Willemseíta
La willemseíta és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del talc”. Va ser descoberta en 1968 en una mina de Barberton, província de Mpumalanga (Suràfrica),[1] sent nomenada aixina en honor de Johannes Willemse, geòlec surafricà. Un sinònim poc usat és: conarita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilado de níquel, en estructura molecular de filosilicato en fulls de mica compostes d'anells de tetraedres i octaedres.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: magnesi, alumini, ferro, cobalt, calcio i aigua.
Formació i jaciments
Es forma com a mineral secundari en un sill de roques ígneas riques en níquel.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: trevorita ferrosa, nimita, violarita, millerita, reevesita, goethita o ópal.
Referències
- ↑ Hiemstra, S.A. i S.A. De Waal, 1968. "Nickel minerals from Barberton, III. Willemseite, a nickelian talc". Nat. Inst. Met. (South Africa) Res. Rept., 352, 1-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Willemseíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.