Xicalcóatl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Xicalcóatl o la culebra de jícara era característica dels estanys i rius del centre de l'Imperi asteca; també se la coneixia com Jicalcoate.

«La culebra que es diu xicalcoatl, vol dir culebra de jícara; hi ha unes grans i atres chicotetes, crían-se en l'aigua. Quan són grans tenen el llom naturalment com naixcuda una jicara molt pintada de tots els colors i de totes llabors. Esta culebra quan vol caçar persones, va a on passen els caminants, i mostra la jicara sobre l'aigua, que va nadant, i ella s'amaga baix d'esta que no sembla, i els que passen per allí com la veuen, entrán-se á prendre-la, i poc a poc es va aplegant cap a lo fondo, i el que va a prendre-la vase despuix d'ella, i aplegant a on està fondo, comença a torbar-se l'aigua i fa ones, i allí s'ofega el que anava a prendre-la. Diuen que esta culebra és negra, sola el ventre és de diverses colors.»​

Este ofidi posseïa una pell nigérrima, les seues escates semblava que hagueren segut polides de tant que lluïen. Pero lo que la feya distinta a qualsevol atra culebra del món és que exactament en mig del llom tenia una jícara, feta de la seua pròpia pell, de colors tan bells i disseny tan delicat que qualsevol la creuria eixida de les mans d'un artiste. Esta protuberància tenia la funció de servir d'engany per a que la Jicalcoate poguera fer-se en les víctimes.

Quan desijava atrapar a algú, la culebra s'ubicava prop de la vora de l'aigua, sumergint el seu cos, pero deixant fora la jícara. Qualsevol que passava quedava maravillat en esta i, de colp i repent, s'acostava per a prendre-la. En eixe moment, la serp de la jícara s'alluntava una miqueta, el curiós s'introduïa a l'aigua per a alcançar el recipient, la serp tornava a alluntar-se i aixina successivament fins que la persona es troba en mig cos dins de l'aigua. En eixe instant es desnugaven violentes ones, la bromera volava i la vicitima simplement desapareixia, i d'ell no tornava a saber-se res.

Referències[editar | editar còdic]

  • Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
  • Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
  • Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
  • Sahagún, Fray Bernardino de (1989). Historia general de las cosas de Nueva España, edición revisada por Ángel María Garibay. México: Porrúa
  • Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
  • Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
  • Trejo Silva, Marcia (2008). Monstruos mexicanos. México: Diana. ISBN 978-968-13-4387-3.