica.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Everhart, Mike. «A Giant Ginsu Shark (Cretoxyrhina mantelli Agassiz) From Clapix Cretsceous Chalk of Kansas».
- ↑ Everhart, Mike. «Cretoxyrhina mantelli - The Ginsu Shark».
- ↑ Everhart, Mike. «Large Sharks in the Western Interior Siga».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cretoxyrhina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.