Xantiosita
La xantiosita és un mineral arseniat enquadrat en la classe dels minerals fosfat.[1] Va ser descoberta en 1869 en una mina de Johanngeorgenstadt, en els Montes Metàlics de Sajonia (Alemània),[2] sent nomenada aixina del grec "xanthos" (groc) més "thion" (sofre), pel seu distintiu color groc-sofre.
Característiques químiques
És un arseniat anhidro de níquel, sense aniones adicionals, que cristalisa en el sistema cristalí monoclínic.[3]
Formació i jaciments
Apareix en un rar mineral secundari en jaciments d'alteració hidrotermal de minerals del níquel, arsènic i urani, trobat en la seua localitat tipo de Johanngeorgenstadt (Alemània) i en Cornualles (Anglaterra).[1] Sol trobar-se associat a atres minerals com: bismut natiu, bunsenita o aerugita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Davis, R.J.; Hey, M.H.; Kingsbury, A.W.G.(1965).«Xanthiosite and aerugite».Mineral. Mag..35: 72–83.(en anglés)
- ↑ Dana, E.S.(1892).«Dana’s system of mineralogy».(6ª edició): 870.(en anglés)
- ↑ Barbier, J.; Frampton, C.(1991).«Structures of orthorhombic and monoclinic Ni3(TORRE4)2».Acta Crystallographica.B: 457.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xantiosita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.