Xenia (motiu)

El motiu de la xenia utilisat en freqüència en els mosaics romans, consistia en naturalea mortes que agrupaven varis elements, en la seua majoria comestibles, que venia a representar l'ofrena generosa de l'amfitrió cap als seus invitats. El seu orige es remonta a les pintures helenísticas, en a on es varen inspirar els mestres musivarios romans.

Erro al crear miniatura:

Detall del Mosaic dels Pardals d'Itálica (Andalusia, Espanya); II

Els elements típics del motiu de la xenia incloïen diferents animals de caça, inclús penjant de ganchos, peixos, cistelles de fruta (a sovint bolcades), verdures, llegums i similars. Vitruvio enumera específicament "les aus de corral, ous, verdures i atres productes del camp".

Els motius de xenia es troben tant en domus urbanes com en villae rurals, típicament en les sales de recepció o atres estàncies de prestigi com els triclinia o els oeci.

La paraula grega xenia, ve de l'institució de la xenia, l'hospitalitat, que ya per als antics grecs de l'Edat Obscura, representava que cada u se sentira segur en atres terres diferents a les seues, sense riscs de vore's somés cap tipo de dependència. En llatí, va aplegar a significar els regals que s'oferien als invitats

La paraula xenia és grega i significa "hospitalitat"; en llatí, va aplegar a significar 'regals per als invitats', i més vesprada identificava als propis regals, en general. També es va aplegar a incloure en una classe d'inscripció epigramática que s'adjuntava als obsequios, els epigrama de xenia.

Bibliografia

• María Pilar San Nicolás Pedraz, Motius de Xenia en els mosaics romans de Hispania, UNED. Espai, Temps i Forma, Série II, Història Antiga, t. 19-20, 2006-2007.
• Katherine M.D. Dunbabin, Mosaics of the Greek and Roman World, Cambridge: 1999.
• Stella Grobel Miller, "A Mosaic floor from a Roman vila at Anaploga", Hesperia 41:3:332 (juliol, 1972).