Anar al contingut

West Ridge (barco)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
West Ridge (barco)

El West Ridge va ser un buc mercant que es va perdre en juliol de 1883 transportant carbó entre Liverpool i Bombay. En maig de 2018, es va informar que els restants del barco s'havien trobat en 2015 durant la busca del vol 370 de Malaysia Airlines. Un arqueòlec marítim del Museu d'Austràlia Occidental va afirmar que les proves indicaven que la causa provable de la pèrdua del barco va ser una explosió.

Història

[editar | editar còdic]

El West Ridge es va construir en Glasgow en 1869,[1] i era una barcaça de ferro de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. El buc es va perdre en juliol de 1883 quan es dirigia de Liverpool a Bombay en un carregament de carbó per a màquines de vapor. El seu capità en aquell moment era John Arthurson, natural de les illes Shetland i la seua tripulació incloïa mariners de Gran Bretanya, Escandinavia, Irlanda i Canadà. Es varen perdre els 28 tripulants. Una investigació posterior va descartar un perill comú entre els carboneros, una explosió de gas procedent dels fums del carbó, com a causa de la pèrdua del buc, en constatar que el West Ridge estava "particularment ben ventilat". Entre agost de 1878 i juny de 1886, 302 bucs de matrícula britànica que transportaven carbó es varen perdre en el mar.[2] [3]

Descobriment

[editar | editar còdic]

El 19 de decembre de 2015, els buscadors del desaparegut vol 370 de Malaysia Airlines varen descobrir en un sonar restants del naufragi a una profunditat de 12.000 peus (4.000 m) en el llit marí del sur de l'oceà Índic, a 1.500 milles (2.400 km) a l'oest d'Austràlia.[4] En acabant de que els arqueòlecs marins consultaren registres de navegació i informes periodístics, varen determinar que el barco era provablement el West Ridge. El carbó recuperat en el lloc era d'orige britànic[5] i les dimensions del derelicte coincidien en les del West Ridge.[2] El buc hauria desplaçat entre 1.000 i 1.500 tonellades.[6]

Ross Anderson, conservador d'arqueologia marítima del Museu d'Austràlia Occidental, va afirmar que la possibilitat de que el derelicte fora el Kooringa (1894) o el Lake Ontario (1897), també perduts en la zona, era menys provable.[6] Encara que l'investigació del sinistre va descartar una explosió, Anderson va afirmar que "les proves apunten a que el barco es va afonar com a conseqüència d'un succés catastròfic, com una explosió, alguna cosa habitual en el transport de carregaments de carbó".[2]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]