Cretoxyrhina és un gènero extint d'un taburó de gran tamany que va viure a finals del periodo Cretácico, entre fa 100 a 73 millons d'anys. És conegut ocasionalment com el taburó ginsu.

Cretoxyrhina

Fisiologia

 
Un Cretoxyrhina i dos Squalicorax rodegen a un Claosaurus mort.

Identificació i espècimen preservats

Este taburó va ser identificat per primera volta pel famós naturaliste suís Louis Agassiz en 1843 a partir de fòssils trobats en França, com Cretoxyhrina mantelli en la seua obra monumental Recherche sur els Poissons fossiles (investigació sobre els peixos fòssils). No obstant, l'espècimen més complet d'este taburó va ser descobert en 1890, pel buscador de fòssils Charles H. Sternberg. Ell va publicar les seues troballes d'este espècimen en 1907. L'espècimen comprén una columna vertebral casi completa trobada en associació anatòmica i prop de 250 dents associades. Esta classe de preservació de taburons fòssils és molt rara degut a que el seu esquelet està compost de cartílec, el qual difícilment es fosiliza. Sternberg va nomenar a este eixemplar Oxyrhina mantelli. Este espècimen representa a un individu de 6,1 metros de llarc. Va ser excavat en Hackberry Creek, en el comtat de Gove, Kansas.[1]

En anys posteriors, s'han trobat varis atres espècimen. Un d'estos va ser descobert en 1891 per George Sternberg, i va ser estajat en un museu en Munich. Es va reportar que este espècimen també mediria uns 6 metros de llarc, pero va ser destruït durant un bombardeig sobre Munich en la Segona Guerra Mundial.[1]

Nom comú

Cretoxyhrina mantelli no tenia nom comú en la lliteratura científica inicial i prop de 30 sinònims més moderns li varen ser assignats.[1] Ya que s'alimentava tallant a les seues víctimes en péntols del tamany d'una mossegada, els paleontòlecs K. Shimada i M. J. Everhart li varen donar el nom de taburó ginsu.[2] La paraula ginsu es referix a una coneguda marca de gavinets.

Anatomia física

El taburó ginsu està entre els taburons fòssils millor entesos a la data. Varis espècimen preservats han revelat una gran cantitat d'informació sobre les característiques físiques i estil de vida d'estos antics taburons depredadors.

Dentició

 
Dents de Cretoxyrhina sp. en el Museu Geològic de Copenhague

Les dents fòssils de C. mantelli medixen més de 7 centímetros de llarc,[3] són curvats i de vores planes, en una grossa capa d'esmalt. El taburó ginsu posseïa 34 dents en la seua mandíbula superior i 36 en l'inferior, en cada fila.[1]

Tamany

C. mantelli creixia fins als 7 metros de llarc i rivalizaba en tamany en l'actual gran taburó blanc, Carcharodon carcharias.

Apariència física

L'espècimen de la Calcàrea de Niobrara de l'oest de Kansas recolza l'idea de que la forma corporal de C. mantelli s'assemblava molt a la de l'actual taburó blanc.[4] La morfologia de l'aleta cabal del taburó ginsu indica que este era un taburó actiu, capaç de nadar ràpidament.[4]

Distribució

Este taburó va viure en les mars del món entre el Cenomaniense al Campaniense, incloent l'antic Mar de Niobrara de Norteamérica.[4]


Referències